La negociació política a Catalunya

Taula de negociació
Taula de negociació

Maria Munné Tomàs, Directora del Màster en Mediació Professional

L'organització de la trobada conjunta entre contraris, en negociacions amb un nivell de conflicte elevat, com és la taula de negociació o diàleg entre el govern espanyol i el català s'ha de preparar exhaustivament. Tots els elements tenen importància, des de l'hora de la trobada, el nombre de participants en la negociació, els mateixos participants, el rol que jugaran i les estratègies que seguiran, entre d'altres.

L'anàlisi del conflicte és un dels elements primordials a conèixer. En quin nivell de conflictivitat estic amb la contrapart? Com s'ha anat incrementant la tensió entre nosaltres? Quins elements han jugat en aquesta escalada?

Els mediadors, en les sessions individuals amb cada part per separat, solem presentar un model per l'avaluació de l'escala en què es troba el conflicte, amb l'objectiu que les parts identifiquin el nivell on creuen que estan i puguin valorar el temps i l'esforç que s'ha d'invertir a desescalar la situació.

L'escalada del conflicte presentada pel grup Danish Center for Conflict Resolution és un exemple senzill d'entendre i d'aplicar en moltes situacions.

Conflict escalation
Font: TinTank per al Danish Center for Conflict Resolution

Com es pot veure, la base de l'escala de la figura representa un moment on encara no es pot parlar de conflicte, sinó de desavinença o desacord. En aquest nivell podem estar en desacord amb una persona amb la qual tenim una molt bona relació.

Si pugem un graó més, significa que el conflicte ja està personificant la contrapart. Passem de la desavinença a assenyalar un culpable. No és que pensem diferent és que l'altre en té la culpa. És la personificació del conflicte.
Un graó més amunt es comença a expandir el conflicte. És pensar que no és la primera vegada que ens ha passat i no som els únics que tenim problemes amb aquestes persones.

En el quart graó s'impossibilita el diàleg. S'afirma que parlar no arreglarà res, ja que amb persones així no es pot discutir, no serviria de res.

L'inici de la taula de diàleg ha de ser el reconeixement de l'altre, treballar per anar minorant la despersonalització

Si seguim pujant arribem a la despersonalització, identificant les persones amb els defectes que nosaltres hem constatat que tenen. Ja no veiem a la Teresa, sinó la seva garreperia, ja no veiem els nois del barri, sinó les molèsties que provoquen, ja no veiem els gitanos, sinó als lladregots, ja no veiem els catalans, els espanyols... Tan sols veiem els estereotips, els prejudicis, les característiques menyspreants de l'altre. S'agafa la part pel tot.

Pujar l'escala en aquest punt és anar despersonificant-se. Al despersonificar l'altre em despersonifico a mi mateix i em permeto la destrucció del contrari. S'arriba a la idea que el fi justifica els mitjans. Comencem a fer accions que mai faríem si no estiguéssim en aquest punt de l'escalada i que possiblement trobaríem injustificables i immorals fora del context conflictiu. Es justifiquen actes delictius i criminals i es revesteixen de dignitat, utilitzant tot el poder i tots recursos que cada part té. Quan hem abandonat l'ètica, desconnectat de la realitat, utilitzant la violència, es puja a l'últim esglaó amb la polarització, on l'altre és veritablement l'enemic.

Desescalar la polarització

Parlar entre nosaltres en la situació que vivim, aquí i ara, fa molt difícil la negociació. Tot i això existeix la possibilitat de plantejar-la, ja que no hi ha una situació uniforme i no tothom, ni individualment ni grupal, està tan polaritzat.

S'ha d'anar baixant tot el que s'ha anat pujant en l'escalada. S'ha de permetre el dubte i la contradicció sobre la mateixa mirada de la situació, de les mateixes accions fent autocrítica i pensant en les conseqüències destructives de seguir en la polarització.

Aquesta és la primera feina que han de fer les parts conjuntament, veure com s'ha arribat a aquesta situació i començar a escoltar d'una altra manera.

La situació del conflicte a casa nostra, encara que hagi quedat alterada per la pandèmia global, segueix sent de molta tensió, violència i utilització perversa del poder. Una manifestació barroera del mal ús del poder és negar el conflicte afirmant la seva inexistència. Aquesta manifestació negacionista del conflicte, atribuint que és imaginat, que és un fals problema fruit de la manipulació d'uns quants, és la pitjor forma de gestionar un conflicte, ja que amb la negació no es pot treballar una sortida al conflicte.

La manifestació negacionista del conflicte, atribuint que és un fals problema fruit de la manipulació d'uns quants, és la pitjor forma de gestionar un conflicte, ja que amb la negació no es pot treballar una sortida al conflicte. 

Cal ser conscients, per tant, que som davant d'una negociació distorsionada, on no podem aplicar normes de negociació per posicionar-se en un espai privilegiat davant de l'altre.

S'ha arribat a la confrontació fins al punt de la despersonificació de l'altre. Per tant, l'inici de la taula de diàleg ha de ser el reconeixement de l'altre, treballar per anar minorant la despersonalització, donant carta de naturalesa a cada part. Aquesta distorsió de la realitat acaba generant molta agressivitat i, per tant, la violència manifesta.

Aleshores, massa sovint hem vist que el diàleg i l'entesa, si es pot arribar a donar, sol ser un cop ja hi ha hagut les destrosses, tal com va passar a la guerra de Iugoslàvia. On els veïns van haver de pactar, en espais de mediació, abandonar l'hostilitat i començar a acordar no matar-se, per poder viure un al costat de l'altre. Ho va haver de fer la població civil amb l'ajuda de les potències estrangeres. Rebutjar la negociació i la mediació significava l'extermini com a única possibilitat.

En el nostre cas, la negociació ha de reconèixer que de forma no manifesta que el deteriorament ja està actuant i no es comptabilitza el llarguíssim temps que fa que dura de formes diferents. Els negociadors han d'iniciar oficialment i pública el procés de negociació que pretén millorar la nostra situació actual.

Per protegir aquest trajecte de millora s'ha de garantir la confidencialitat i privacitat de les reunions i transmetre tan sols les informacions pactades en la mateixa negociació. Només així s'aconsegueix despertar l'interès genuí de tots els que es poden sentir implicats i es mitiguen les interferències que tenen com a finalitat la destrucció d'espais pacificadors.