“Cada vegada que una persona practica esport hi ha un impacte en el medi ambient”

La UPF Barcelona School of Management ha acollit aquest dimecres 28 d’abril les jornades sobre Esport, sostenibilitat i emergència climàtica. La benvinguda ha anat a càrrec de Carles Murillo, director del Màster en Gestió esportiva de la UPF-BSM qui ha volgut agrair a tots els col·laboradors i promotors de l’acte la seva feina i esforç per dur-la a terme; alhora ha detallat l’estructura de l’acte, dividit en taules rodones i ha detallat la temàtica de cada debat. Murillo ha detallat també els objectius de la jornada: “El principal és analitzar i debatre a partir dels exemples i testimonis dels ponents, la reflexió dels moderadors i la intervenció dels assistents”. Tot amb la intenció de donar resposta a les preguntes què pot fer l’esport per la sostenibilitat? Com pot ajudar l’esport a l’Agenda 2030? Com es pot implementar la sostenibilitat en l’esport de manera persistent en el temps? I com pot ajudar l’esport en l’emergència climàtica

Seguidament ha agafat la paraula Isidre Rigau, de Summa Sports i professor del Màster en Gestió Esportiva de la UPF-BSM per introduir el concepte de sostenibilitat, que abarca àmbits tan diferents com l’impacte ambiental, la sostenibilitat política, social, econòmica, la meteorologia i el clima: “Cada vegada que una persona practica esport hi ha un impacte en el medi ambient, hem de ser conscients d’això”. Rigau ha subratllat que la sostenibilitat en l’esport ha estat un terme impulsat per Nacions Unides i el Comitè Olímpic Internacional i que “no és una onada ni una moda, ha vingut per quedar-se”.

Després de la introducció s’ha donat pas a la primera taula rodona titulada Compromís: una pràctica esportiva responsable amb la moderació d’Oriol Serra, del Clúster Manager d’INDESCAT i la presència del representant de la Fundació Kilian Jornet, Gerard Vila, i Theresa Zabell, de la fundació Ecomar.

A través d’un vídeo, Jornet ha explicat l’activitat de la fundació i un dels projectes en què treballa: “L’any passat vaig crear la fundació amb l’objectiu de tenir cura de les muntanyes i el seu entorn. El rol de la indústria de l’esport outdoor és molt important per a la transició ecològica. Crec que és un sector que lideri i inspiri a fer aquesta transició, per això hem llistat deu objectius per als diversos actors -atletes i practicants, organitzadors, federacions i marques i fabricants- tenint en compte el canvi climàtic, els models de producció i consum, biodiversitat, contaminació i l’ús de recursos naturals”.

“Llistar objectius és fàcil, el difícil és concretar mesures, per això volem ser una eina de col·laboració perquè els actors puguin compartir i agafar idees”, ha explicat Jornet. “Sóc optimista, si des de petites organitzacions a grans corporacions duem accions per l’emergència climàtica serem capaços de tenir un planeta sa”, ha afegit Jornet.

Entre la lluna i el mar

Seguidament Zabell ha agafat la paraula i ha explicat l’activitat de la fundació Ecomar amb més de 22 anys dedicats a la cura del medi marí: “Sabem menys del fons del mar que de la superfície de la Lluna”. La fundació intenta lluitar a través d’escoles, centres esportius i grups de persones explicant quin és l’orígen dels problemes dels mars -sobrepesca, sobreescalfament, contaminació- i com es pot arribar a una solució:“Treballem amb criatures en cinc pilars: esport, vida sana, concienciació, solidaritat i sostenibilitat”. Entre les activitats més vistoses de la fundació, a part de la col·laboració amb entitats esportives, és la neteja de costes: “Hem recollit més de 19.750 kg de residus des de 2014”.

“Tenim cura dels dos únics llocs dels quals no ens podrem mudar mai, el nostre cos i el nostre planeta”, ha sentenciat Zabell.