COVID i sector editorial: Fahrenheit 451

Javier Aparicio Maydeu
-Catedràtic de Literatura Espanyola i Literatura Comparada de la Universitat Pompeu Fabra.
-Creador i director del Màster en Edició de la UPF Barcelona School of Management.
-Co-director del Forum Internacional Edita Barcelona

El sector editorial necessita un pacte col·lectiu i el suport de les institucions. Correm el risc de fer realitat el distòpic món de Ray Bradbury en la novel·la Fahrenheit 451: la temperatura a la qual el paper dels llibres cremen, fent-los desaparèixer.

Això és un article i aquesta és la meva opinió, però no sóc un articulista d'opinió. Tampoc tinc càrrec gremial ni represento el sector editorial, del què sí formo part per experiència professional, per la meva dedicació a la formació de futurs editors, i per vocació. No pretenc ser un visionari, si de cas un fedatari solidari de la situació extremadament infausta que li espera a el món de el llibre, un terç del PIB de la indústria cultural espanyola, quan la pandèmia perdi força i conclogui el confinament. L'anomenada 'cadena de el llibre' és molt complexa perquè la formen nombroses baules de diferent força i condició, i en la seva complexitat es troba la seva debilitat que, en aquests moments en què els llibres s'han confinat en els magatzems de les distribuïdores, l'e-book amb prou feines arriba al 5% de les vendes i sembla ser que només pot enfortir-se amb la solidaritat.

Evitar moratòries en la cadena de pagaments corresponents a les vendes anteriors al cataclisme, la creació de plataformes de venda online que contribueixin de forma transparent al fet que les llibreries no depenguin exclusivament de la compra presencial, la injecció de diners públics en la compra de llibres destinats als fons de les biblioteques, ponderar les iniciatives benintencionades que, com la de regalar llibres electrònics, puguin semblar solidàries quan segurament minen anys d'esforçada pedagogia per tractar d'inculcar en el consumidor que el llibre, com la cultura de la qual forma part, no pot ser gratuïta. Com el seu preu no ha de deixar de ser fix si del que es tracta és que segueixi feliçment el seu curs un món de creadors i d'assagistes, de la producció dels quals en depèn en gran mesura la formació i l'enriquiment dels ciutadans.

Són moltes les propostes que es troben sobre la taula per evitar, a curt i mig termini, que aquesta delicada cadena de el llibre es trenqui. Potser cal pensar en la necessitat que els Estats acceptin que el llibre és la mascareta contra el virus de la ignorància, la desesperança i la uniformitat.

Disminuir les novetats editorials anuals, salvaguardar la subsistència, amb la protecció dels drets d'autor i equànimes mesures fiscals, dels creadors, afavorir amb noves normatives el creixement d'un ecosistema editorial (el 70% correspon a mitjanes i petites empreses), concedir d'una vegada per totes al llibre i a la cultura l'espai regular en els mitjans com, per exemple, en gaudeix l'esport, augmentar la nòmina de modalitats de retail... Són moltes les propostes que es troben sobre la taula per evitar, a curt i mitjà termini, que aquesta delicada cadena de el llibre es trenqui. En aquests moments en què resulta inevitable parlar de gadgets clínics i activitats econòmiques essencials, potser cal pensar en la necessitat, d'una vegada per totes, que els Estats -que es vanen de ser tan democràtics com progressistes- no només acceptin sinó que promulguen que el llibre no és sinó la mascareta contra el virus de la ignorància, la desesperança i la uniformitat.

Seguir considerant que la cultura no és prioritària perquè s'estima primordial entendre que el ciutadà és cos que produeix però no tant que és ment que reflexiona, no és sinó exercir un boicot el benestar mental de l'individu.

Potser, ara més que mai, seguir considerant que la cultura no és prioritària perquè s'estima primordial entendre que el ciutadà és cos que produeix però no tant que és ment que reflexiona, no és sinó exercir un boicot el benestar mental de l'individu. Hélas, molts segueixen considerant temerari afavorir que el ciutadà pensi, i el llibre serà sempre aquesta eina que s'acostuma a utilitzar per fer palanca i poder així alliberar-lo de la precarietat. El foc ha amenaçat sempre al sector de el llibre, i tots els actors surten a l'escenari editorial amb un extintor a prop. Ens espera a hores d'ara, quan encara no hem sortit d'una crisi i ja se'ns ha caigut a sobre una altra, un temps perillós en què haurem d'aprendre a extingir el foc mentre es pensa en com evitar que es (re)produeixi. Caldrà curar i prevenir alhora, perduda de moment tota possibilitat de pensar en com resultar ignífug. Una tasca compromesa que, no obstant, desafortunadament els professionals de sector, de l'autor a l'agent, de l'editor al distribuïdor i el llibreter, estan ja acostumats a enfrontar-s'hi.