"Els ODS estan passant de ser objectius a necessitats"

Ana Tejedor és guanyadora del premi al millor Treball Fi de Màster sobre Planetary Wellbeing amb el documental No sé nada de gaviotas i graduada del Màster de Comunicació Científica de la UPF Barcelona School of Management.

Què has fet professionalment des que et vas graduar en la UPF Barcelona School of Management?

Després d'acabar el màster a la UPF-BSM em vaig llançar a l'aventura amb Ruta Inti, programa social i cultural per a joves de tot el món. Volia posar-me a prova, sortir de Barcelona i respirar aire fresc. Abans havia dedicat una mica de temps a distribuir el meu curt (No sé nada de gaviotas). Ara soc freelance. Em dedico al que m'agrada que és la realització audiovisual vinculada amb la comunicació científica. El curt segueix el seu propi camí i jo mentrestant busco com poder fer-ne un nou i continuar aprenent del món de la comunicació.

Felicitats per guanyar el premi TFM amb el teu documental, què significa per a tu?

Per a mi aquest premi significa un reconeixement a l'esforç i les hores dedicades. Ha estat difícil tirar endavant aquest curt documental i no hauria estat possible sense el suport de persones pròximes (Laura Carrau i Maia Grondona, per exemple) que m'han acompanyat en els processos llargs de documentació i creació. M'agradaria que encara que el documental guanyi aquest premi i el meu nom sigui el que el signa també es tingués sempre present que una obra audiovisual és, per norma general, una creació col·lectiva. Estic molt agraïda.

De què va No sé nada de gaviotas? Com va néixer la idea i com es va desenvolupar?

No sé nada de gaviotas és un documental sobre la presència del gavià argentat (Laurus michaellis) a la ciutat de Barcelona. La història de la gavina i la seva relació amb la ciutat és una excusa per a parlar de problemes globals que travessen qualsevol problemàtica local.

La història de la gavina i la seva relació amb la ciutat és una excusa per a parlar de problemes globals que travessen qualsevol problemàtica local.

La idea va sorgir de sentir les gavines a la Barceloneta des del matí ben d'hora, “els passa alguna cosa?”, vaig pensar, i vaig començar a tirar del fil. Ràpidament, vaig conèixer el projecte BCN-GULLS i a partir d'aquí tot va ser una cadena de causa-efecte que em va portar a tractar les diverses problemàtiques de les quals es parlen en el documental.

Què vas aprendre a la UPF-BSM que apliques en el teu treball actualment?

Estar dins del Màster de Comunicació Científica va ser crucial per a desenvolupar aquest projecte. No sols em va donar el suport que necessitava per plantejar amb seguretat entrevistes i altres vies de recerca, sinó que també em va donar les eines per pensar un mètode de recerca diferent. Crec que això va ser clau per plantejar el documental des d'una perspectiva més àmplia, que fa que tingui una cosa especial.

Quin és el paper de les arts en la difusió dels ODS?

Des del meu punt de vista els ODS estan passant de ser objectius a necessitats. Necessitem com a societat entendre que no es tracta d'una cosa abstracta i que apliquen al nostre dia a dia. En aquest sentit, crec que la labor de l'art és la mateixa que la de qualsevol altra cosa: comunicar, compartir i parlar del que ens afecta a tota la societat. És important abastar totes les esferes per afectar en tots els camps.

Com et veus en uns quants anys?

M'encantaria continuar contribuint a la comunicació científica des de l'audiovisual. Sobretot pel que fa a la comunicació ambiental en concret que penso que és el camp en el qual necessitem centrar més les nostres energies com a possibles agents de canvi.