Rols de gènere, socialització i finances

Olympia Arango, Economist (UPF), Vicepresident of deba-t.org
Luz Parrondo, Directora del departament de Finances i Control

Des de fa uns anys s'ha popularitzat l'ús del terme “anàlisi de gènere” per a parlar sobre paritat i dones en diferents camps. Existeixen diferents rànquings que busquen assenyalar la falta de presència femenina en alguns àmbits professionals. Cada dia són més habituals les demandes de paritat en llistes de partits polítics, consells d'administració, institucions o en qualsevol grup de treball. 

Aquest article podria ser un altre més que fa un repàs a allò que és evident: la falta de dones en l'àmbit de l'economia, concretament en el món de les finances, és a dir, la falta d'equitat en termes de gènere. Però més enllà d'assenyalar allò que podria considerar-se relativament obvi, amb aquest petit article volem mostrar com el mateix mecanisme que perpetua les diferències pot utilitzar-se per a eliminar-les. La socialització de gènere.

Existeix una gran diferència entre el nombre de comptes bancaris que posseeixen homes i dones al voltant del món, sent en el cas dels homes molt major

The Global Findex Data Base (1) explica l'any 2017 que existeix una gran diferència entre el nombre de comptes bancaris que posseeixen homes i dones al voltant del món, sent en el cas dels homes molt major. Més enllà del que podríem pensar en primera instància a causa d'un possible prejudici, no hi ha molta diferència entre els països desenvolupats i els països en procés de desenvolupament, en tots dos casos hi ha un major nombre d'homes a càrrec de les finances de manera “formal”. On és llavors la causa?

Les limitacions per qüestió de gènere poden donar-se de dues maneres diferents (2), a nivell formal, mitjançant les institucions, o a nivell informal mitjançant el sistema sociocultural. Per exemple, a Espanya fins fa poc la titularitat bancària estava formalment reservada als homes, i una vegada eliminada aquesta limitació, la desigualtat sembla mantenir-se (3). La limitació informal, d'altra banda, depèn de l'estructura cultural. Aquests rols apel·len històricament al que Wolf (4) denominava les expectatives de l'esfera pública i l'esfera privada. S'espera d'una dona que sigui submisa, i d'un home que sigui dominant. Que la dona treballi a casa i l'home en el mercat laboral. Aquest fet és relativament paradoxal ja que alhora que s'espera que les dones es quedin a casa fent les tasques domèstiques, són moltes les mestresses de casa que porten la comptabilitat i les finances de la seva pròpia llar. 

En l'informe Alpha Female Cityware del 2019 (5) es fa referència a la situació específica de la dona en l'àmbit de les finances. Una dada rellevant que llança és com els equips directius composts per tots dos gèneres ofereixen major rendibilitat que els mono-genèrics. De fet, un altre estudi dut a terme per professors de la UPF-BSM (6) explica com la presència de dones en els consells d'administració d'una empresa fa que aquesta pugui reduir el seu deute i sigui més rendible. Davant aquesta mena d'evidència quina seria la idea a destacar? Més enllà de creure que la dona per la seva pròpia naturalesa és bona o millor que l'home podríem reflexionar sobre què fa que el seu comportament sigui menys arriscat. La resposta es troba en la construcció d'entorns mixtos on les capacitats dels individus flueixin sense expectatives de gènere.

L'estereotip de persona dedicada al món borsari o les finances és contrari a l'actitud que entendríem com a “femenina”. Aquest fet és un obstacle per a aquelles estudiants o professionals interessades en les finances.

L'estereotip de persona que es dedica al món borsari o les finances és contrari a l'actitud que entendríem com a “femenina”. Home agressiu, competitiu i triomfador. Aquest fet a més de ser un obstacle per a aquelles estudiants o professionals interessades en les finances pot implicar unes certes conseqüències a les dones que s'animen a fer el salt. Per exemple, si són igual o més agressives que els homes patiran una “social penalty” (7) ja que el seu comportament no encaixa amb l'expectativa que la societat té del comportament d'una dona, per tant, les penalitzarà socialment.

Podem trobar solució a aquesta paradoxa en el mateix mecanisme la genera, la “socialització de gènere”. Diem socialització de gènere (8) al procés d'aprenentatge pel qual es transmeten les creences, els valors i els comportaments dominants d'una determinada societat, es construeixen les relacions de gènere i s'assignen els papers diferencials. El gènere no es construeix només, és canviant i s'adapta al seu entorn.

