La comunicació interna, el hàndicap del teletreball durant la pandèmia

"Quan s’implementa una nova metodologia, cal una corba d’aprenentatge i, per tant, hem de ser pacients per veure resultats"

La crisi del coronavirus ha posat el teletreball sobre la taula d’organitzacions i administracions públiques a un ritme accelerat. Mentre que des del 2010 al 2018 l’índex de treball en remot no va fluctuar, mantenint-se entre les 500 mil i el milió de persones, a partir del 2019 ja es va percebre un primer increment moderat. Tanmateix, les previsions de 2020 apunten ja a un gran creixement del teletreball, suposant fins al 15% de la població activa (uns 3 milions de persones).

Així ho ha apuntat el vicedegà de Recerca i Transferència de Coneixement de la UPF Barcelona School of Management, Ramon Bastida, durant el webinar obert sobre impacte i regulació del teletreball, celebrat aquest dimarts 15 de desembre  amb la participació de Mercè Martín, professora i directora de l’Àrea Acadèmica de Persones i Organització de la UPF-BSM, juntament amb la Fundació Factor Humà, representada per la responsable d'activitats i projectes Diana Perales, i de Sonia Casimiro, especialista en solucions per al teletreball, i Maite Dilmer, experta en gestió del temps, de Robotics.

"La implementació del teletreball ha sigut sobrevinguda i les condicions eren excepcionals"

“La implementació del teletreball ha sigut sobrevinguda i les condicions eren excepcionals”, ha recordat Bastida que, amb Martín, van realitzar un estudi sobre l’impacte del teletreball en organitzacions, persones i empreses, basant-se en cinc eixos estratègics: l’impacte econòmic; l’impacte logístic; l’impacte en la regulació; l’impacte en el lideratge i l’impacte en les persones. “La majoria dels enquestats han pogut teletreballar i en mostren satisfacció”, ha apuntat Martín.

Segons han apuntat els autors de l’estudi, aspectes com la millora de la productivitat (fins a un 15%, segons diversos estudis), l’estalvi de costos (entre 7,8 i 16,7 mil euros en el re-lloguer de les oficines), o la conciliació han estat alguns dels millors valorats pels enquestats. Aquestes qüestions s'analitzen en detall en el llibre Teletreballar en temps de la Covid-19, publicat per la UPF-BSM. No obstant això, com ha indicat Martín, també s’han registrat efectes negatius.

La comunicació interna, el gran hàndicap

“La implementació atropellada del teletreball ha suposat l’empitjorament de la comunicació interna i un increment del malestar entre aquelles persones menys preparades i amb menys recursos per adaptar-s’hi”, ha comentat Martín, d’acord amb l’estudi realitzat per la UPF-BSM. Quelcom que també han compartit i reforçat des de Robotics, ja que, en paraules de Sonia Casimiro, “el que ens ha demostrat el teletreball és que s’ha generat certa descomunicació”.

L'atropellament en l'aplicació del teletreball a causa de la pandèmia ha suposat l'empitjorament de la comunicació interna

Així doncs, i malgrat que la comunicació interna ha estat un dels hàndicaps principals en l’aplicació del treball en remot aquests mesos, la multiplicitat d’aspectes sense regular ha impulsat el govern de l’Estat a elaborar un decret-llei amb aquesta finalitat i del qual Manuel Cienfuegos, codirector del Màster en Negocis Internacionals de la UPF-BSM, n’exposa aquesta setmana les llums i ombres.

“La llei ens ofereix una possibilitat perquè hi hagi cert control de l’activitat”, ha valorat Casimiro que, tanmateix, ha preferit parlar en termes de “gestió de les tasques”. En aquest sentit, l’especialista en solucions per al teletreball ha reiterat els beneficis d’una bona gestió de les tasques en l’estalvi de costos i ha exposat algunes recomanacions per a aplicar-ho:

  • Establir programes de seguiment de diverses tasques des que s’originen fins que es tanquen.
  • Gestió de les hores invertides i dels costos.
  • Coneixement dels empleats que han realitzat les diferents tasques i quant temps hi ha dedicat cadascun d’ells.

Què ens ofereix la nova normativa?

Mentre que els ponents han coincidit a destacar la importància de la “involucració dels treballadors”, en paraules de Martín, i de la “dosificació de la informació”, segons Casimiro, la nova normativa estatal ja ens ofereix algunes possibilitats. En qualsevol cas, per estar inclosos al decret-llei “hem d’estar dins d’un caràcter regular, és a dir, d’un període mínim de 3 mesos de teletreball i d’un mínim del 30% de la jornada amb aquesta modalitat”, ha matisat Maite Dimer, experta en gestió del temps de Robotics.

La nova regulació estatal ens ofereix una possibilitat per controlar l'activitat de l'empresa o, dit en altres termes, la gestió de les tasques

En aquest sentit, segons ha explicat Dimer, la nova regulació estipula l’obligatorietat per a empreses i treballadors de deixar per escrit els següents camps:

  • Inventari de material
  • Com compensarà l’empresa
  • Horari de feina
  • Percentatge de temps treballat
  • Centre de treball
  • Temps de preavís
  • Protecció de dades
  • Seguretat
  • Durada de l’acord

Aquests aspectes han d’acordar-se abans de l’inici del període de teletreball, ja que, per contra, l’empresa pot exposar-se a importants sancions. Sigui com sigui, com ha insistit el vicedegà d’Investigació i Transferència de Coneixement de la UPF-BSM, “quan s’implementa una nova metodologia, cal una corba d’aprenentatge i, per tant, hem de ser pacients per veure resultats”.

.