Informació per a:

  • Màsters
  • Postgraus
  • Cursos
  • Professorat i recerca
  • Coneix la UPF-BSM

El finançament i innovació del SNS, a debat a la càtedra GSK de la UPF Barcelona School of Management

9 Septiembre - 2021
GSK
  • Experts en economia de la salut i finançament del SNS es reuneixen en unes jornades organitzades per la Càtedra GSK i UPF Barcelona School of Management
  • Els experts coincideixen en la necessitat d'anàlisis independents per a l'avaluació i finançament del Sistema Nacional de Salut

La Càtedra GSK i UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) en Economia de la Salut ha celebrat la I Trobada d'Experts sobre el model de finançament territorial, i de finançament i avaluació d'innovacions en el Sistema Nacional de Salut (SNS).

Els experts han coincidit que fan falta mecanismes i eines independents per a l'avaluació i finançament del SNS, i destaquen la necessitat de transparència en el conjunt del sistema.

El director científic de la Càtedra i del Màster en Economia de la Salut i del Medicament, Jaume Puig-Junoy, valora la rellevància de la trobada, ja que: “La pandèmia ha aguditzat algunes febleses del SNS i ha posat de relleu algunes mancances importants. Com més aviat es prengui consciència d'on són aquestes mancances, millor, abans podrem començar a posar-li remei, i aquestes jornades amb experts han de servir per a això”.

Puig-Junoy: "Com més aviat es prengui consciència d'on són les mancances del SNS, abans podrem començar a posar-li remei, i aquestes jornades amb experts han de servir per a això"

La directora executiva de la  Càtedra, Natàlia Pascual Argenté, aplaudeix la celebració del fòrum: “Més que una trobada és un retrobament. És el primer fòrum presencial després de la covid-19 amb experts de diferents disciplines del sector de la salut en el qual debatre sobre alguns canvis importants que s'han implementat en el procés de compra i finançament dels medicaments del SNS”.

El director d'Accés al Mercat de GSK a Espanya, Sergio Ostalé, posa en valor com aquest tipus de col·laboracions poden ajudar a portar millores al nostre SNS i, per tant, a la salut de tothom: “La missió de GSK és ajudar al fet que les persones puguin fer més, sentir-se millor i viure més temps i posar en marxa col·laboracions com aquesta amb la UPF-BSM és clau per a poder continuar avançant per a, junts, continuar buscant maneres de millorar nostre SNS perquè els medicaments més innovadors puguin arribar com més aviat millor als pacients que més els necessiten”.

Polítiques sanitàries, farmacèutiques i finançament

La conferència inaugural ha anat a càrrec de Francisco Pérez-García, catedràtic emèrit de la Universitat de València i director de l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), i s'ha centrat en finances públiques i estat del benestar durant i després de la pandèmia. Pérez-García ha parlat sobre possibles solucions als riscos que se li plantegen a l'Estat del Benestar, “per exemple, la sostenibilitat del benestar entre generacions, pandèmies, crisi climàtica. etc. així com pel sorgiment de noves desigualtats internes -territorials, de gènere...- i internacionals -ajudes al desenvolupament, migracions...-”.

Ostalé: "Col·laboracions com aquesta amb la UPF-BSM és clau per a poder continuar avançant per a, junts, continuar buscant maneres de millorar nostre SNS perquè els medicaments més innovadors puguin arribar com més aviat millor als pacients que més els necessiten”

La primera taula rodona moderada pel professor Puig-Junoy ha versat sobre els Desafiaments econòmics en sanitat: desigualtats i model de finançament territorial i de provisió de serveis. En aquest debat han participat David Cantarero Prieto, de la Universitat de Cantàbria; José María Abellán Perpiñán de la Universitat de Múrcia; Rosa Urbanos Garrido de la Universitat Complutense de Madrid i Enrique Bernal Delgado de l'Institut Aragonès de Ciències de la Salut.

