"«El món d'ahir» és la conversió del plor en escriptura"

Hi ha dos elements a «El món d'ahir» que el fan particular i etern. D'una banda, la desesperació i dolor continguts per l'exili i la desaparició d'un món. De l'altra, la seva conversió del plor en escriptura. Així ho ha considerat el traductor literari Adan Kovacsics, ponent del webinar "«El món d'ahir»: Stefan Zweig i l'Europa de principis del segle XX" i expert en l'obra d'autors austríacs i hongaresos com Stefan Zweig, Karl Kraus o Arthur Schnitzler, entre altres.

«El món d'ahir: memòries d'un europeu» (1941) és la gran obra de Zweig, escrita en "temps de penombra i persecució". "Aquest és un llibre autobiogràfic en què, tanmateix, quasi no apareix la vida privada de Zweig", ha apuntat Kovacsics, que ha descrit el llibre com una "galeria de personalitats". "No hi ha cap pàgina en què no apareguin músics, artistes o intel·lectuals que Zweig va conèixer", ha admès. 

Malgrat que la lectura és una "exaltació permanent de l'art", el protagonista real és més aviat un període. "Ell, tan expert en l'escriptura de biografies, sembla que va voler escriure la biografia d'un cert període d'Europa", ha reflexionat el traductor, referint-se al període d'entreguerres. 

Quin va ser el món d'ahir?

Quan Zweig parla del món d'ahir ho fa del món anterior a la Primera Guerra Mundial. "El que va caracteritzar aquella època va ser el cosmopolitisme i la defensa del supranacional, quelcom que també va caracteritzar la seva família", ha explicat Kovacsics, que ha insistit en "l'esforç permanent de l'autor per rememorar i justificar una vida".

Ell, tan expert en biografies, sembla que va voler escriure la biografia d'un cert període d'Europa

No obstant això, amb ulleres de 2021, Kovacsics ha insistit que la visió de Zweig respon a un "patró mític de l'Habsburg" amb una tendència a "edulcorar i idealitzar" el període previ a la Gran Guerra. Quelcom amb què la politòloga Hannah Arendt no estava d'acord i pel que va descriure «El món d'ahir» com a "qualsevol cosa excepte el món d'ahir". 

Sigui com sigui, i malgrat les crítiques, l'expert en Zweig ha argumentat que allò que rescata aquell món d'ahir és "l'efervescència creativa" del temps previ a la guerra i als personatges com Sigmund Freud o Franz Kafka que van "reflectir el caràcter fràgil, trencadís i de base llefiscosa d'aquell món d'ahir".