A distància o presencial? Avantatges, inconvenients i alguns desafiaments ètics del teletreball

Salvador Estapé Triay
Vicedegà de Professorat a la UPF-BSM

Aquests mesos de confinament i distanciament social han fet créixer de forma exponencial l'ús del teletreball. Sense les distraccions de l'oficina la productivitat i l'eficiència augmenten?

Des de la Revolució Industrial els continus canvis tecnològics han anat alterat les formes de treballar. El segle XXI, les tecnologies de la comunicació, la robòtica, la intel·ligència artificial estan accelerant encara més el canvis. Aquests mesos de confinament i distanciament social han fet créixer de forma exponencial l'ús del teletreball. Un nombre creixent de persones han experimentat per primer cop el que suposa passar gran part del seu temps treballant a casa. Sense les distraccions de l'oficina la productivitat i l'eficiència augmenten? Sense la supervisió constant dels caps, els treballadors son menys o més productius? El teletreball facilita la conciliació de la vida personal i professional o vincula més fort la vida personal amb la professional?

D'entrada sembla que el treball a distancia presenta avantatges evidents, tant des el punt de vista dels treballadors com des de la direcció de l'empresa i, fins i tot, des de la pròpia societat en conjunt. Sense anar més lluny, teletreballar resulta atractiu per a aquelles persones que volen conciliar el treball i la vida personal. En efecte, gràcies a la seva major flexibilitat horària, el treball a distància facilita la cura dels fills o de les persones dependents. Per altra banda, els treballadors remots al no estar exposats a gèrmens i virus del companys de treball malalts, tendeixen a agafar menys malalties. A més, quan la jornada laboral comença i acaba a casa, la puntualitat millora. Hi ha estudis que en evidenciat que els teletreballadors poden arribar a ser entre un 20 i un 25 per cent més productius que els seus companys d'oficina. Sense cap de les distraccions de l'entorn d'oficina tradicional, com les xafarderies de màquina de cafè, ni les pauses del desdejuni o els llargs àpats, i amb l'actitud més feliç, els treballadors tendeixen a gaudir quan tenen el control sobre les seves vides laborals. Les telecomunicacions faciliten una major eficiència i productivitat, la qual cosa, en general, es tradueix en una major retenció dels treballadors, en reduir els costos de contractació i capacitació de les empreses. Una persona obligada a conduir durant una hora al dia per anar a la feina pot arribar a experimentar estrès i ansietat. Tal vegada per això, en general, les empreses que implementen el teletreball experimenten menys absentisme. També pot ser més fàcil col·laborar quan no estàs obligat a compartir un espai d'oficina limitat. Les persones poden estar més disposades a compartir recursos quan es redueix el nombre total de treballadors presents en les oficines.

Els empresaris i directius poden sentir-se atrets pel teletreball per raons diferents. Tenir empleats remots pot reduir els costos d'espai d'oficina. De fet, una empresa pot considerar la possibilitat d'expandir-se fins i tot quan no tingui béns immobles o capital disponible per a ampliar o millorar les instal·lacions físiques. En els processos de selecció de personal, les empreses que contracten empleats remots poden aconseguir incrementar el nombre de possibles sol·licitants. Finalment, hi ha molts beneficis ambientals externs del teletreball. Hem vist que un negoci que redueix l'espai total d'oficines també redueix el seu impacte en el medi ambient. Evidentment, els treballadors remots augmenten el seu consum individual de subministraments quan treballaven a casa, però el més probable és que el consum d'energia de la llar també continuï parcialment durant el temps que es treball de forma presencial. I, encara més, al no haver de desplaçar-se cada dia al lloc de treball, el teletreball limita l'ús del cotxe. Menys treballadors que viatgen diàriament implica menys aglomeració en el transport privat i públic. I amb menys cotxes, la contaminació disminueix. Els habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana ho han pogut comprovar en aquesta primavera de confinament.

A llarg de les darreres dècades del passat segle i les primeres de l'actual el treball des de casa ha anat guanyant popularitat entre molts empleats. No obstant, sovint els empleats acostumen a col·laborar de forma més creativa quan es reuneixen presencialment per a discutir sobre els projectes. Una tendència observada en aquests darrers anys ha estat el disseny dels espais físics com a facilitadors de converses informals per tal de promoure la generació d'idees, la qual cosa te importants implicacions per aquelles empreses que depenen fortament de la recerca i el desenvolupament. Altres inconvenients del teletreball és que la cultura corporativa no és fàcil de transmetre a distància. El treballador remot pot haver desenvolupat uns certs hàbits de treball en una empresa anterior amb una cultura corporativa diferent (a vegades en un altre país) i li pot resultar difícil adaptar-se a la cultura d'una nova empresa si treballa de manera remota. Un gerent acostumat a "gestionar caminant" i al "presencialisme" de ben segur que li preocuparà que els empleats es relaxin si no hi ha ningú in situ que els observi. Així mateix, la probabilitat d'una comunicació deficient augmenta quan tot s'ha de transmetre electrònicament o virtual.

