Informació per a:

  • Màsters
  • Postgraus
  • Cursos
  • Professorat i recerca
  • Coneix la UPF-BSM

Barcelona i el seu dilema turístic

8 Febrero - 2022
hotels Barcelona

Josep Francesc Valls
Director de la Càtedra Escenaris de Futur de Retail, Turisme i Serveis
__

 

Sempre hi ha la possibilitat d'analitzar les coses veient l'ampolla mig plena o des de la perspectiva contrària. A l'hora d'enfrontar-nos al balanç turístic de 2021 a Barcelona, ens trobem davant el dubte de si les dades s'han de comparar amb les de l'any anterior o amb les del 2019. Aquest és el dilema.

Tot i que les dades hoteleres encara són insuficients, es preveu que el MWC rebrà fins a 75.000 congressistes, que deixaran a la ciutat entre 100 i 200 milions d'euros 

Per una banda, vivim la desgràcia de la reducció a un terç dels turistes de 2019; els hotels de Barcelona han deixat d'ingressar 2.500 milions d'euros a conseqüència de la pandèmia; i el 40% dels 35.000 treballadors del sector estan en ERTO. Per l'altra, cal celebrar la bona notícia que, a hores d'ara, ja estan coberts 3 de cada 4 establiments i a l'estiu ho estaran el 100%, com ha afirmat aquesta setmana el Gremi d'Hotels; que el Mobile World Congress (MWC) rebrà 75.000 congressistes, els quals deixaran a la ciutat entre 100 i 200 milions d'euros; i que les altres grans fires van a bon ritme de contractació. 

A Barcelona, pitjor que a Madrid

Al gener, el nivell d'ocupació dels hotels de la ciutat se situava entre el 10% i el 15%. Al desembre, superava el 40%. Aquest és el resum de 2021. El Gremi d'hotels ha dividit l'any en tres períodes:

  • El primer quadrimestre, en línia de l'any anterior, no se superava el 20% de l'ocupació i només una cinquena part dels hotels estaven oberts.
  • El segon, arran de la vacunació massiva abans de l'estiu, aquests percentatges es van enfilar fins al 50%. 
  • El tercer, el rebot pandèmic els va tornar a empetitir. El cas és que després d'un any negre s'ha produït un altre de ben fosc, esfondrant tot el que afecta el turisme urbà. 

Els clients escassegen i els preus de l'allotjament es desplomen a la meitat. Comparada amb Madrid, dol contemplar com la situació a Barcelona ha estat pitjor per diversos motius.

Comparada amb Madrid, la situació a Barcelona ha estat pitjor per l'efecte de la capitalitat de l'Estat i la centralitat geogràfica, entre altres

En primer lloc, l'efecte de la capitalitat de l'Estat: el hub aeroportuari ha estat més actiu, ja que funcionaris, polítics i corporatius han de viatjar com a activitat indispensable. En segon lloc, la centralitat geogràfica ha permès a Madrid atraure el públic espanyol, mentre que Barcelona, amb una major dependència de l'estranger, no ha pogut fer el mateix amb el seu hinterland, part del qual està a l'altra part de la frontera.

Aquest cúmul de situacions no ha permès a Barcelona continuar liderant els dos darrers anys l'ocupació i els preus hotelers d'Espanya, com sí que havia fet en el passat. De fet, en aquest període, l'aeroport d'El Prat ha passat de la sisena a l'onzena posició en el rànquing europeu, mentre que Barajas ho ha fet només de la cinquena a la vuitena. Madrid, en definitiva, ha resistit millor que Barcelona.

Retorn a la normalitat? 

Tot i que sembla que la pandèmia s'està desmobilitzant, no es fa gens fàcil plantejar-se cap on anar. El MWC, a finals de mes, l'ISE, l'Alimentaria, el Seafood, el Congrés de Cardiologia... tots els salons d'enguany sembla que s'animen, però encara allunyats del passat.

En aquest context, la paraula més pronunciada aquests dies en què minva la pandèmia és "normalitat". Tornar a ella significaria acabar el malson i recuperar la situació anterior. Tanmateix, massa sovint s'obvia que la pandèmia ha modificat diverses funcions, entre elles, l'actitud d'empreses i professionals davant dels viatges. 

La covid-19 ens ha descobert que l'online pot reemplaçar una part important dels trasllats, cosa que obliga a revisar el turisme de negocis. Ara bé, és cert que l'extensió virtual de les manifestacions firals, a curt i mitjà termini, no substitueix el principal negoci del MICE (la gestió dels viatgers a la destinació: hotels, restaurants, lleure, transports...). Aquesta realitat colpeix especialment les ciutats que s'han especialitzat.

Dels més de 10 milions de viatgers que van arribar el 2019, el 56% van venir per lleure i, la resta, entre el 21% i el 23%, ho van fer per motius de negocis o personals

Dels més de 10 milions de viatgers que van arribar el 2019, el 56% venen per lleure. La resta, entre el 21 i el 23%, ho fan per motius de negocis o personals (Turisme de Barcelona, 2020). 

El fet d'esperar que tot torni a ser com abans ha impedit avançar per visualitzar aquest escenari ben diferent i afrontar-lo. La icona encara és potent, però no és capaç d'atreure les visites presencials d'abans. S'ha de replantejar el model.

D'una banda, reforçar la icona que encara és molt potent. Enriquir-la. Per què no amb l'Hermitage i altres atractius del mateix estil que atrauen públics especialitzats? De l'altra, redreçar aquells efectes nocius inherents al model anterior, descongestionant el centre que, amb el nou Peuat, va en la bona direcció: noves àrees turístiques descentralitzades; incorporació massiva de noves tecnologies en reunions presencials; ús d'estratègies i estris digitals per millorar l'experiència del client en tot el recorregut de compra...

El dilema es resol si s'identifiquen les oportunitats de ser una ciutat amb menys turistes presencials, generant la mateixa riquesa o més. Malgrat que hi ha òrgans de decisió, toca novament fer l'esforç d'escoltar tothom i aplegar voluntats per marcar el nou full de ruta. 

ODS JF Valls CAT
NEWSLETTER UPF-BSM
Subscriu-te per a rebre les nostres notícies en el correu electrònic