Epidemiologia de camp, un requisit bàsic per al control de les epidèmies

Fernando G. Benavides
Director del Màster i Postgrau en Salut Pública de la UPF i UPF-BSM
Investigador del Centre de Recerca en Salut Laboral (CiSAL: UPF-IMIM)

-

En aquests sis mesos de pandèmia de COVID-19, que ja semblen una eternitat, hem après a valorar la importància de l'epidemiologia i salut pública com a part del sistema sanitari.

En aquests sis mesos de pandèmia de COVID-19, que ja semblen una eternitat, hem après moltes coses. Entre elles, a valorar la importància de l’epidemiologia i de la salut pública que, com a part del sistema sanitari, tenen com a objectiu fonamental la prevenció. Al mateix temps, però, hem comprovat que és la part possiblement menys desenvolupada del conjunt del nostre sistema sanitari. Una situació que pot explicar –si més no, en part– la dificultat manifesta que tornem a comprovar aquests dies a l’hora de controlar la segona onada de la pandèmia.

Efectivament, un dels punts més dèbils de la resposta a la COVID-19 està sent la identificació dels casos i dels seus contactes estrets (menys de 2 metres, més de 15 minuts) per al seu posterior aïllament i seguiment. Un objectiu essencial per controlar la cadena de transmissió del virus. Així doncs, una vegada aplanada la corba de la pandèmia i després d’un esforç ingent dels serveis sanitaris –especialment, dels hospitals–, els serveis d’epidemiologia dels departaments o agències de salut pública han de continuar, ara en primera línia, amb la immensa tasca d’identificació de forma ràpida els casos i d’estudi dels seus contactes per mantenir baixa la corba epidèmica. Així és com es començarà a aplanar la corba de la crisi econòmica. Cal repetir-ho una vegada i una altra: economia i salut son dos objectius mútuament compatibles. L’atur –que pot arribar al 20% al final d’aquest any– és la principal amenaça imminent per a la salut de les persones. Una feina decent és la principal “vacuna” existent davant les desigualtats socials en salut que sembla que incrementaran.

 L'esforç de rastreig de casos i contactes, que és responsabilitat de l'administració sanitària a través dels seus serveis de vigilància epidemiològica, constitueix el complement necessari per a les persones.

L’esforç en el rastreig de casos i contactes, que és responsabilitat de l’administració sanitària a través dels seus serveis de vigilància epidemiològica, constitueix el complement necessari perquè les persones, individualment, se sentin acompanyades en el compliment de les normes d’higiene, de distància física, d’ús de mascareta, i en el compliment de l’aïllament i la quarantena. La primera, responsabilitat de l’administració, i la segona, responsabilitat individual, són mesures que reforcen i es complementen per mantenir el virus sota control fins a l’arribada de la vacuna. Perquè les autoritats sanitàries puguin exigir als ciutadans el compliment de les mesures individuals de prevenció, l’administració ha de complir també amb la seva: la vigilància epidemiològica. 

Amb la finalitat de formar persones amb competència per realitzar activitats d’epidemiologia de camp, la UPF Barcelona School of Management organitza aquests dies el curs titulat Epidemiologia de camp, l'experiència de la COVID-19, l’objectiu del qual és aprendre sobre els principis teòrics i operatius de l’epidemiologia de camp, especialment aquella aplicada a la investigació de brots i al control de malalties transmissibles. El curs està dirigit pel doctor Pere Godoy, responsable del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i president de la Sociedad Española de Epidemiología, i pel doctor Joan A. Caylà, president de la Fundació de la Universitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona i, fins al 2017, responsable del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona. A més, hi participen professors del Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carlos II, de la Universitat Oberta de Catalunya i dels Serveis d’Epidemiologia de diverses comunitats autònomes.

L'evidència ja disponible, basada en la comparació de les mesures adoptades en diferents països i ciutats, com ara Madrid i Nova York, ens mostra que per evitar un nou confinament necessitem persones capaces d'identificar i aïllar els casos.

Una iniciativa que pretén contribuir a reforçar l’activitat preventiva del nostre sistema de salut, tan necessària i urgent per fer front a la segona onada de la pandèmia. L’evidència, ja disponible i basada en la comparació de les mesures adoptades en diferents països i ciutats com per exemple Madrid i Nova York, ens mostra que per evitar un nou confinament estricte i general –quelcom que suposaria aprofundir encara més en la crisi econòmica– en depèn de manera molt important la capacitat que tinguem de disposar de persones capaces d’identificar i aïllar els casos i els seus contactes estrets. A això vol contribuir, modestament, aquesta iniciativa formativa en epidemiologia de camp.  

.