Cadena de subministrament: del col·lapse a la revolució

naviera

Oriol Montanyà
Vicedegà de Desenvolupament i Programes a Mida
Director de l'Observatori de Sostenibilitat i del Postgrau en Total Supply Chain Management
__

"Només quan la marea baixa, se sap qui nedava despullat". Aquesta coneguda frase de Warren Buffett pot servir per il·lustrar a la perfecció el que ha succeït amb les cadenes de subministrament des de 2020, quan la crisi sanitària va inaugurar una escalada d'inestabilitat que sembla no tenir final i que ha posat a prova la veritable resiliència dels processos logístics que sostenen el nostre model econòmic. 

La marea va descendir de forma brusca i la fragilitat d'algunes cadenes de subministraments va quedar perfectament retratada, amb episodis tan mediàtics com l'apilament de paper higiènic al començament de la pandèmia, la por al desabastiment de joguines el passat Nadal, o l'escassetat d'oli de girasol derivat de la guerra d'Ucraïna.

Episodis tan mediàtics com l'apilament de paper higiènic a l'inici de la pandèmia o la por al desabastiment de joguines el passat Nadal han mostrat la fragilitat de la cadena de subministrament

Però ara ja fa mesos que la logística no és notícia, ja que el fantasma del desabastiment s'ha anat diluint. Els preus del transport marítim també estan tornant a una certa normalitat, i actualment portar un contenidor de la Xina costa 5.900 dòlars, molt lluny dels 15.000 que es pagaven a finals de 2021. A més, el volum d'exportacions i importacions en aquest 2022 continua imparable, amb creixements interanuals del 24,8% i del 40,7%, respectivament, assolint així els màxims històrics de l'Estat. 

Retorn a la normalitat? 

Això vol dir que les cadenes de subministrament ja s'han recuperat i que estem en un model semblant al que teníem abans de la covid-19? La resposta més probable és que no. L'únic que indica la situació aparentment tranquil·la actual és que la marea està tornant a pujar, però això no significa que sota l'aigua tinguem el mateix escenari. De fet, moltes empreses han pres bona nota del que ha succeït en els últims anys i han implementat decisions revolucionàries que estan canviant alguns paradigmes logístics que semblaven immutables. 

El primer mantra a caure és el que assegurava que el cost unitari dels productes havia de ser l'objectiu prioritari de qualsevol cadena de valor, encara que això impliqués allunyar la producció fins a regions amb mà d'obra més barata. Avui dia, l'eficiència econòmica continua sent important, però amb una tendència creixent a retallar distàncies i aproximar processos. I és que ha quedat abastament demostrat que les cadenes de subministrament excessivament llargues tenen uns riscos associats que poden posar en perill la seva pròpia supervivència.

Les turbulències dels últims temps han provocat un canvi real dels paradigmes logístics: més proximitat, més estoc i més integració

Per exemple, tal com revelava el diari digital El Mercantil, la indústria tèxtil ja fa mesos que està redissenyant el seu mapa de proveïdors, apostant per matèries primeres més properes, amb l'objectiu de disminuir una dependència del cotó que els converteixi en extremadament vulnerables. En la mateixa línia, ja s'ha anunciat la construcció de les dues primeres fàbriques de xips electrònics a Europa: una d'Intel, a Alemanya, i una altra de STMicroelectronics, a França. Són moviments fruit de l'ambiciosa Llei Europea de Xips, que pretén revertir una situació que ha fet trontollar la totpoderosa indústria d'automoció. 

Un altre arquetip de gestió que s'està qüestionant és el que defensava una visió segmentada de la cadena de subministrament, amb relacions comercials molt agressives i ancorades en una lògica de subhasta al millor postor. Veient com aquest model afecta negativament la resiliència dels processos logístics, cada cop hi ha més empreses que opten per estratègies col·laboratives i relacions estables. Com a conseqüència, estan emergint múltiples casos d'integració vertical i horitzontal, fins al punt que empreses com Amazon, Ikea o Lidl han decidit gestionar les seves mateixes navilieres, evitant així l'inconsistent vincle amb l'oligopoli del negoci marítim. 

Els moviments en la cadena de valor suposen l'avantsala d'un nou model comercial: menys globalitzat i més resilient

En paral·lel, ha caigut un dels tòtems més venerats pels professionals de la logística en els últims 40 anys, que no és altre que la reducció d'estocs. I és que abaixar el nombre d'existències havia deixat de ser un mitjà per esdevenir una finalitat en si mateixa. Però les organitzacions reconeixen que, en aquest aspecte, també estan canviant la mentalitat, entenent que les cadenes de flux tens no sempre són l'opció més idònia. Així ho reflectia l'estudi que va dur a terme McKinsey per conèixer els canvis més significatius que estan experimentant les cadenes d'abastiment, on queda demostrat que "la majoria de les companyies estudia accionar múltiples palanques, apostant per l'augment d'inventaris de productes, components i matèries clau".

Tots aquests moviments ens situen en l'avantsala d'un nou model comercial, menys globalitzat i més resilient. De fet, encara que el valor econòmic de les exportacions i importacions hagi crescut (en bona part, per l'efecte de la inflació), si ens fixem estrictament en el moviment de contenidors el 2022, ens adonarem que ha baixat un 3,3% a l'Estat i un 2,4% a escala mundial. Són dades molt rellevants que ens estan assenyalant la punta de l'iceberg de les noves cadenes de subministrament. Encara que, per descomptat, sempre hi haurà empreses immobilistes que donaran la raó a una altra aclamada teoria de Warren Buffett: "La història ens ensenya que no aprenem de la història".