"Es comença a veure llum al final del túnel, i aquesta llum és de la recerca de les vacunes"

"Es comença a veure llum al final del túnel, i aquesta llum és de la recerca de les vacunes". Així ha iniciat el Director del Màster en Economia de la Salut i del Medicament de la UPF Barcelona School of Management, Jaume Puig-Junoy, el webinar Vacunes SARS-CoV-2: una visió microbiològica, que ha comptat amb la presència de José L. Pérez Sáenz, microbiòleg i excap del servei de microbiologia a l'Hospital Universitari Son Espases de Palma.

En aquest webinar, els experts han analitzat els reptes als quals s'ha enfrontat la recerca de vacunes; han revisat les tecnologies capdavanteres que apareixen en l'horitzó científic; han comentat l'estat de les diferents vacunes en desenvolupament i han comentat les certeses i incerteses de la vacunació i projecció de cara al futur.

"Hem aconseguit un avenç molt ràpid, potser mai s'havia aconseguit un avenç així", ha afirmat Puig-Junoy, qui ha subratllat que "les vacunes d'ARN representen un avenç disruptiu també en altres àrees mèdiques".

"Quan es comunica un event científic (com la vacuna) fa falta explicar la incertesa a la qual va associada"

A "dia d'avui, en el món s'han vacunat 40 milions de persones, el 0,5% de la població, és poc. Ja hi ha tres vacunes aprovades per reguladors exigents. Si s'aproven tres més, en aquest escenari a final de 2021 es podria haver vacunat 4 de cada 5 persones en el món, però les campanyes de vacunació tenen un perill: les persones que es neguen a vacunar-se, per això és necessari recordar que quan es comunica un avenç científic (com la vacuna) fa falta explicar la incertesa a la qual va associada", ha comentat el professor de la UPF-BSM.

"Després d'una primera onada de vacunacions, hi haurà reptes en l'economia de la salut, un repte ètic sobre prioritats de vacunació, repte logístic i farà falta posar incentius perquè la població es vacuni per a millorar el seu èxit", ha afegit Puig-Junoy.

Vacunes

Pel seu costat, Pérez Sáenz, entrant en matèria, explica que per a controlar la pandèmia les intervencions poden ser farmacològiques -vacunació, qumioprofilaxis o amb tractaments- i no farmacològiques -mesures ambientals, higiene, protecció individual, distanciament social, restricció de mobilitat, etc.-

Ha comentat el model del formatge suís, que pretén reformular la probabilitat composta. Respecte a la covid, cada intervenció individual (capa) és imperfecta i les múltiples rodanxes faciliten l'èxit en el control de la infecció.

Però baixant més concretament al detall de les vacunes, Pérez ha explicat com funciona la resposta immune en les vacunes i els tipus que existeixen. L'expert ha dit que les vacunes contra els virus replicatius -com l'Èbola-, tenen avantatges com que la seva producció industrial no requereix el maneig de material infectiu, però, per la contra, la resposta immune enfront del virus vehiculizador pot inferir en la del virus vehiculitzat. En el cas dels virus no replicatius com la covid-19, detalla que són vacunes segures en altres aplicacions biomèdiques, però, com a inconvenient, apunta que "la resposta immune pot ser menys potent i menys duradora".

En el cas de vacunes d'ARN, com per al SARS-CoV-2 els costos i adaptabilitat a la producció industrial massiva són avantatges clars, però la inexperiència en la pràctica i la inestabilitat del producte final són els principals inconvenients. Un altre tipus de vacuna que també es pot usar per a la covid-19 són les d'ADN, amb avantatges com el baix cost, adaptables a producció industrial massiva i la seva seguretat. L'inconvenient en aquest cas és la forma d'administració complexa.

"El coronavirus marcarà un abans i un després en la recerca de les vacunes"

"El coronavirus marcarà un abans i un després en la recerca de les vacunes", ha afirmat. Les etapes de desenvolupament d'una vacuna anteriorment podia arribar a comportar fins a deu anys, de manera que el covid ha marcat la història: "En onze mesos mal comptats hem tingut vacunes!".

L'expert ha seguit comentat algun dels reptes de la recerca als quals els científics i laboratoris s'han hagut d'enfrontar al llarg del procés fins a desenvolupar les vacunes contra la covid-19.

Pérez ha seguit amb les preguntes sense resposta en l'actualitat:

  • Naturalesa i durada de la immunitat/protecció: eficàcia de les vacunes a llarg termini.
  • Determinar un marcador robust de protecció: Ac neutralitzadors?
  • Seguretat a llarg termini (VAED-malaltia potenciada per la vacuna, etc.)
  • Eficàcia i seguretat en grups especials: nens, adolescents, gestants, immunodeprimits.
  • Eficàcia de la vacuna en la prevenció de la infecció asimptomàtica.
  • Eficàcia de la vacuna fora del context de mesures no farmacològiques.
  • Major experiència en grups racials/ètnics.
  • Ampliar l'experiència en persones grans.
  • Cal vacunar els que han passat la infecció/malaltia?
  • Vacunar els participants del grup placebo dels assajos clínics?
  • Com manejar a les persones que no reben la 2a dosi?

Finalment, el microbiòleg s'ha preguntat per què ha estat possible tot això. La resposta l'atribueix a diversos factors:

  • Per la importància de la pandèmia.
  • Creació de consorcis clínics: recerca, indústria, governs.
  • Solapament de les fases de recerca i manufactura.
  • La prevalença de la infecció/malaltia a conseqüència de la situació de pandèmia.
  • Aprofitar experiències prèvies (grip, Zika, Ébola, etc.).
  • Pel poder de la ciència i el coneixement.

"A veure si aprenem la lliçó", ha finalitzat.