"Les finances sostenibles sempre han exclòs la indústria militar"

Arma

La nova normativa sobre inversions sostenibles de la Unió Europea amenaça el finançament de la indústria militar. Els assessors de la Comissió recomanen penjar al sector de defensa l'etiqueta de "socialment insostenible", equiparant-la al joc o al tabac, en plena guerra amb Rússia. Les empreses de defensa temen que l'etiqueta d'insostenibles les privi d'uns fluxos d'inversió imprescindibles per mantenir la seva competitivitat, sobretot, en un moment en què les grans potències mundials estan embarcades en una cursa d'armament molt més sofisticada i tecnològica que en el segle XX. El director de la Càtedra de Finances Sostenibles, Marcos Eguiguren, analitza aquesta situació.

Just en un moment de guerra entre Ucraïna i Rússia, i en una època en què les grans potències estan embarcades en una cursa armamentística molt sofisticada, el sector militar europeu veu perillar les seves futures inversions. Quina és la teva opinió al respecte?

És una gran contradicció. Però dins del món de les finances sostenibles, amb independència del que hem viscut en els darrers anys, amb un creixement de la regulació, des de sempre els bancs amb valors practicaven i practiquen una exclusió clara a indústria armamentística. Sempre ha estat una exclusió típica.

Incloure el sector militar a la taxonomia seria pervertir-la

La inclusió de l'energia nuclear i el gas en la taxonomia va ser un moviment per acontentar Estats com França i Alemanya. La indústria militar és un gran sector econòmic que mou molts diners i té un gran poder de pressió. En aquesta ocasió podríem veure un moviment similar?

No ho crec perquè, malgrat que al món occidental hi ha gairebé un rebuig unànime a l'atac sobre Ucraïna, malgrat això no vol dir que es puguin retorçar els fets i les paraules. A part perquè la indústria militar en bona part és un sector molt consumidor d'energia i matèries primeres. No crec que els lobbies de la indústria militar s'hi posin perquè són corporacions molt especialitzades que reben finançament d'una part del sistema financer que els enviarà recursos si o si, indiferentment de qualsevol taxonomia. A més a més, perquè els governs destinen recursos a la indústria militar. No ho necessiten.

En tot cas poden témer una desviació de fons que ara els arriba fàcilment. Amb la taxonomia potser els bancs veuen més interessant invertir en els sectors que s'hi inclouen. En el mitjà i llarg termini potser sí, però el sector financer mundial és enorme i hi haurà entitats financeres de fora de la UE que els financin. I els mateixos Estats també hi destinaran diners públics molt probablement. Incloure el sector militar a la taxonomia seria pervertir-la.

La indústria militar pot témer una desviació de fons que ara els arriba fàcilment

És una gran contradicció: estem creant una taxonomia perquè les empreses privades i bancs inverteixin en energies verdes, excloent òbviament la indústria militar. Tot mentre els Estats hauran d'incrementar les inversions en el sector militar.

Això és el que els alemanys des de la postguerra de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda anomenen Realpolitik. A la majoria d'Estats no els interessa una indústria militar poderosa, però les circumstàncies fan que hem de defensar-nos. És una contradicció amb la qual haurem de viure.

Les contradiccions pel que fa al sector militar estan a l'ordre del dia, perquè recentment la Comissió ha insistit en la necessitat d'eximir d'IVA les inversions en projectes d'investigació per al desenvolupament de la indústria militar.

Sempre han existit aquestes contradiccions i avui es fan més paleses que mai perquè per desgràcia tornem a tenir una Guerra a Europa. A tothom ens agradaria que la militar fos una indústria pària, però en el fons i amb sentit comú, la necessitem. És una gran contradicció.

ODS Marcos Eguiguren CAT