Si els homes i les dones es comporten com “s'espera d'ells”, dins del patró dels rols de gènere, la diferència entre tots dos es fa cada vegada més gran, és a dir, els homes actuen cada vegada de forma més masculina i les dones de forma més femenina. Aquest “actuar d'una manera o una altra” condiciona el comportament i l'actitud de cada individu. Per exemple, si les dones es mostren menys agressives en la negociació pot deure's a una expectativa contextual que les incentiva a buscar un encaix en el motlle femení, en definitiva, a evitar mostrar actituds típicament “masculines”.

Els grups igualitaris no reforcen la polarització dels gèneres perquè no premien (social o econòmicament) els comportaments estereotipats i permeten a les persones fluir lliurement entre les diferents actituds

Per contra, en entorns heterogenis i equilibrats la transmissió de valors s'equilibra i el resultat ha demostrat ser molt millor. Diversos estudis expliquen com el comportament de dones i homes canvia en el moment en què comparteixen context i intercanvien actituds de gènere (9). Homes i dones modifiquen el seu comportament quan es troben en grups mixtos igualitaris. Els grups igualitaris no reforcen la polarització dels gèneres perquè no premien (social o econòmicament) els comportaments estereotipats i permeten a les persones fluir lliurement entre les diferents actituds. Amb això ens referim per exemple al fet que una dona que normalment assumeix el risc i té capacitat de lideratge no serà castigada, ni jutjada per mostrar aquest tipus d'actitud. El mateix marc d'anàlisi pot traslladar-se a un home que tingui una alta intel·ligència emocional, concepte tradicionalment associat al gènere femení, si ell decideix aplicar aquesta virtut en el seu treball no serà ser jutjat d'una manera negativa pels seus companys.

Utilitzem els mecanismes existents al nostre favor. El procés de socialització de gènere té la capacitat d'afermar estereotips, però també de crear entorns igualitaris si entenem les seves dinàmiques. Podem crear (i fins i tot forçar) entorns on els rols de gènere puguin diluir-se, i les expectatives puguin ser confrontades. En la fluïdesa està el futur, us convidem a fluir.

Referències: 

1. Demirgüç-Kunt, Asli, Leora Klapper, Dorothe Singer, Saniya Ansar, and Jake Hess. 2018. The Global Findex Database 2017: Measuring Financial Inclusion and the Fintech Revolution. Washington, DC: World Bank. doi:10.1596/978-1-4648-1259-0. License: Creative Commons Attribution CC BY 3.0 IGO
2. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/padm.12397
3. https://blogs.worldbank.org/es/voices/la-brecha-de-genero-en-la-inclusion-financiera-se-mantendra-tres-medidas-para-reducirla
4. Wolf V. (1929) Una habitació pròpia.
5. https://www.mhpc.com/citywire-alpha-female-report-2019/
6. https://www.bsm.upf.edu/es/noticias/oriol-amat-erola-palau-mujeres-directivas-upf-bsm
7. Heilman, M.E. and Parks-Stamm, E.J. (2007), "Gender Stereotypes in the Workplace: Obstacles to Women's Career Progress", Correll, S.J. (Ed.) Social Psychology of Gender (Advances in Group Processes, Vol. 24), Emerald Group Publishing Limited, Bingley, pàg. 47-77
8. Barker G. 2006. Presented at United Nations Division for the Advancement of Women (DAW), in Collaboration with UNICEF, Expert Group Meeting: Elimination of all forms of discrimination and violence against the girl child, September 25-28. Florence, Italy: UNICEF Innocenti Research Centri (EGM/DVGC/2006/EP.3)
9. Meeker, B. F., & Weitzel-O’Neill, P. A. (1977). Sex Rols and Interpersonal Behavior in Task-Oriented Groups. American Sociological Review, 42(1), 91–105.
10. Àries E. (1974) Interaction patterns and themes of male, female, and mixed groups. Paper presented at the American Psychological Association in Nova Orleans USA. Published by Small Group Behavior, Sage in 1976.
11. Àries, E. J. (1982). Verbal and Nonverbal Behavior in Single-Sex and Mixed-Sex Groups: Llauri Traditional Sex Rols Changing? Psychological Reports, 51(1), 127–134

Altres: 

https://www.enciclopedia-infantes.com/genero-socializacion-temprana/sintesis