Vacunes covid-19: un tall d'Emmental amb pocs forats


Carles Pont

Vicente Ortún
Director del Màster en Administració i Direcció de Serveis Sanitaris
Catedràtic Emèrit contractat

-

Cada any emergeixen al món entre dos i cinc virus zoonòtics, producte de noves interaccions entre homes i animals. La destrucció d'hàbitats naturals augmenta la probabilitat que un patogen efectuï el salt al món dels humans

vacuna covid-19

Múltiples capes de protecció, imaginades com a llesques de formatge, bloquegen la propagació del nou coronavirus, el SARS-CoV-2 que provoca la covid-19. Cap capa no és perfecta; cadascuna té forats i, quan els forats s'alineen, augmenta el risc d'infecció. Però diverses capes combinades (distanciament social, mascaretes, rentat de mans, proves i traçat, ventilació i missatges governamentals) redueixen significativament el risc global. La vacuna afegirà una capa protectora més.

Fins que les vacunes no estiguin disponibles i es prenguin àmpliament, haurem de continuar amb mascaretes i altres mesures de sentit comú per protegir-nos a nosaltres mateixos i als altres. Resten onades a surfejar, com es deia en un article anterior.

La pandèmia ha accelerat la ciència i això ha portat volatilitat al coneixement científic. Tres anys per seqüenciar el virus del VIH, un mes per seqüenciar el virus de la covid-19

El concepte de formatge suís el va originar James Reason, al seu llibre de 1990, Human Error. Cada llesca té forats o fallades, i aquests forats poden canviar en número, mida i ubicació, en funció de com ens comportem en resposta a cada intervenció.

gràfic formatge suis

El ratolí de la incertesa

La pandèmia ha accelerat la ciència, i això ha portat volatilitat al coneixement científic. Tres anys per seqüenciar el virus del VIH, un mes per seqüenciar el virus dela covid-19. Vacunes desenvolupades amb diferents aproximacions i gradualment autoritzades, pel que fa a eficàcia i seguretat, per les agències reguladores sota una pressió sense precedents.

Una vacuna pot actuar enfront de la infecció, la transmissió o la malaltia, però el veritablement important és saber el seu efecte davant la malaltia severa i la mort. I no és possible demostrar aquests dos últims aspectes en la fase 3 del seu desenvolupament; de fet, qualsevol prova de l'eficàcia respecte malaltia severa o mortalitat en poblacions de risc només s'aconseguirà després de la seva llicència a través dels grans estudis epidemiològics.

Malgrat ser petits, els grups antivacunes tenen posicions més centrals a les xarxes i el seu contingut és més divers i entretingut

Certament, demanarà un temps establir quantes morts estalvien les vacunes, però aquesta incertesa és consubstancial a moltes tecnologies... i jo, encara que no sigui obligatori, em vacunaré, com ho faran la gran majoria de les persones millor informades que conec –amb alguna excepció com la de l'amic Juan Gérvas, que esperarà a disposar de més resultats.

El ratolí de la desinformació

El ratolí de la desinformació pot erosionar qualsevol d'aquestes capes. Les persones que no tinguin dubtes sobre una intervenció poden deixar-se influenciar per una veu forta i sonora que proclami que una capa concreta és ineficaç. Normalment, aquesta veu no és en absolut experta en el tema.

"Prevenir no sempre és millor que curar" o "no totes les vacunes són adequades" constitueixen algunes de les afirmacions universals contrastables, científiques, per tant. Res a veure amb un exponent d'una altra pandèmia, la desconfiança en la ciència, que exhibeixen alguns grups d'antivacunes sistemàtics que difonen notícies falses dificultant que la gent es vacuni. I les xarxes socials en potencien l'impacte, tal com analitza Antonio Cabrales: hi ha menys nodes antivacunes, però són més centrals a les xarxes.

Així com el ratolí de la incertesa es combat amb recerca i no és reservori de patògens, el ratolí de la desinformació porta un virus perillós que aconsella una intervenció pública democràtica i efectiva

L'aïllament dels que estan a favor de la vacunació els pot fer pensar que les seves idees estan més acceptades del que ho són en realitat... Malgrat ser petits, els grups antivacunes tenen posicions més centrals a la xarxa. A més, el seu contingut és mésdivers i entretingut (ofereixen consells de salut i benestar, medicina alternativa i teories de la conspiració) mentre que els pro-vacunes són més monotemàtics. Així com el ratolí de la incertesa es combat amb recerca i no és reservori de patògens, el ratolí de la desinformació porta un virus perillós que aconsella una intervenció pública democràtica i efectiva.

Les vacunes, com els formatges, a preu i accés diferenciats

Els formatges, com els béns de consum en general, s'obtenen segons capacitat adquisitiva. Les vacunes, un bé públic per excel·lència, s'assignen segons necessitat –començant per aquells en què el benefici serà millor. En absència d'un govern mundial, no obstant, els països rics i els rics dels països pobres es vacunarem primer amb tota la mitigació d'aquesta priorització injusta e inefectiva, per endarrerir la immunitat global, del nacionalisme vacunador que pugui aportar Covax, el mecanisme patrocinat per l'Organització Mundial de la Salut i l'Aliança Mundial per les Vacunes, dotat de moment amb $2.000 milions.

Rússia, i sobretot la Xina, també existeixen

Com que la Xina ha contingut el SARS-CoV-2 amb el seu ús de les mesures tradicionals de salut pública, els fabricants de vacunes xineses covid-19 van haver d'anar a l'estranger per provar l'eficàcia dels seus candidats. No es pot fer un assaig clínic per esbrinar la protecció enfront d'una malaltia quan aquesta no existeix. En alguns d'aquests països, alguna vacuna xina ja ha estat autoritzada per la seva eficàcia, millor facilitat de distribució i menor cost; molts acords de subministrament ja s'han tancat. Poder tou.

En absència d'un govern mundial, els països rics i els rics dels països pobres es vacunaran primer amb tota la mitigació d'aquesta priorització injusta i inefectiva del nacionalisme vacunador

Tucídides, terme que l'historiador Graham Allison va utilitzar el 2012 per afirmar que l'ordre mundial de les pròximes dècades vindrà definit per la resposta a la pregunta: Poden la Xina i els EUA escapar del parany de Tucídides? Atenes, davant la por quel'auge d'Esparta li va provocar i el temor a veure suplantada la seva posició hegemònica, va declarar les guerres del Peloponès, que en 30 anys van portar a la destrucció de tots dos estats.

Ara vivim en un escenari de guerra freda que, d'una banda, provocarà un cert desacoblament –en dos blocs i, amb sort, Europa no alineada amb cap d'ells– en indústries estratègiques, particularment TIC, però, de l'altra, no podrà evitar un avenç en la globalització del treball professional, l'acceleració del qual hem viscut aquests darrers mesos.

Un record de les pandèmies que vindran

Cada any emergeixen al món entre dos i cinc virus zoonòtics, producte de noves interaccions entre homes i animals. El SARS-CoV-2 és un d'ells. La pèrdua de biodiversitat, conseqüència de la destrucció d'hàbitats naturals i de l'ocupació humana de nous espais, augmenta la probabilitat que un patogen efectuï el salt del món animal al dels humans. Disminuir el risc de futures pandèmies requereix actuar sobre l'escalfament global, l'amenaça més important al món, ja que no existirà benestar humà en un planeta malalt.

Millorarà la nostra memòria o oblidarem aquests problemes com si fossin inundacions del Danubi?