“L'oficina ha de ser alguna cosa més que un espai on treballar”

Mesa redonda 2
Ana Freire, directora de l'àrea acadèmica d'Operacions, Tecnologia i Ciència de la UPF-BSM; Nia Plamenova, professora de l'àrea de Persones de la UPF-BSM; Jorge Salas, de Jobandtalent; Íñigo Vallejo, de Milanuncios; i Ana Pantaleoni, periodista d'El País

Després de la pandèmia, companyies i treballadors han modificat les seves expectatives i ambdues parts demanden més. Un fenomen descrit com a "contracte psicològic", tal com ha exposat Nia Plamenova, professora del Màster en Direcció i Gestió de Persones a les Organitzacions de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), durant la sessió "Benestar a cop de clic: una nova era per a empreses i treballadors", moderada per la periodista d'El País, Ana Pantaleoni, i organitzada per l'Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM en el marc de la presentació del llibre Perseguint el benestar planetari: mirades transversals sobre la sostenibilitat. 

"Poques persones estaran més de cinc anys en una mateixa empresa i, per tant, l'oficina ha de ser alguna cosa més que un espai on fer feina", ha reflexionat Plamenova. En aquesta línia actuen a Milanuncios, tal com ha exposat el seu PR & Content Manager, Íñigo Vallejo, que ha explicat que "en les contractacions, busquem que els valors del candidat estiguin alineats amb els de l'empresa". "Hi ha una sèrie de beneficis que van més enllà del que abans concebíem que fan que et sentis representat per la teva companyia", ha indicat Vallejo, que ha admès que "a mesura que arriben noves generacions, veiem que el que es busca va canviant". 

"Poques persones estaran més de cinc anys en una mateixa empresa i, per tant, l'oficina ha de ser alguna cosa més que un espai on fer feina"

“El component personal és molt important. El teletreball està facilitant moltes coses i és crucial que les empreses donin flexibilitat i s'adaptin a cada casuística", ha considerat Ana Freire, directora de l'àrea acadèmica d'Operacions, Tecnologia i Ciència de la UPF-BSM que, tanmateix, ha admès que "és quelcom molt recent" i que és "ara quan es comencen a prendre decisions". 

Com ajuda l'algoritme al benestar laboral? 

Tant Vallejo com Jorge Salas, Chief Marketplace Officer de Jobandtalent, han reconegut que en les seves companyies el teletreball és total. "Nosaltres estem a nou països i hem d'interactuar amb gent de Colòmbia fins al Regne Unit", ha dit Salas, assegurant que "les companyies internacionals hauran d'aplicar el teletreball tant sí com no, ja que hauran d'interactuar amb gent que no està a la taula". "Quan parlem de benestar laboral, parlem precisament d'això: emprar la tecnologia per facilitar-nos les coses", ha explicat el representant de Milanuncios. 

No obstant això, Freire ha alertat de la doble cara de la tecnologia: "al projecte STOP vam fer un estudi sobre com havien incrementat les publicacions a xarxes socials sobre el burnout i la depressió, marcant un pic el 2020, quan el teletreball va ser forçós". "També és cert que vam aprofitar la tecnologia per analitzar a través d'algoritmes com s'expressaven qüestions com la precarietat laboral, l'assetjament laboral i els salaris baixos per posar-hi remei", ha matisat la directora de l'àrea acadèmica d'Operacions, Tecnologia i Ciència de la UPF-BSM. 

"Els algoritmes no discriminen, sinó que repliquen biaixos ja existents a la nostra societat. Per això és important conformar equips multidisciplinaris per analitzar els contextos i mitigar les desigualtats"

 “Els processos s'estan perfeccionant, ja que els algoritmes estan creats per persones", ha opinat Plamenova, que s'ha mostrat esperançada. "Cal tenir en compte que la intel·ligència artificial no discrimina, sinó que els algoritmes repliquen biaixos ja existents en la nostra societat", ha advertit Freire, que ha destacat la importància de "crear equips multidisciplinaris per analitzar els contextos i mitigar, tant com sigui possible, les desigualtats". 

En aquest sentit, Salas ha defensat que sí que es pot aconseguir més benestar en el treball a través de la tecnologia. I és que en el cas de Jobandtalent, "ajudem les empreses i els treballadors a connectar i a tenir el millor contacte possible a través de la tecnologia, d'algoritmes".

Es pot ser feliç a la feina?

“A la nostra feina treballem tenint en compte dues coses: les preferències de la companyia i les preferències dels candidats. Basant-nos en aquesta informació, som capaços d'oferir feines que satisfaran tothom", ha desenvolupat el representant de Jobandtalent. En aquest sentit, la professora del Màster en Direcció i Gestió de Persones a les Organitzacions de la UPF-BSM, ha garantit que "la felicitat laboral no te la dona la flexibilitat, sinó l'autonomia". 

"Quan parlem de felicitat a la feina, ens centrem bàsicament en dues visions: la clàssica (salari, lloc de feina) i la vinculada al propòsit"

"Quan parlem de felicitat a la feina, ens centrem en dues visions: la clàssica i la vinculada al propòsit", ha explicat Plamenova. En aquest context, són rellevants iniciatives com "Cerrar el círculo", impulsada per Milanuncios amb l'objectiu d"'analitzar el que suposava per al medi ambient totes les compres que es feien a la nostra plataforma, ja que sis de cada 10 persones a Espanya no esgoten la vida útil dels productes". "La nostra feina evita la fabricació d'articles que no es necessiten i que suposen un malbaratament", ha celebrat Vallejo.

Tot i que gran part de les accions han de dur-se a terme des de les empreses, Freire ha destacat la responsabilitat de cadascú a l'hora de reduir la petjada de carboni, també en l'entorn laboral: "podem reduir o eliminar continguts que emmagatzemem al núvol, que ens sembla il·limitat, però es tracta de naus enormes plenes d'ordinadors connectats entre ells que comporten un enorme consum energètic". "Moltes empreses ja deleguen l'emmagatzematge d'informació al núvol, però nosaltres, amb petits gestos, podem aconseguir un núvol blanc i no un núvol negre".