Com seria un món governat només per dones?

Autora: Laia Mauri
TFM: Senyores que escombren: Creació d'un partit polític format només per dones 
Màster en Comunicació Política i Institucional
Accèssit al Premi UPF-BSM al 'Millor Projecte de Gènere 2019'

El propòsit

No ha existit de moment, cap intent de creació d’un partit no-mixte en el panorama polític català. No obstant, escoltem sovint la sentència “cal feminitzar la política”. Però com feminitzar la política si seguim essent una excepció a la norma? Aquest treball té com a objectiu buscar fórmules i eines per tal de poder interpel·lar a les dones des d’una perspectiva política i, alhora, facilitar els camins d’aquelles dones polítiques que es troben, sovint, en situacions d’alta complexitat. Aquest projecte neix, doncs, de la necessitat de replantejar-nos quin és el paper de les dones a la comunicació política, tant com a emissores i com a receptores. Neix de la necessitat de veure com les teories de la comunicació interactuen amb el gènere, per deixar de ser un capítol a la última sessió de l’assignatura.

El projecte

A través d’un exercici de ficció, es proposa la creació d’un partit format només per dones, Senyores-Partit Socialista Feminista Català, liderat per quatre polítiques catalanes reals i que abordi tots els temes de l’agenda política des d’una perspectiva de gènere. El producte final, que ha d’incloure revisions de gènere de totes les pràctiques comunicatives i de campanya, és un acte central de campanya, amb l’objectiu de redefinir-lo.

Per a fer-ho, s’utilitzen les eines teòriques del feminisme institucionalista, per una banda, per tal de contextualitzar la situació de les dones en institucions i partits polítics. Per altra banda, també es fa una revisió crítica de les teories de la comunicació política, la seva evolució i el seu estat actual, posant èmfasi en l’enfocament del paper de les dones polítiques en aquesta. En aquesta mateixa línia, es revisen les teories al voltant del lideratge polític i els rols de poder, així com els marcs conceptuals que els delimiten, també posant l’accent en les dones polítiques i líders. Finalment, s’utilitzen les eines de l’anàlisi de la semiòtica dels espais i l’escenografia, per tal de replantejar i redefinir què es vol transmetre a un acte polític.

Posteriorment, a partir d’aquestes eines, s’exposa el nom i la composició del partit i la seva justificació discursiva. Es fa una anàlisi de la imatge de les polítiques que seran candidates, es dibuixa el relat que justifiqui contextual i políticament l’empresa electoral i, finalment, una anàlisi estratègica que permeti establir el camí de campanya. Tot seguit, es desenvolupa un proposta de campanya, amb públics objectius, el rol definit per a les candidates, el missatge, discurs i estratègia electoral i l’eslògan que ho sintetitzi.

Finalment, com a producte final i reflex de tota l’anàlisi anterior, es dissenya un acte central de campanya, amb la disposició de l’espai i escenografia, l’assistència desitjada, la participació, la difusió prèvia, l’escaleta, el discurs locutat a l’acte, la retransmissió i el seguiment posterior. La proposta que es desenvolupa, més enllà de ser un exercici de ficció comunicativa, és també un exercici que permet explorar vies de treball i aportacions a la comunicació política des d’una perspectiva de gènere i feminista.

Valor i impacte

El treball és un exercici de ficció que, si bé és poc probable que es materialitzi tal i com es planteja, pot donar eines comunicatives i estratègiques per a aquelles dones polítiques que vulguin treballar la seva comunicació des d’una perspectiva feminista. En aquest sentit, s’apunten algunes estratègies, eines i recursos que permeten situar a les candidates amb una postura més còmoda, sense ser una execepció i defugint els corsets dels marcs mediàtics, alhora que plategen maneres de comunicar per a i per les dones.

El procés personal

Vaig decidir fer aquest projecte perquè com a dona que treballa i milita a l’entorn polític, tenia la necessitat de poder explorar eines per a mi i per a les meves companyes. També neix de llegir Gioconda Belli, el llibre El país de las mujeres, una novel·la que fa un exercici de ficció molt semblant al que plantejo. Alhora, Montserrat Roig en els seus articles al diari Avui durant l’any 90 també em va donar eines i inspiracions per veure que alguna cosa de la comunicació no funcionava. De seguida que ho vaig plantejar al professorat va tenir molt bona acollida i em van donar totes les eines necessàries. Sobretot la meva tutora, Mercè Oliva, que es va reunir amb mi moltíssimes vegades i que va estar pendent de la rigorositat del treball. En general, vaig sentir que la proposta tenia molt bona acollida, malgrat pogués semblar, en un principi, una bogeria.

Properes passes

Actualment estic treballant a l’equip de premsa i comunicació d’un partit polític i estic intentant aplicar totes les eines i estratègies que vaig descobrir i analitzar amb el meu treball. Al final, el meu objectiu quan comunico és construir un món més just i, per tant, un món feminista. M’encantaria algun dia portar la campanya d’una dona feminista a la presidència de la Generalitat.

Han dit d'aquest projecte

'El treball de Laia Mauri és radicalment innovador. Crear un partit polític només format per dones planteja un repte intel·lectual colossal i múltiples preguntes sobre les que, com a societat, no tenim resposta per a totes. És, en definitiva, una clara oportunitat per repensar l'acció política en termes desacomplexadament feministes'. 
Carles Pont
Codirector del Màster en Comunicació Política i Institucional

'Aquest és un projecte provocador en el millor sentit de la paraula. Perquè mou a la reflexió i a l'acció coherent amb alguns interrogants sobre la inèrcia actual en política que aquest treball qüestiona sense embuts, no a la defensiva sinó a l'ofensiva, com requereixen els canvis necessaris i d'entrada no fàcils'.
Toni Aira
Codirector del Màster en Comunicació Política i Institucional

Informació pràctica

.