Amb Colita, la 'Gauche Divine' no s'acaba mai

La Gauche Divine

Mathilde Brodu
Responsable del Programa Cultura

Manel Jiménez
Vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació

 

Tot va començar amb una maleta. Més que una maleta, era una mena de caixa gran amb rodes de goma, una caixa de fusta, amb una etiqueta enganxada en un lateral on deia "COLITA". 

Aquell dia estàvem consultant el nostre amic i grafista Francesc Polop sobre un projecte d'exposició a partir de material d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sobre l'escola Bauhaus. Comentàvem diverses possibilitats, pressupostos i solucions gràfiques mentre la nostra mirada viatjava per l'estudi del Francesc, ple de fotos, petites escultures i prestatgeries a prova de foc. Recordem perfectament quan li vam demanar: "i això de Colita, què és?". La seva resposta va ser molt directa: "una exposició!". 

Colita ens presenta els seus amics, aliens a la fama que els acabaria convertint en icones d'una generació

I així, tot preparant l'exposició "Bauhaus, el gresol de la modernitat" (actualment al campus de Poblenou i, ben aviat, al campus de la Ciutadella), vam decidir convertir-la en una exposició transportable en una mena de maleta de fusta, perquè pensàvem ja en la següent –transportable, també, en la seva maleta privada–, plena de fotos de Colita

L'origen de l'exposició

L'exposició "Qui és la Gauche Divine" va començar, doncs, en el cor d'una altra. Mentre parlàvem de Mies van der Rohe van aparèixer els retrats d'Eugenio Trias, Juan Marsé, Joan Manel Serrat i moltes altres figures ineludibles de la vida social, política, intel·lectual, artística –en definitiva, tot allò que s'anomenava vida cultural– de la Barcelona dels anys 70. 

Joan de Sagarra, inspirat pels antics ambients parisencs del Quartier Latin, situat en la "rive gauche" del Sena, va utilitzar l'expressió "Gauche Divine" per primera vegada per referir-se a aquestes persones. En aquella època, un dels llocs de moda a Barcelona era Bocaccio, una discoteca que ben aviat va esdevenir punt de trobada de tota mena de personatges.

L'any 1971, a la sala Aixelà, es va organitzar l'exposició original sota el nom irònic "La Gauche qui rit", jugant amb la provocació. L'exposició es va inaugurar, però l'endemà mateix la policia la va clausurar. L'ús de la paraula "gauche" (esquerra) i els personatges que s'hi exhibien semblaven massa subversius a les acaballes del franquisme. 

El retrat d'una època

L'exposició presentava uns 70 retrats, tots ells d'amics i coneguts. Colita hi dona testimoni de la trajectòria de les personalitats més conegudes d'aquells temps en l'entorn barceloní. Les seves fotografies ens mostren ara com eren aleshores, quan potser ni tan sols eren el que han arribat a ser. Ens els apropa a través d'una mirada divertida, lluny dels arquetips i posades en escena. Colita ens presenta els seus amics, aliens a la fama que els acabaria convertint en icones. 

La Gauche Divine és una fita en la història recent espanyola sobre el que va suposar resistir al franquisme i a la censura

Avui, la "Gauche Divine" és una mena de referent, una fita en la història recent espanyola, un emblema intel·lectual de què va suposar resistir al franquisme, a la censura, al que suposava crear malgrat la repressió o a buscar fora dels límits establerts les condicions per l'obra d'art. 

Bocaccio representava també –és quasi innecessari fer-ho explícit– la diversió i l'inconformisme d'una certa classe social, precisament en una època en què aquest concepte de classe era ben bé al centre dels discursos polítics inspirats en el marxisme. És cert que la "Gauche Divine" evoca una manera de ser, d'esquerres, sense renunciar al que podríem anomenar una certa pretensió, encara que sigui una pretensió amb pocs diners! 

Les lliçons de Colita

La lliçó de Colita, fotògrafa i testimoni de la trajectòria dels seus amics, té uns valors que tota escola o comunitat educativa es pot apropiar fàcilment: treballar, treballar i treballar; procurar guanyar els diners necessaris per seguir fent allò en què es creu; no cedir a les amenaces o les pressions; divertir-se aprenent; adaptar-se a les circumstàncies, les tecnologies, les condicions de treball; no tenir prejudicis. 

Les lliçons de Colita, la seva entranyable energia o el seu mal geni, ens donen pistes de valor: formar-se una personalitat i estimar els teus amics. 

La nostra petita mostra, testimoni excepcional d'una època, és una gran mostra d'art, d'humanitat. Una de les fotògrafes més reconegudes del món, oferint-nos la possibilitat de riure'ns de nosaltres mateixos, de mirar més enllà dels tòpics que associem a les celebritats. Trobem en el clima subtil i inconfusible dels seus retrats una insolència innocent al servei de la profunditat de les emocions. 

La "Gauche Divine" arriba a la Universitat

L'exposició va sorgir d'una maleta de fusta amb rodes gràcies a les quals podrà circular i visitar tots els campus de la universitat. El recorregut s'inicia a la UPF-BSM i viatjarà pel Campus Mar, el Campus Poblenou i el Campus Ciutadella. Amb ella, la colla de la "Gauche Divine" no s'acaba mai!

Al hall de l'entrada de la UPF Barcelona School of Management hi trobareu, en l'últim panell, un codi QR per descobrir altres fotografies en format digital. 

Visiteu part de l'exposició virtual, aquí