Merkel: amb cap i cor

Toni Aira
Director del Màster en Comunicació Política i Institucional
__

Aquesta rara combinació de competència i proximitat. Rara per poc comú. Per poc habitual. Aquesta rara combinació de cap i cor, de discurs racional i d'empatia, en la seva justa mesura, sense el clàssic sobrecarregar el sentimental. Rar també per poc comú. Per poc habitual. I aquestes singularitats, en essència, són les que han consensuat internacionalment la percepció d'una Alemanya i d'una Unió Europea que amb el lideratge d'Angela Merkel han estat en bones mans. Ha marcat diferències en fons i forma amb el gruix dels seus homòlegs de punta a punta del globus. I aquest buit, amb la seva retirada, és així normal que per a molts sigui observat com un abisme.

L'epicentre del terror a l'adeu de Merkel és obvi que se situa en el seu partit, la CDU

En ordre intern, l'epicentre del terror a l'adeu de Merkel és obvi que se situa en el seu partit, la CDU. El substitut de la canceller sortint com a cap de cartell, Armin Laschet, ja ho ha patit en campanya, amb les dificultats afegides que l'allargada ombra d'un lideratge potent en retirada acostuma a sumar a un nou aspirant. No és el mateix prendre el relleu de Merkel que de qualsevol altre. Ella ha imprès un segell propi, no sols al capdavant del govern alemany sinó també al capdavant d'una coalició entre la CDU i la CSU bavaresa, que ella amb les seves victòries continuades va saber compactar malgrat les dificultats amb l'autoritat del líder que acaba situant-se un pam per sobre de la resta. Amb l'autoritat moral de qui a un comportament irreprotxable li suma un tarannà que s'imposa també en les urnes. Ètica i estètica. Fins al candidat socialdemòcrata, Olaf Scholz, membre de l'últim govern de coalició de Merkel amb l'SPD, ha intentat erigir-se en el més similar a Merkel d'entre els aspirants a succeir-la. I l'electorat sembla que l'ha comprat, davant la perspectiva inquietant d'optar per un model diferent, amb o sense la benedicció de la líder sortint.

Però l'onada expansiva de les pors a l'era post Merkel sobrepassen les fronteres germàniques. Com el seu propi lideratge. Als Estats Units, per exemple, la mandatària va ser descrita pels mitjans de comunicació com "la nova líder del món lliure" després de la marxa de Barack Obama, amb qui per cert sempre va tenir una excel·lent relació i qui li va indicar la responsabilitat de liderar la democràcia occidental en abandonar el seu càrrec. Déu n'hi do. Encara que, sens dubte, on en primer terme es trobarà a faltar la seva batuta serà en aquestes institucions europees que en els últims anys tant han penjat d'un fil, sacsades per fortes crisis econòmiques, polítiques, de valors, de funcionament i fins a una pandèmia.

L'onada expansiva de les pors a l'era post Merkel sobrepassen les fronteres germàniques. Com el seu propi lideratge.

El Regne Unit va marxar. França afronta eleccions també aviat, amb un Emmanuel Macron, mínim fins llavors, amb el seu propi ordre de prioritats. Itàlia torna a tenir un altre tecnòcrata al capdavant. I, en general, els populismes i els extremismes creixen en paral·lel al descontentament, en unes societats europees que semblen col·lapsades (no sols mentalment) per dificultats que són utilitzades sense escrúpols per mandataris com Viktor Orbán a Hongria. La regressió en drets que s'estan experimentats en països com aquest o com Polònia és un desafiament de dimensions difícilment assumibles sense lideratges que es puguin almenys acostar al de Merkel. De fet, perquè ni ella mateixa ha pogut contenir del tot aquesta forta maror.

La pel·lícula Merkel (2020), de Stephan Wagner, és una adaptació ficcionada del best-seller sobre la cancellera, interpretada per la prestigiosa actriu Imogen Kogge. Recrea el tram més complex del seu mandat, quan el 2015 i davant l'entrada incontrolada d'un milió de refugiats sirians a Alemanya, es va veure obligada a liderar de nou la UE davant un repte difícil que posava en risc la seva pròpia existència tal com l'hem entès des de la seva constitució. Impossible no empatitzar amb aquesta dona, sobretot si compares les seves reflexions i les seves accions amb les d'una majoria dels seus companys de viatge. No serà fàcil tornar a donar amb la fórmula que en aquesta física doctorada en química quàntica tant ha encertat en la combinació de cap i cor, quan tanta falta fan les dues coses en la seva justa mesura.