Nou claus per sortir reforçats d'aquesta crisi

Oriol Amat


Oriol Amat

Degà de la UPF Barcelona School of Management
Catedràtic en Economia Financera

- 

"No es tira endavant celebrant èxits, sinó superant clamorosos fracassos", Orison Swett Marden (1850-1924) fundador de Success Magazine

Economia i covid

Si les vacunes són efectives com sembla, tot apunta que a mitjans de 2021 l'economia començarà a recuperar-se amb força. I la majoria de països sembla que hauran recuperat els nivells precrisi a finals de 2021. En canvi, les previsions indiquen que nosaltres no en sortirem fins a l'any 2022. En aquest article exposem nou claus que poden permetre sortir el millor possible i com més aviat millor d'aquesta crisi.

La gestió sanitària

Hi ha països que estan gestionant millor que altres la crisi sanitària. Com que la crisi econòmica no se superarà fins que el virus estigui controlat és fonamental la bona gestió sanitària. En aquest punt, l'important és que les autoritats polítiques i sanitàries facin cas de la ciència. Un aspecte a tenir en compte és que la major part dels països que estan donant una millor resposta a la covid estan liderats per dones (Nova Zelanda, Taiwan, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia, Noruega, Alemanya...).

L'actuació econòmica dels governs

Quan esclata una crisi econòmica, és imprescindible actuar de manera ràpida i contundent rescatant l'economia, per evitar una espiral de tancaments d'empreses i d'increment de l'atur. Això, el 1929 no se sabia, però avui sí. El 2008 alguns països com el nostre no varen actuar de veritat fins al 2013 i, per això, la crisi ha estat molt més letal que en altres països. Per evitar mals majors cal que els governs:

  • Subvencionin de manera immediata i a fons perdut les empreses (sobretot pimes i autònoms), els sectors més afectats i les persones més vulnerables.
  • També cal que les ajudes de liquiditat (préstecs i avals) arribin ràpidament i sense massa burocràcia.

De març a desembre de 2020 segons la Cambra de Comerç de Barcelona, han desaparegut unes 22.000 empreses (8,5% del total d'empreses catalanes). Per tant, tot i que hi ha hagut ajudes com són els ERTO, subvencions a determinats sectors de l'economia i préstecs ICO i ICF, cal fer més. Si no es prenen aquestes mesures, pot passar com l'any 2008 quan l'atur es va multiplicar. Aquestes mesures, sens dubte, incrementen el deute públic, però aquest no és ara el problema més urgent. Val més rescatar l'economia durant un període curt que no pagar subsidis durant anys. Si les autoritats ho fan bé, aprenen de les millors pràctiques internacionals; i rescaten l'economia mentre duri la crisi, la caiguda serà menys profunda i més curta.

Clima polític

Això té a veure amb el nivell de consens entre els diferents agents polítics i socials. Quan els governs i les oposicions poden consensuar les polítiques que es duen a terme i tots remen en la mateixa direcció, tot va millor.

L'actuació ciutadana

Una altra característica a tenir en compte és que els països que ho estan fent millor compten amb més col·laboració i solidaritat per part de la ciutadania. Es tracta sobretot, del seguiment de les instruccions de les autoritats. I també està relacionat amb la solidaritat en relació amb les empreses que ho estan passant malament, com poden ser els restaurants i comerços de proximitat.

El pes dels sectors més afectats per la covid

Un altre element que compta molt és el pes que tenen en l'economia els sectors als quals impacta més la covid. És el cas del turisme que a Catalunya representa el 12% de l'economia. És menys que a Itàlia (13%), Espanya (14%) i Portugal (19%); però més que a França (9%) i Alemanya (8%). Pitjor ho tenen a les Illes Balears (34%) o a Macau (72%).

Creativitat

Com deia Einstein el 1929, "les crisis porten progressos... Perquè la creativitat neix de l'angoixa". Durant els anys de crisi es creen moltes empreses que, en alguns casos, acaben sent molt exitoses. Per exemple, poc després del crack de 1929, el 1932, es va fundar Revlon, Macy's, Ferrari, Lan Airlines i United Technologies. El 1973, durant la crisi del petroli, es varen crear empreses com Ahold, Patagonia, Penny Market, Porcelanosa o TUI Travel. El 1974, va néixer Zara, el 1975 Microsoft i el 1976 Apple. En ple crack de 1987 es va fundar Huawei. I quan va esclatar la crisi de l'any 2000, immediatament varen sorgir empreses com Wikipedia, Airbus i Ebay. També en la crisi de 2008 es varen crear empreses que han fet història. És el cas de Whatsapp i Airbnb.

Resposta a la Revolució 4.0

La robotització, les xarxes socials, internet, els drons, el teletreball, la impressió digital estan portant-nos a un nou món ple d'oportunitats i d'amenaces. En aquest punt, un aspecte que ens perjudica molt és que des de 2008 no hem parat de reduir el pes de l'R+D sobre el PIB, a diferència del que estan fent els nostres veïns europeus. És un problema greu, ja que no podrem sortir ben parats de la Revolució 4.0 si no apostem per l'R+D i la digitalització.

Sostenibilitat i benestar planetari

Un altre eix és la sostenibilitat que no és solament un requisit per ser viables en el futur sinó que és també una font d'oportunitats de negoci per als països i empreses que s'hi posin.

Aposta per les persones

I el més rellevant, cal assegurar que tenim cura i protegim el més important: les persones. Per això cal una economia al servei de les persones, i no a la inversa. Temes com l'educació, la cultura, l'humanisme i el talent són els que marquen la diferència entre països i organitzacions.

Totes les previsions apunten que el nostre país serà dels que més tardarà a recuperar-se, ja que en la major part dels temes exposats no som dels que ho estem fent millor. Per això, no podem perdre més temps. El futur està per fer i comença a partir d'avui.

Més informació

El que hem après de la covid

.