“L'era de l'energia barata i abundant s'està acabant”

Antonio Turiel, científico y divulgador
Antonio Turiel, científic i divulgador
  • El científic i divulgador Antonio Turiel presenta amb el JHU-UPF Public Policy Center i la UPF-BSM l'estudi La crisi de l'energia en el món d'avui: anàlisi del World Energy Outlook 2021

 

“L'era de l'energia barata i abundant s'està acabant”, aquesta ha estat l'advertiment del científic i divulgador del CSIC, Antonio Turiel, en la presentació de l'estudi La crisi de l'energia en el món d'avui, organitzada per la Johns Hopkins University - Pompeu Fabra University Public Policy Center (JHU-UPF Public Policy Center) a la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM).

Aquest és el primer acte de la nova etapa del JHU-UPF Public Policy Center amb la UPF-BSM i que ha obert amb les paraules de David Sancho, vicerector adjunt al rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), qui ha subratllat que “és molt important el debat al voltant de les polítiques públiques i la col·laboració entre universitats. El JHU-UPF Public Policy Center obre un marc de debat sobre les millors polítiques per a obrir vies de millora en contextos d'alta complexitat. La UPF té una visió de futur d'abordar els problemes socials i polítics des de la perspectiva del planetary wellbeing. Aquesta visió és una bona forma per afrontar problemes tan complexos com el que tractem avui i el JHU-UPF Public Policy Center és un clar exemple d'això”.

També ha intervingut el director general de la UPF-BSM, José M. Martínez-Sierra, qui ha dit que: “És un honor que la nostra casa pugui aportar un granet de sorra a aquest projecte. Vull reconèixer i posar en valor que dues institucions com la UPF i la JHU hagin acordat crear i promoure una relació institucional en un centre transatlàntic i global, això no passa tots els dies”.

Així mateix, en la introducció han intervingut Josep Lluís Pelegrí, director de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC); Keshia Pollack Porter, codirectora del JHU-UPF Public Policy Center i Joan Benach, codirector del JHU-UPF Public Policy Center, qui ha recordat que “la crisi de l'energia és encara poc coneguda, fa falta un debat crític sobre aquest tema i per això el JHU-UPF Public Policy Center l'aborda en aquest acte i amb l'estudi que presentem avui”.

“Rússia és l'únic país del món que ha acceptat que la seva producció de gas declinarà i això explica molt per què fa el que fa"

Entrant en el centre de la qüestió, Turiel ha repassat el passat recent que ha acabat desembocant en la situació actual: "La gran desinversió de les empreses petrolieres, que havien multiplicat per tres el seu esforç en upstream des de 1998 a 2014, l'han disminuït des de llavors un 60%”. Això va passar, segons el científic, perquè “al juliol del 2014 el Departament d'Energia dels EUA informa de la formació d'una bombolla petrolífera en què aquestes empreses estaven perdent molts diners i amb els preus del barril de Brent en màxims històrics”.

Segons l'estudi de Turiel, l'Associació Internacional de l'Energia (IAE) el 2010 reconeix que el pic de producció de petroli es va produir el 2006 i no tornaria mai a pujar. El 2012, l'ens reconeix que la producció del petroli convencional ja està caient, mentre que el petroli no convencional (biocombustible o fracking) és més car i les empreses deixen d'invertir-hi. El 2018, l'AIE avisa de diversos pics de preu del petroli fins al 2025: en les seves previsions hi ha una descompensació del 34% entre oferta i demanda de petroli. I arribem a 2020, quan avisen que la producció de petroli pot caure de manera precipitada fins al 2025. “L'única manera d'evitar el pitjor escenari és amb una transició renovable abrupta”, diu Turiel i remarca que en aquest moment “per primera vegada, el gas també declina” i afirma que “Rússia és l'únic país, el món que ha acceptat que la seva producció de gas declinarà i això explica molt per què fa el que fa”, en relació amb la seva invasió a Ucraïna.

En aquest context s'està observant un ràpid descens de la producció de gasoils i una forta caiguda del dièsel, per què falta petroli de qualitat. I això també passa amb el carbó, la producció del qual va pujar fins a 2014, i amb l'urani, que va tocar màxim el 2016 i ja ha caigut un 20%.

"Òbviament, a llarg termini ens haurem d'abastir al 100% solament en les energies renovables, però aquest 100% d'energia no serà la mateixa quantitat que ara”

“Ens queda la transició renovable. Òbviament, a llarg termini ens haurem de basar 100% solament en les energies renovables, però aquest 100% d'energia no serà la mateixa quantitat que ara”, adverteix l'expert. Segons Turiel, “les energies renovables tenen moltes limitacions: potencial màxim, dependència de materials escassos…”

“L'IAE sap que és impossible i recomana acaparar uns certs materials crítics per satisfer plans de transició. Per a poder arribar a una transició neta en 2050 fa falta multiplicar per 100% la producció de liti i del 40% d'altres materials. Els preus d'aquests materials estan pujant críticament per l'escassetat d'energia per a produir-los i tractar-los”, explica Turiel.

A manera de conclusió, Turiel ha fet previsions de tendències a curt i mitjà termini “totes agreujades per la guerra”: “Hi haurà un agreujament de la crisi alimentària per la falta de fertilitzants; hi haurà escassetat o racionament de dièsel; extensió de les apagades elèctriques per la necessitat de gas per a la xarxa elèctrica; disminució del comerç internacional, per l'encariment del dièsel; escassetat de matèries primeres i elaborades -la crisi dels xips s'allargarà fins a 2025-; major conflictivitat amb el transport i sector primari; major inflació i menor renda; revoltes en països als quals no arribi aliment; autoritarisme creixent i potser ecofeixisme i neofeudalisme”.

"Una altra transició energètica és possible amb fonts més eficients i locals, però més tradicionals i menys tecnològiques, cosa que implica renunciar al creixement infinit"

Per a tancar la sessió, Turiel ha vaticinat que “una altra transició és possible. El model de transició més eficient i desitjable és molt més local i menys tecnològic, fent les coses molt diferent, aprofitant l'energia de maneres més tradicionals i menys tecnològiques. Això, però, implica renunciar al creixement infinit i és contradictori amb la teoria econòmica dominant”, ha conclòs.