També hem de tenir present que el treballador remot pot tenir objeccions respecte a la privacitat quan veu que la seva vida personal inevitablement s'entrecreua amb la jornada laboral. Segurament, en aquest dies de confinament, molts haurem vist com el fill o la filla a qualsevol altre membre de la família entrava a l'habitació en mig d'una reunió de treball. Més important encara, els nens poden confondre's quan pensen que la mare o el pare estan a casa, però no estan disponible per jugar, veure la televisió o fer altres activitats. A vegades resulta difícil mantenir un equilibri entre la vida laboral i personal quan llar i oficina comparteixen espai. En el millor dels casos, i amb la corresponent depesa en la compra d'equip informàtic, d'oficina, i altres subministraments, el treballador pot gaudir d'espai d'oficina a casa. Però moltes altres persones no gaudeixen d'unes condicions d'espai, llum o mobiliari òptims per desenvolupar la feina de forma remota. Altres qüestions també poden sorgir, per exemple, quan la definició del lloc de treball comença a difuminar-se i apareixen temes com els riscos laborals, aleshores qui es fa responsable de les lesions produïdes mentre es treballa des de casa? Es poden exercir els mateixos controls sobre les mesures de seguretat a casa que a l'oficina? També pot haver-hi problemes de productivitat. Certament, pot haver-hi treballadors en remot que per si mateixos siguin capaços de motivar-se i treballin diligentment, però, no ens enganyem, és fàcil caure en actituds procrastinadores. No tots els camps i sectors d'activitat són igualment adequats per al teletreball. Alguns treballs requereixen un contacte personal constant amb clients i proveïdors. En aquests casos serà difícil desenvolupar noves relacions comercials amb clients als quals ja no visitem quasi i amb els quals no dinem o fem un cafè. Si els clients teletreballen serà difícil obrir noves vies o idees de col·laboració. És un tema aquest a tenir present pels departaments comercials i de desenvolupament de nous negocis. Altres necessiten nivells de seguretat informàtica alts que des de casa és més difícil d'oferir. Hi ha entorns de treball que requereixen d'una seguretat als edificis que treballant de manera remota no es pot garantir.

Ara bé, el major inconvenient del teletreball és el biaix en les actituds dels directius, gerents i empresaris. Al capdavall, la majoria d'ells van aconseguir el seu estatus laboral en un entorn de treball tradicional. D'aquesta manera, quan alguns empleats teletreballen i altres no, aquells que estan físicament presents tots els dies poden més fàcilment donar una impressió determinada (bona o dolenta) només pel sol fet d'interactuar físicament amb el seu cap. Existeixen evidències que assenyalen que els empleats que opten per una forma de treball no presencial poden veure's penalitzats, se'ls pot considerar mandrosos o menys dedicats a la feina que aquells que mantenen el treball tradicional. Els gerents poden tenir un record més fort del treball produït pel treballador presencial que pel remot. Per tant, les promocions i els projectes importants poden anar a parar als empleats més "visibles". Mentre que el treballador remot al ser més "invisible", pot sortir perjudicat davant d'una eventual promoció o un augment salarial.

Per acabar, el teletreball també te implicacions ètiques importants. A continuació n'apunto algunes: el desenvolupament i el foment de la confiança en els treballadors remots i entre els membres de l'equip quan uns treballen a distancia i altres no; l'equitat en les avaluacions del personal en remot i el de l'oficina; la decisió de quins empleats poden treballar a distància i quins no, el manteniment de la seguretat de les dades del treball del teletreballador, etc. Encara que d'entrada és fàcil permetre el teletreball a tot aquell que el demani, els gerents han de classificar els llocs de treball (no les persones) segons la idoneïtat per al treball remot. A vegades pot ser millor anar cas per cas, essent conscients de les circumstàncies de cada treballador individual. Per aquest motiu, l'empresa ha d'establir acuradament polítiques marc per gestionar el treball remot i garantir l'equitat. També s'han d'establir expectatives clares per als treballadors remots. I, en nom de l'equitat, ni les expectatives ni les recompenses han de diferir de les establertes per als treballadors presencials. Si es decideix implementar el teletreball, l'empresa ha de transmetre confiança en els seus empleats remots. Aquesta confiança es basa en el respecte a les motivacions que han portat a l'empleat a optar per una forma de treball no tradicional, així com el reconeixement de les necessitats que pot tenir per conciliar la vida laboral i personal. Els teletreballadors han de tenir la capacitat de gestionar el seu temps perquè puguin mantenir la seva productivitat en un entorn que pot tenir distraccions de naturalesa diferents d'aquelles que poden trobar en un lloc de treball tradicional. La qual cosa pot suposar que requereixen demandes de temps diferents. Finalment, per tal d'ajudar a protegir el teletreballador contra el prejudici d'aquells que pensen que si s'està "fora de la vista s'està fora de la ment", l'empresa ha d'assegurar que les línies de comunicació dels gerents estan tan obertes per als seus empleats remots com ho estan per als treballadors de l'oficina.

També et pot interessar:

Un 55% dels empleats voldria seguir treballant des de casa després del confinament

Estudi sobre el teletreball de la UPF Barcelona School of Management