Crisi de lideratge al Regne Unit

Liz Truss resigns
Créditos: Andrew Parsons / No 10 Downing Street

Jaime Batlle
Director del Postgrau en Desenvolupament Directiu de Negocis Sostenibles
__

 

Un dels pilars del lideratge és dur el projecte a l'èxit, quelcom indefugible, sobretot en política i, especialment, en societats democràtiques. Guiar les persones cap a entorns estables i jurídicament garants que, en definitiva i en termes generals, consisteix a proporcionar contextos d'estabilitat econòmica que tinguin el suport de les garanties jurídiques inherents a tota societat democràtica.

El Regne Unit és, sens dubte, una societat democràtica i, com a tal, els errors dels seus líders tenen una resposta política i també de la societat civil, ambdues subjectes a mecanismes de control proporcionals a la qualitat democràtica de la societat en què s'inserten. 

La ja ex premier britànica Liz Truss, que ha dimitit només 44 dies després d'haver assumit el càrrec, s'enfrontava a una greu crisi de lideratge

El que ha succeït amb la ja ex premier britànica Liz Truss, que ha dimitit tan sols 44 dies després d'haver assumit el càrrec, és un error tècnic de grans dimensions, atesa la magnitud del problema causat, ja que no hi ha res que faci reaccionar més de pressa els mercats.

Tempesta econòmica

Al Regne Unit, els plans de pensions privats prevalen de manera molt notòria sobre els públics, atès que són molt més baixos que els d'altres països del seu entorn. Aquests fons privats gestionen actius per valor de 2,3 bilions d'euros, la fiabilitat dels quals en termes de gestió inversora depèn de les pensions de la majoria de jubilats britànics. 

En els darrers anys, aquests fons han intentat equilibrar el seu actiu/passiu a través d'LDI, un producte d'inversió basat en el compliment d'obligacions. Resumint: a través de gestores de fons i amb préstecs de bancs d'inversió, compren derivats sobre tipus d'interès. El problema va sorgir quan, després de l'anunci del govern de Truss, la lliura va caure, atès que la reducció d'impostos exposada implicava un augment del deute públic de 200.000 milions d'euros, quelcom que va provocar que la prima britànica a 30 anys augmentés el seu rendiment i en reduís el valor.

Truss va cessar Kwarteng al capdavant del ministeri d'Economia i va col·locar-hi un centrista moderat com Jeremy Hunt, que havia de ser el cap visible de la rectificació per calmar els mercats

Aquesta tempesta va generar el que es coneix com a "fire sale", una venda massiva de primes que va afectar negativament els fons de pensions per exigir els LDI un increment real de la garantia dipositada a la cambra de compensacions de derivats (margin call). Però, atès que els fons de pensions necessiten liquiditat immediata per pagar les jubilacions, la seva venda va implicar més degradació del valor. 

El banc d'Anglaterra va acudir al rescat amb massives compres de primes, però ja ha advertit que potser no serà possible protegir tots aquests plans de pensions –d'acord amb la reacció dels mercats– si continuen gestionant-los amb nivells de risc (una lliçó que semblava estar apresa arran de la crisi financera de 2008).

D'aquesta manera, la primera ministra britànica va cessar el seu amic i ministre d'Economia, Kwasi Kwarteng, i va col·locar al capdavant de la cartera econòmica un centrista moderat com ara Jeremy Hunt, que havia de ser el cap visible de la rectificació per calmar els mercats i guanyar temps, quelcom que, finalment, no ha aconseguit i ha anunciat la seva dimissió. La seva situació, doncs, era totalment insostenible, com la realitat ha ratificat. 

L'error de Truss

Des d'un punt de vista tècnic, és difícil explicar l'error i, encara més, en aquests nivells de competència, atès que enmig d'una inflació galopant, uns tipus d'interès a l'alça i una recessió a tocar, un forat de 200.000 milions d'euros no podia apreciar la lliura, precisament. 

És complex inserir l'error tècnic de Truss en el context en què actualment es troba el Regne Unit. Les tres claus per entendre l'escenari britànic actual són el manteniment de la lliura, el Brexit i la concentració de la gestió de capitals com a alternativa econòmica a la pèrdua de la seva influència colonial. 

Les tres claus per entendre l'escenari britànic actual són el manteniment de la lliura, el Brexit i la concentració de la gestió de capitals com a alternativa econòmica a la pèrdua de la seva influència colonial

L'"accident" en forma de flagrant error tècnic de la successora de Boris Johnson cal aïllar-lo del context general en què es troba el Regne Unit. Un entorn el nus a resoldre del qual és definir la gestió del Brexit, ja que condicionarà de manera molt notable les seves relacions comercials i, per tant, la seva economia. El país ha donat mostres del seu fort compromís atlantista en l'escenari ucraïnès, quelcom que s'ha de considerar com un efecte de "tornada del pèndol" respecte al Brexit.

En qualsevol cas, l'excepcionalitat britànica està vigent avui en la seva màxima esplendor i aquesta idiosincràsia tan característica ha derivat en situacions grotesques, com que un home com Johnson ocupés el 10 de Downing Street o l'error tècnic de Truss. Però el que és grotesc acostuma a anar acompanyat de derivades causals com, per exemple, la mort d'Elisabet II, que suposa el final d'una època. 

Ens trobem en un escenari global diferent en què el Regne Unit afronta amb no poques dificultats el seu encaix, procurant mantenir la seva excepcionalitat. Potser l'error de Liz Truss es pot entendre d'aquesta manera: va pensar que podia ser Margaret Thatcher, però el món ja no és el mateix que fa 40 anys, tot i que alguns líders actuals –no només britànics– encara ho pensin. Si no, que li ho preguntin a Putin.