Canterano ha abordat les desigualtats en despesa i finançament entre les comunitats autònomes, destacant que “no s'ha de fixar la uniformitat en la despesa per càpita com a objectiu. Perpiñán ha proposat “la incorporació de les comunitats forals al finançament de la solidaritat interterritorial, per a aprofundir en l'equitat horitzontal”. Urbanos s'ha centrat en les desigualtats en l'accés, remarcant que “l'augment del temps d'espera està desplaçant fins i tot a les classes mitjanes cap a assegurances privades amb el risc de crear un sistema sanitari dual”. Finalment, Bernal ha abordat les variacions injustificades en la pràctica clínica, remarcant que “existeixen importants diferències en la provisió, tant entre CCAAs com entre centres sanitaris.  El protocol ictus és un exemple de la millora de la variabilitat que hauria de servir de model de referència”.

La segona jornada ha arrencat amb la taula Revisió del model actual de finançament i fixació de preus de medicaments i prestacions innovadores moderada per Abellán i amb la participació de Fernando Antoñanzas Villar de la Universitat de La Rioja; Sandra García Armesto, directora executiva de l'Institut Aragonès de Ciències de la Salut; Atanasio García Pineda, director general Prestacions i Farmàcia dels Illes Balears i Juan Oliva Moreno, de la Universitat de Castella-la Manxa.

Abellán ha mostrat la seva preocupació per l'opacitat del sistema de fixació de preus dels medicaments. Antoñanzas ha comparat les lleis i pràctiques de finançament i fixació de preus en diversos països europeus subratllant la importància de “la flexibilitat en l'aplicació dels llindars”. Pel seu costat, García Armesto ha parlat de la importància de dissenyar estratègies d'innovació organitzatives, com a veritables innovacions , per a transformar les maneres de treballar i orientar-los al pacient. Seguidament, Pineda ha descrit el pla per a la consolidació dels IPT dels medicaments en l'SNS; i finalment Oliva ha defensat la necessitat d'una autoritat independent d'avaluació d'intervencions sanitàries i polítiques de salut. 

L'última taula del fòrum ha reflexionat sobre Avaluació i compra descentralitzada de medicaments innovadors i tecnologies sanitàries, amb la moderació d'Oliva i les aportacions d'Antonio Picón Macías, coordinador tècnic de l'Avaluació de Despesa Hospitalària de l'AIReF; Caridad Pontes, gerent del Medicament del CatSalut; Maria Queralt Gorgas de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i Josep Lluís Segú Tolsa, professor del Màster en Economia de la Salut i del Medicament de la UPF-BSM.

Picón ha desgranat les propostes de millora en la gestió de la despesa farmacèutica hospitalària donis del punt de vista de la AIReF, suggerint principalment la creació d'una xarxa de col·laboració similar a RedETS. Pontes ha parlat sobre l'avaluació farmacoterapèutica a Catalunya, en concret sobre l'experiència del programa d'harmonització terapèutica. Gorgas ha desgranat diferents propostes de millora de la gestió del pressupost sanitari a nivell hospitalari, com per exemple unes certes estratègies de contenció de despesa. Finalment, Segú ha remarcat la importància de definir les necessitats de compra a cobrir amb els acords de risc compartit (ARC) i de compartir informació sobre les condicions amb altres administracions.

La conferència de clausura l'ha pronunciat l'exministre d'Indústria i president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó Cruzate. Majó afirma que el perill d'insostenibilitat del sistema sanitari és conseqüència de la incapacitat de prevenir i que la despesa sanitària es veurà incrementarà en el futur.  També va destacar que tant la insostenibilitat climàtica com la insostenibilitat social són aspectes rellevants en la societat actual. A manera de conclusió, Majó considera que la recuperació i el progrés no poden ser mesurats únicament pel PIB, ja que és necessari afegir indicadors addicionals que considerin el benestar de la població. 
 

També et pot interessar

NEWSLETTER UPF-BSM
Subscriu-te per a rebre les nostres notícies en el correu electrònic