Per què l'actual model d''e-commerce' no és sostenible?

Oriol Montanyà
Director de l'Observatori de Sostenibilitat
Director del Postgrau en Total Supply Chain Management
__
 

El planeta està veient com la distribució de mercaderies guanya presència i rellevància, ja que l’evolució dels hàbits de consum, juntament amb els avenços tecnològics, han provocat que l’ecommerce registri creixements interanuals de doble dígit durant els últims anys. Aquesta tendència s’ha mantingut intacta des de l’inici de la pandèmia de la covid-19, ja que malgrat que han descendit significativament el nombre de transaccions digitals associades a l’oci vacacional, també s’ha produït un gran augment de les vendes electròniques dels sectors més tradicionals (com l’alimentació o el tèxtil), que són els que mouen més volum i generen més impacte. 

L’evolució dels hàbits de consum i els avenços tecnològics han provocat que l’ecommerce registri creixements interanuals de doble dígit en els últims anys

Els consumidors som cada vegada més exigents, especialment respecte a la disponibilitat del producte i als requisits d’immediatesa. Unes demandes que també troben impuls en la dinàmica competitiva dels principals actors del comerç electrònic, que han iniciat una lluita sense aturador per entregar cada vegada més de pressa i més barat. Com a resultat d’aquesta situació, les cadenes de subministrament s’estan tensant al màxim, especialment en les zones urbanes, on es concentren els efectes més visibles de la coneguda “última milla”. Un dels primers a obrir la capsa de pandora va ser el director general de Correos, Juan Manuel Serrano, dient allò que moltes empreses del sector pensen, però no diuen: l’actual model d’ecommerce és completament insostenible.    

La triple sostenibilitat

Els professors nord-americans Craig Carter i Dale Rogers, especialistes en l’anàlisi de les cadenes de subministrament, ja van alertar el 2008 que qualsevol procés logístic amb vocació de perdurar havia de dissenyar-se utilitzant els paràmetres de la triple sostenibilitat:  

• Sostenibilitat ambiental: entesa com els compromisos implícits en qualsevol propòsit per respectar i conservar el medi natural. 
• Sostenibilitat social: referida al benestar de les persones que, de forma directa o indirecta, es veuen afectades per les conseqüències d’una activitat. 
• Sostenibilitat econòmica: fonamentada en la convicció que la rendibilitat dels negocis és una font de valor irrenunciable. 

Des del punt de vista ambiental, la distribució urbana de mercaderies arrossega els desafiaments derivats del transport, que en el marc de la Unió Europea ja consumeix fins a una tercera part de l’energia total i emet una quarta part dels gasos d’efecte hivernacle (GEH).  

El projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, aprovada el 8 d’abril de 2021 al Congrés dels Diputats, pretén que l’estat espanyol assoleixi la neutralitat climàtica abans del 2050. És a dir, que l’equilibri entre els GEH emesos i els que capturen les zones verdes i altres embornals sigui zero. A curt termini, la norma estableix que les emissions de GEH s’han de reduir un 23% el 2030 respecte al 1990, i insisteix en la utilització d’energies renovables i la mobilitat sense emissions.  

La contaminació atmosfèrica i els nivells acústics nocius derivats de les activitats de transport ja afecten més de 100 milions de persones en grans ciutats europees

A escala social, les activitats relacionades amb el transport tenen efectes directes sobre la salut de la ciutadania, no només per la contaminació atmosfèrica, sinó també pels nivells acústics nocius que ja afecten més de 100 milions de persones en grans ciutats europees. Menció a part mereixerien els reptes socials derivats de la dignificació dels anomenats riders, ja que països com Espanya o Itàlia han hagut d’aprovar lleis recents per regular-ne les condicions laborals. 

En paral·lel, l’auge de l’ecommerce provoca que la distribució urbana de mercaderies també tingui desafiaments associats a la rendibilitat de les cadenes de subministrament. A les tradicionals relacions comercials entre empreses (B2B) s’hi han sumat amb força les transaccions que volen arribar directament al consumidor final a través dels canals digitals (B2C). Aquesta nova realitat permet ampliar el mercat objectiu de moltes companyies, però amb un increment dels costos logístics que pot arribar al 40%, posant en risc la solvència del negoci.  

Definint una distribució urbana de mercaderies sostenible

Per aconseguir una distribució urbana de mercaderies sostenible (DUMS) és necessari abordar-ne la dimensió logística i dissenyar una cadena de subministrament eficaç i eficient, capaç d’adaptar-se als requisits de temps i volum de cada negoci. Malgrat la seva complexitat, poden establir-se processos eficients a partir dels quals es permet servir a establiments comercials per arribar directament a casa del client a través de solucions com els hubs urbans i els punts de recollida. Definir i executar bé el model logístic es tradueix en estalvis econòmics de fins al 46%.  

Els camions propulsats amb gas natural per a la mitja distància, les furgonetes elèctriques per a “l’última milla” i els vehicles sense motor per a “l’última iarda” van obrint-se camí 

La segona dimensió que intervé de manera directa en la DUMS és la tècnica, especialment la que fa referència al tipus de vehicle que intervé en l’operativa. Les bones pràctiques a escala internacional estan apostant clarament pel transport eficient i menys contaminant, cercant alternatives al gasoil i la gasolina. Els camions propulsats amb gas natural per a la mitja distància, les furgonetes elèctriques per a “l’última milla” i, fins i tot, els vehicles sense motor per a l’”última iarda” van obrint-se camí. Si a aquestes solucions hi sumem un bon manteniment tècnic dels motors, la reducció d’emissions d’efecte hivernacle poden arribar fins al 50% i la reducció d’emissions amb impacte per a la salut humana poden arribar fins al 96%. 

La dimensió urbanística també és clau perquè els elements que defineixen l’ordenació i la mobilitat de les ciutats configuren el marc de possibilitats per incrementar la sostenibilitat de la distribució de mercaderies. Els casos d’èxit incorporen aspectes legislatius, com la regulació de l’accés de vehicles de mercaderies als centres urbans, i infraestructures que en faciliten la distribució, com noves zones de càrrega i descàrrega. Per aconseguir models urbanístics exitosos cal cooperació entre urbanistes, empreses de transport, comerços i administracions públiques.