Eufòria o bombolla als mercats?

Xavier Brun

Professor i director del Màster en Mercats Financers de la UPF Barcelona School of Management

La crisi econòmica i social que afecta el món sembla passar inadvertida a la borsa

borsa

L'alegria s'estén per les borses mundials tot i la pandèmia i la recessió del 2020. La capitalització dels parquets escala als Estats Units, Alemanya, Japó... La profunda crisi econòmica i social que afecta el món no està als mercats. Però aquesta aparent desconnexió té una explicació. Es pot dir que els mercats es troben en un estat de bombolla actualment?

La profunda crisi econòmica i social que afecta el món no està als mercats

Has estat enamorat alguna vegada a la vida? Suposem que sí. Doncs així és com actuen els mercats. Quan estan enamorats, tot és bonic, ets optimista amb la vida i encomanes als altres aquesta alegria. Quan els mercats estan en aquest estadi els preus pugen, les notícies sempre són positives -fins i tot les dolentes!- i tothom vol entrar i guanyar diners tal com ho has fet tu.

Però, i què passa quan et deixen? Doncs el mateix passa als mercats, tot és depriment, ets pessimista i encomanes a la gent el teu escenari negatiu. En resum, el mercat, com les nostres emocions, és bipolar.

Des de fora molta gent pot pensar que estem enamorats, més ben dit, eufòricament enamorats. El que en els mercats s'anomena bombolla. Perquè realment hi hagi una, han de convergir tres aspectes:

  1. Eufòria. Tothom guanya molts diners de forma ràpida. Això convida els turistes inversors (aquells que mai no ho han fet) a comprar.
  2. Preus exigents. Mesurats pel preu per quilogram de benefici (o PER) on se situa en la part alta.
  3. Finançament fàcil. Que facilita la inversió que al mateix temps fa pujar el preu i amb conseqüència el quilogram per benefici.

Doncs bé, als mercats de renda variable (coneguts com a borsa) no es donen totes aquestes condicions. Per tant, no podem dir que estiguem en una bombolla. No hi ha eufòria, ja que no veiem a la tia Maria morint-se de ganes d'invertir en aquest mercat que fa guanyar tants diners. Les valoracions són exigents, tothom es troba més aviat instal·lat en la part optimista que no pas en el pessimisme. El que es pagava per quilo de benefici es paga una mica més alt que el que es pagava històricament, els preus són més alts que la mitja. Però no ens trobem a màxims històrics.

Però la raó és simple: els beneficis en els pròxims dos anys no seran molt alts per culpa de la pandèmia. Potser sí que hi ha certa eufòria en sectors concrets com alguns nínxols tecnològics, però són casos puntuals.

Els bancs centrals han imprès diners per poder salvar l'economia i aquest va buscant rendibilitat allà on pot

Ara bé, l'última condició sí que es dona, la del finançament fàcil. Potser no per a particulars, però si a grans bancs. Els bancs centrals han imprès diners per poder salvar l'economia i aquest va buscant rendibilitat allà on pot.

Així, arribem a la conclusió: als mercats no es donen tots els ingredients per estar instal·lats en una bombolla. Es donen uns quants factors, però no tots. Una altra cosa és quan ens centrem en diferents sectors, com per exemple les tecnològiques americanes, tot el relacionat amb renovables com l'hidrogen o al Bitcoin. Veurem si el temps fa passar aquests subemercats de l'enamorament al desencant.