Per què l'actual model d''ecommerce' no és sostenible?

Delivery

Oriol Montanyà
Director del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència i de l'Observatori de Sostenibilitat


Erola Palau Pinyana
Investigadora del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència i de l'Observatori de Sostenibilitat
 

Son les nou de la nit d'un dissabte, demà és l'aniversari de la teva mare i encara no li has comprat cap regal. Fa uns anys aquesta hauria estat una situació difícil de gestionar, però ara la solució és clara: entrar a la pàgina web d'un gran operador de comerç electrònic, seleccionar el producte amb enviament urgent, escollir-ne un que s'adapti al pressupost i pagar amb la targeta que tens enregistrada a l'ordinador. Al matí reps el paquet de manera puntual a la porta de casa teva. Estàs content i la teva mare també. Però... i el planeta

El planeta està veient com la distribució de mercaderies guanya molta presència i rellevància, ja que l'evolució dels hàbits de consum, juntament amb els avenços tecnològics, han provocat que l'ecommerce registri creixements interanuals de doble dígit durant els últims anys. Una tendència que s'ha mantingut intacta des de l'inici de la pandèmia de covid-19, ja que malgrat que han descendit significativament el nombre de transaccions digitals associades a l'oci vacacional (com ara les reserves hoteleres o els bitllets d'avió), també s'ha produït un gran augment de les vendes electròniques dels sectors més tradicionals (com l'alimentació o el tèxtil), que son els que mouen més volum i generen més impacte. 

Gráfico Sostenibilidad

Els consumidors som cada cop més exigents, especialment respecte a la disponibilitat del producte i als requisits d'immediatesa, fent nostre el lema de la famosa cançó de Queen: "I want it all, I want it now". Unes demandes que també troben impuls en la dinàmica competitiva dels principals actors del comerç electrònic, que han iniciat una lluita sense aturador per entregar cada vegada més de pressa i més barat (fins i tot, gratis). Com a resultat d'aquesta situació, les cadenes de subministrament s'estan tensant al màxim, especialment en les zones urbanes, que és on es concentren els efectes més visibles de la coneguda "última milla". De fet, fa tan sols uns dies, el director general de Correos, Juan Manuel Serrano, va decidir obrir la capsa de pandora i verbalitzar el que moltes empreses del sector pensen, però no diuen: que l'actual model de comerç electrònic és completament insostenible. 

La triple sostenibilitat

Els professors nord-americans Craig Carter i Dale Rogers, especialistes en l'anàlisi de les cadenes de subministrament, ja van alertar el 2008 que qualsevol procés logístic amb vocació de perdurar en el temps havia de dissenyar-se utilitzant els paràmetres de la triple sostenibilitat: 

  • Sostenibilitat ambiental: Entesa com els compromisos implícits en qualsevol propòsit per respectar i conservar el medi natural.
  • Sostenibilitat social: Referida al benestar de les persones que, de forma directa o indirecta, es veuen afectades per les conseqüències d'una activitat.
  • Sostenibilitat econòmica: Fonamentada en la convicció que la rendibilitat dels negocis és una font de valor irrenunciable.

Des del punt de vista ambiental, la distribució urbana de mercaderies arrossega els desafiaments derivats del transport, que en el marc de la Unió Europea ja consumeix fins a una tercera part de l'energia total i emet una quarta part dels gasos d'efecte hivernacle (GEH). En aquesta línia, el projecte de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, aprovada el 8 d'abril de 2021 al Congrés dels Diputats, reitera la rellevància de revisar les bones pràctiques en el sector de la mobilitat. Com a objectiu general, la llei vol que l'estat espanyol assoleixi la neutralitat climàtica abans del 2050. És a dir, que l'equilibri entre els GEH emesos i els que capturen les zones verdes i altres embornals sigui zero. Més a curt termini, la norma estableix que les emissions de GEH s'han de reduir un 23% el 2030 respecte als nivells de 1990 i insisteix en la utilització d'energies renovables i la mobilitat sense emissions. 

Els nivells acústics nocius del transport de mercaderies afecten més de 100M de persones en grans ciutats europees

A més, en el pla social, les activitats relacionades amb el transport tenen efectes directes sobre la salut de la ciutadania, no només per la contaminació atmosfèrica causada per les emissions, sinó també pels nivells acústics nocius que ja afecten més de 100 milions de persones residents a grans ciutats europees. Menció a part mereixerien els reptes socials derivats de la dignificació del treball de repartiment, ja que països com Espanya o Itàlia han hagut d'aprovar lleis recentment per regular les condicions laborals dels anomenats "riders".

En paral·lel, l'auge del comerç electrònic provoca que la distribució urbana de mercaderies també tingui desafiaments associats a la rendibilitat de les cadenes de subministrament. I és que a les tradicionals relacions comercials entre empreses (B2B) s'hi han sumat amb força les transaccions que volen arribar directament al consumidor final a través dels canals digitals (B2C). Aquesta nova realitat permet ampliar el mercat objectiu de moltes empreses, però amb un increment dels costos logístics que pot arribar al 40%, posant en risc la solvència del negoci.

Definint una Distribució Urbana de Mercaderies Sostenible

En aquest sentit, per aconseguir una Distribució Urbana de Mercaderies Sostenible (DUMS) és necessari començar abordant-ne la dimensió logística i dissenyar una cadena de subministrament eficaç i eficient, capaç d'adaptar-se als requisits de temps i volum que tingui cada negoci. Malgrat la seva complexitat, poden establir-se processos eficients a partir dels quals es permet servir establiments comercials, des dels que s'implementen per arribar directament a casa del client fins a les solucions de hubs urbans i punts de recollida. Definir i executar bé el model logístic es tradueix en estalvis econòmics de fins al 46%.  

Definir i executar bé el model logístic es tradueix en estalvis econòmics de fins al 46%

La segona dimensió que intervé de manera directa en la DUMS és la tècnica, especialment la que fa referència al tipus de vehicle que intervé en l'operativa. Les bones pràctiques a escala internacional estan apostant clarament pel transport eficient i menys contaminant, cercant alternatives al gasoil i la gasolina. De fet, van obrint-se camí els camions propulsats amb gas natural per a la mitja distància, les furgonetes elèctriques per a "l'última milla" i, fins i tot, els vehicles sense motor per a "l'última iarda". Si a aquestes solucions hi sumem un bon manteniment tècnic dels motors, la reducció d'emissions d'efecte hivernacle poden arribar fins al 50% i la reducció d'emissions amb impacte per a la salut humana poden arribar fins al 96%.

Finalment, la dimensió urbanística també és clau, ja que els elements que defineixen l'ordenació i la mobilitat de les ciutats acaben configurant el marc de possibilitats per incrementar la sostenibilitat de la distribució de mercaderies. Precisament, els casos d'èxit incorporen aspectes legislatius, com la regulació de l'accés de vehicles de mercaderies als centres urbans, i infraestructures que en faciliten la distribució, com noves zones de càrrega i descàrrega. A més, per aconseguir models urbanístics exitosos cal que hi hagi cooperació entre urbanistes, empreses de transport, comerços i administracions públiques. 

En definitiva, estem en un context en el qual hem d'aprofitar les innegables bondats que el comerç electrònic aporta als consumidors, però repensar i millorar el model perquè pugui ser sostenible, conjuminant els interessos econòmics, ambientals i socials. Per aconseguir-ho, és recomanable analitzar les bones pràctiques que s'estan duent a terme a escala internacional i treballar coordinadament en el disseny de models integrals que sumen la dimensió logística amb la tècnica i la urbanística.