La mediació, la solució per a la restauració


Maria Munné

Maria Munné
Directora del Màster en Mediació Professional de la UPF Barcelona School of Management

-

La mediació és, possiblement, una de les propostes més intel·ligents per a la problemàtica que s'està vivint. Ara bé, calen bones condicions d'inici i respecte a la tasca fonamental en un conflicte social conjunt

Utilitzar la mediació com a sistema de resolució del conflicte entre el sector de la restauració i el Govern a fi d'arribar a un consens és, possiblement, una de les propostes més intel·ligents per a la problemàtica que s'està vivint

El Govern va ordenar divendres el tancament de bars i restaurants sense esperar la decisió judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm), així com els diferents gremis afectats, s'oposen a les ordres de la Generalitat i ja han avançat que recorreran la mesura al TSJC. Demanen un pla de rescat del sector. 

Pere Aragonès, vicepresident en funcions de president de la Generalitat, va anunciar ajudes pel sector amb una dotació inicial d'uns 40 milions d'euros i una línia d'avals extraordinària per cobrir necessitats de liquiditat i tresoreria a partir de 12.000 euros. Els implicats pensen que és una misèria, ja que han calculat que els toca a 1.000€ per local, una quantitat que consideren un escarni. 

Ara tenim un conflicte entre la Generalitat i el sector de la restauració i un possible enfrontament entre els poders executiu i judicial. Però, alhora, s'obre una oportunitat per a la mediació i el diàleg

La mediació no és un sistema autoritari, no dona solucions ni ultimàtums. No té l'aparença d'un sistema basat en la força ni la contundència, sinó que la mediació té un element molt més punyent i potent que la força: mostrar la realitat de la problemàtica. Impregna la relació entre les parts d'anàlisi i sensatesa per poder mirar-la i, a partir d'aquí, buscar consensos i noves solucions. 

No permet que les parts es passin la "patata calenta" d'una situació sense responsabilitzar-se realment de les conseqüències. Algú pensa que els restauradors volen que la població emmalalteixi? Algú pensa que hi ha un complot per fer desaparèixer els restaurants i els bars de casa nostra? Està clar que no. Així, ja tenim el terreny per al diàleg i el pensament. Perquè el que cal és pensar. Quan pensem i compartim els pensaments, disminueix la paranoia en el conflicte que, en aquests moments, és molt elevada i projectada totalment en l'altre. 

Tenim el terreny per al diàleg i el pensament. Perquè el que cal és pensar. Quan pensem i compartim els pensaments, disminueix la paranoia en el conflicte que, en aquests moments, és molt elevada i projectada totalment en l'altre

El maniqueisme de la separació entre bons i dolents impedeix parlar-nos i reunir-nos. En aquest cas, comporta unes víctimes socials com son els cambrers, tots els treballadors d'aquest àmbit i tot el sector econòmic que l'envolta. Un sector que el poder tracta de naturalitzar però que la població qüestiona. 

Davant d'aquesta situació que té, i tindrà, un cost per a tots, cal repartir els prejudicis. Si s'ha de protegir la salut de tothom i un sector queda més afectat, és un deure col·lectiu repartir el cost del dany. Caldrà que el personal laboral pugui seguir tenint un salari. Hem d'aprendre d'aquesta pandèmia que la gestió del conflicte i les seves solucions son cosa de tots, de veritat, no amb declaracions de paraules boniques i confuses o propostes unilaterals que els afectats no entenen ni saben com es materialitzen. 

La mediació és un procés fet a mida per a cada problema per a una societat interrelacionada que sap que cada moviment té repercussions a escala global. Això vol dir que hem d'estar disposats a participar en la solució. La responsabilitat del poder i del govern és ajudar  a repartir equitativament aquestes càrregues i, per fer-ho, cal parlar, escoltar, analitzar, pensar, mediar i negociar. 

En la problemàtica que la pandèmia porta sobre la restauració, la mediació proposa seure les parts a parlar i pensar plegades tot i tenir pensaments diferents. Les parts implicades són el sector de la restauració, l'àmbit sanitari i els seus entorns, tota la població, el Govern i les parts que puguin aparèixer a partir del procés de mediació i en què potser no s'hi havia pensat. 

La intervenció ha de promoure reunions sectorials i intersectorials per tal d'anar al detall de les qüestions. Per exemple, tal com han manifestat persones que treballen en restaurants, es podria obrir els migdies quan les persones tenen un temps concret i no es relaxen, ja que tornen als seus llocs de feina altre cop, i tancar a les nits. Servir dinar i no sopar. 

La mediació és un procés fet a mida per a cada problema i per a una societat interrelacionada que sap que cada moviment té repercussions a escala global. 

Cal acceptar que cada sector necessita diferents representants, ja que sovint les dificultats en les negociacions son degudes al fet que solament assisteix un representant. 

Els processos de mediació son flexibles i incorporen diferents actors a partir de la seva evolució. Es poden donar diversos processos en paral·lel i acabar amb una taula de consens per a totes les parts implicades. La mediació requereix temps, espai, actitud professional i motivació de les parts. Aquesta inversió inicial és un requisit per cuidar el procés de mediació, que ha estat sovint mal utilitzat per les parts a fi de fer fracassar els seus objectius

Com dèiem en començar l'escrit, aquest procés de mediació és possiblement el més intel·ligent dels mètodes per resoldre aquesta problemàtica, però calen bones condicions d'inici i respecte a la tasca fonamental en un conflicte social conjunt. 

.