Un estudi de la UPF-BSM valora en 2.400 MEUR anuals l'impacte econòmic, social i ambiental de TMB

L'activitat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el grup públic que gestiona les xarxes de metro i autobusos, genera un valor global de 2,395,6 milions d'euros anuals per al conjunt de Catalunya, 6,5 vegades més del que rep com a aportacions de les administracions, segons ha calculat l'estudi "Impacte del valor social, econòmic i ambiental de TMB" realitzat per la UPF Barcelona School of Management. L'estudi, que s'ha presentat avui a l'auditori de l'escola, conclou que TMB funciona com un "veritable tractor econòmic i social que empeny i dinamitza el territori on dona servei".

"Es tracta d'un estudi pioner", ha reivindicat la coautora de l'estudi i investigadora de l'Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM, Erola Palau Pinyana, ja que si bé hi ha exemples d'estudis semblants pel que fa a l'impacte econòmic d'una empresa en el territori, per primera vegada s'ha mesurat també la contribució d'un operador de transport públic en termes socials i mediambientals. Una idea a què també s'ha sumat Oriol Amat, rector de la UPF i coautor de l'estudi, que ha augurat: "aquest estudi esdevindrà un referent al nostre país".

"Aquest estudi esdevindrà un referent al nostre país"
Oriol Amat, rector UPF

L'objectiu de l'estudi era calcular el valor global que l'activitat de TMB va generar al territori on presta servei (Barcelona i 10 municipis del continu urbà), a la resta de l'àrea metropolitana (AMB) i al conjunt del país durant el 2019. Per conèixer aquest valor social integrat s'ha quantificat, com ha desgranat Palau Pinyana, d'una banda el valor econòmic (l'impacte que té en l'economia en termes de renda i ocupació) i també el valor social i ambiental (l'estalvi generat en externalitats negatives per a la societat en conceptes com ara la gestió, la contaminació, els accidents i el fre al canvi climàtic, entre altres).

"A TMB tenim la voluntat de ser punta de llança de la innovació i motor econòmic", ha valorat la presidenta de TMB, Rosa Alarcón, que ha participat de l'acte, juntament amb el conseller delegat de l'empresa gestora del transport públic a l'AMB, Gerardo Lertxundi, que ha assegurat que "som una empresa de mobilitat ciutadana referent en el món pel compromís amb la societat, amb els ciutadans, amb els grups d'interès i amb els treballadors"

Accedeix a l'estudi

Els resultats de l'estudi

Tal com ha explicat Palau Pinyana, amb la seva activitat, TMB va generar el 2019 un valor econòmic de 1.394 milions d'euros a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'1,02% del PIB de la metròpolis, i de 1.689 milions d'euros a tot Catalunya, el 0,67% del PIB català. Quant a llocs de treball, van ser 22.899 a l'AMB i 27.887 a tot Catalunya, l'1,33% i el 0,802%, respectivament.

Pel que fa a l'impacte social i ambiental, el servei prestat per TMB representa anualment un estalvi d'externalitats de 706,5 milions d'euros. Aquest és el cost addicional que suportaria la societat si TMB no existís. "Cada euro públic invertit a TMB genera 6,5 euros com a retorn a la societat. El transport públic no és deficitari, és una inversió", ha manifestat Lertxundi com a conclusió, i ha recordat que "el transport públic relaciona a les persones amb el seu lloc de feina i amb l'oci i és vital per a la recuperació econòmica".

El transport públic no és deficitari, és una inversió

Així, la conclusió principal de l'estudi és que, addicionalment a la prestació d'un servei de transport de qualitat als ciutadans (627,4 milions de viatgers l'any 2019), l'activitat desenvolupada per TMB retorna amb escreix les aportacions que rep, que s'han de considerar inversions d'alta rendibilitat i no un cost.

Precisament sobre el finançament del transport públic ha centrat el seu discurs Miguel Ruiz, president d'ATUC Movilidad Sostenible, que ha definit la qüestió com "el problema amb majúscules". "El principal problema del sector és el finançament del transport públic, ja que Espanya no té una llei per finançar-lo", ha exposat, i ha lamentat que "la subvenció al transport públic urbà fa 25 anys que està implantada, però és asimètrica i no permet planificar els serveis".

estudi tmb