Valorar l'impacte social: mesurar més enllà del resultat econòmic

Ramon Bastida, director del Postgrau en Emprenedoria Social i Desenvolupament Sostenible

Les organitzacions haurien de ser capaces de crear valor econòmic per als seus accionistes, però també valor social i mediambiental per a tots els seus grups d'interès. Així ho van plantejar els professors Porter i Kramer el 2011 en la teoria de la creació del valor compartit. I per passar comptes és necessari tècniques de mesurament d'aquest valor. Encara que es tractava d'un camp desconegut per al gran públic, fa alguns anys ja existien aplicacions pioneres de mesurament de l'impacte social. Per exemple, el 1966, la NASA ja utilitzava indicadors de mesurament d'impacte social dels seus programes. Actualment, continuen utilitzant aquest tipus d'indicadors.

Ha plogut molt des de llavors i el mesurament de l'impacte social ha evolucionat també.

El mesurament de l'impacte

Un primer canvi que s'ha produït en els últims anys és que el mesurament de l'impacte social ha passat a ser una activitat que desenvolupaven les empreses socials i les entitats no lucratives per a mesurar la consecució de la seva missió, a aplicar-se en tot tipus d'empreses i organitzacions, i en tota mena de sectors (financer, educació, immobiliari, etc.).

Un segon canvi és que hem passat de disposar d'uns pocs mètodes i eines de mesurament de l'impacte social centrades en el camp de l'economia social i el tercer sector, a múltiples marcs conceptuals, mètodes i eines. Segons un estudi recent realitzat per ESIMPACT , només a Espanya s'utilitzen més de 10 mètodes diferents. Altres fonts parlen de més de 100 mètodes de mesurament d'impacte diferents. Aquesta varietat provoca confusió en les organitzacions que han de preparar la informació i en les persones usuàries. A més, es produeix un increment en el cost de preparació de la informació.

Només a Espanya s'utilitzen més de 10 mètodes diferents de mesurament de l'impacte social, cosa que provoca confusió en les organitzacions i en els usuaris

I un tercer canvi és la diversitat d'objectius per al mesurament de l'impacte. Algunes organitzacions mesuren l'impacte social per a assegurar-se que estan complint amb la seva missió, mentre que unes altres tenen com a objectiu informar els seus grups d'interès. Algunes organitzacions senzillament mesuren l'impacte social per a complir amb la normativa.

La creació de valor

Actualment, s'està produint un canvi de paradigma en la creació de valor de les organitzacions. Aquest canvi de paradigma es recolza almenys en tres factors clau:

• En primer lloc, en la citada teoria de la creació del valor compartit de Porter i Kramer, que diu que les organitzacions han de generar valor social també per a les persones treballadores, clients, etc.
• En segon lloc, en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que va publicar Nacions Unides el 2015, i que tenen un ampli consens internacional. Els ODS són una guia perquè els Estats i també les organitzacions puguin definir els seus objectius de creació de valor social i mediambiental sobre la base dels 17 ODS o reptes més rellevants del planeta.
• I en tercer lloc, la definició de nous marcs i figures legals adaptats a aquest nou paradigma de creació de valor. Recentment, s'ha presentat un manifest per crear una nova figura legal denominada “empresa amb propòsit” a Espanya. Aquest tipus de figures legals ja existeixen en altres països del nostre entorn, com França o Itàlia.

Un altre factor important i necessari per consolidar aquest nou paradigma és el mesurament del valor social i mediambiental.

Els ODS són una guia perquè els Estats i també les organitzacions puguin definir els seus objectius de creació de valor social i mediambiental sobre la base dels 17 ODS o reptes més rellevants del planeta.

Reptes

L'evolució del mesurament de l'impacte social sembla imparable a causa de les necessitats d'informació de les organitzacions i els seus grups d'interès. Això planteja alguns reptes importants per poder avançar en la millora del mesurament:

• Un primer repte és establir una definició comuna d'impacte social. Això es podria interpretar com una qüestió purament teòrica o acadèmica, però a la pràctica permetria aclarir que és i que no és impacte social, i contribuiria a millorar el mesurament de l'impacte de les organitzacions. Actualment, ja existeix una iniciativa de la Comissió Europea per definir una taxonomia social en el camp de les finances sostenibles. Recentment, professors de la UPF Barcelona School of Management hem publicat un article sobre bones pràctiques en la generació i mesurament de l'impacte dels bancs amb valors que formen part de la Global Alliance of Banking on Values (GABV). Aquest article és part d'un projecte per identificar bones pràctiques que ajudin a dissenyar la taxonomia social.
• Un segon repte és avançar cap a un marc conceptual i unes regles de mesurament de l'impacte comuns. Aquest no és un repte fàcil d'aconseguir a causa de la diversitat dels objectius i les activitats que desenvolupen les organitzacions que mesuren l'impacte social. Però és important dotar-se d'un marc i unes regles comunes per generar confiança i legitimar la informació obtinguda. En l'actualitat, existeixen divergències en les dimensions de l'impacte social, en l'abast de l'impacte, a vegades centrat en l'organització, a vegades també en els seus grups d'interès, etc.
• Un tercer repte passa per concentrar-se a mesurar els efectes i no els esforços de generació d'impacte social. Segons un estudi de la NYU Stern Business School, un percentatge molt elevat de les organitzacions que mesuren l'impacte social, en realitat estan mesurant els esforços per generar impacte (recursos i activitats desenvolupades), en lloc de mesurar els efectes (canvis generats en un conjunt de persones).