Barreres al finançament d'empreses socials

Les empreses socials han de superar fins a tres barreres diferents per poder aconseguir finançament: a escala individual, d'organització i d'indústria

Ramon Bastida Vialcanet
Vicedegà de Transferència de Coneixement
Investigador de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles
__

Parlar d'empreses socials significa parlar de problemes de finançament. Històricament, s'ha produït una desconnexió important entre l'oferta i la demanda de finançament per a aquesta mena d'empreses i, en els últims anys, aquest fenomen s'ha vist incrementat atès l'augment del nombre d'empreses socials i a les seves necessitats de finançament. 

És habitual que, en períodes de dificultats econòmiques o de rellevants reptes socials (canvi climàtic, desigualtats, envelliment de la població...), creixi el nombre de persones que creen empreses la missió principal de les quals és generar un impacte positiu en la societat i el medi ambient mitjançant la realització d'activitats econòmiques sostenibles. Lluny queda aquella concepció que apuntava que aquesta mena d'activitats estaven reservades, exclusivament, a les fundacions i les onegés que rebien subvencions públiques o donacions filantròpiques. 

Com es financen les empreses socials

Encara que en els darrers anys s'ha produït un augment significatiu de l'oferta de productes i serveis de finançament destinats a aquesta mena d'empreses, un estudi dut a terme per la Fundació Seira constata que la majoria d'elles continuen finançant-se a través de la banca tradicional, en comptes d'utilitzar les eines de finançament específiques per a les seves necessitats que ofereixen les entitats de banca ètica o banca amb valors, o els inversors d'impacte, entre altres. Aquesta desvinculació entre oferta i demanda de finançament provoca una infrautilització de recursos en l'àmbit de les finances socials. 

L'estudi Unmasking the Barriers to Financing Social Enterprises, que hem elaborat conjuntament amb Nina Magomedova i que ha estat publicat en la revista científica VOLUNTAS: International Journal of Voluntary and Nonprofit Organizations, analitza el comportament dels gestors d'empreses socials i entitats financeres amb l'objectiu d'explicar les motivacions de la desvinculació entre oferta i demanda. L'estudi identifica tres tipologies de barreres que poden ser les causants d'aquest fenomen: 

• Barreres individuals: se centren en la desconfiança mútua entre els gestors de les empreses i les entitats de finances socials. Els gestors d'empreses consideren que els professionals de les entitats financeres no tenen prou coneixement del model de negoci de les empreses socials i els gestors de les entitats financeres apunten a la manca de professionalitat dels gestors d'empreses com al principal impediment per entendre's. 
• Barreres organitzacionals: aquesta mena de barreres sorgeixen a causa d'incoherències pràctiques o operatives entre el funcionament de les empreses i les obligacions contractuals amb les entitats i els inversors de finances socials. Se centren, principalment, en la dimensió dels projectes que presenten les empreses socials, sovint inferior a la requerida per la part finançadora i també en la pressió per obtenir resultats positius que permetin la devolució del finançament i que, segons els gestors de les empreses socials, poden posar en risc la missió social de les seves companyies.
• Barreres sectorials: en aquest cas, el factor més rellevant és la manca de maduresa del sector de les empreses i les finances socials. Gestors d'empreses socials i entitats financeres coincideixen a apuntar la manca de mètriques per mesurar i monitorar l'impacte social generat per les empreses. Aquesta mena d'informació és clau perquè les entitats de finances i inversions socials puguin reportar el valor social que generen les seves inversions. Un altre aspecte que destaca l'estudi és la necessitat de crear plataformes per posar en contacte els gestors d'empreses i entitats financeres socials. 

Trencar les barreres

Sembla lògic pensar que les empreses socials puguin cobrir les seves necessitats creixents de finançament a través dels recursos disponibles en el sector de les finances socials. Per fer-ho possible, és necessari millorar l'alineació entre els gestors d'empreses i les entitats de crèdit i inversores. Algunes mesures que podrien contribuir-hi, són: 

• Formació dels gestors per millorar els seus coneixements i habilitats de gestió i dels models de negoci amb impacte social. 
• Augment de la dimensió dels projectes amb impacte social a través de la col·laboració entre empreses i seleccionar projectes escalables. 
• Desenvolupament de mètriques d'impacte social que permetin mesurar i monitorar la creació del valor social de les empreses.