Informació per a:

  • Màsters
  • Postgraus
  • Cursos
  • Professorat i recerca
  • Coneix la UPF-BSM

Startups i grans empreses: inversió o col·laboració?

28 Septiembre - 2021
Innovació

Ernest Solé, professor del Departament d'Operacions i Tecnologia

El somni de molts emprenedors tecnològics és veure la seva startup adquirida per una de les grans corporacions tecnològiques globals. Aquesta és una manera de somiar, o de pensar, força diferent de la que tenien els emprenedors fa quinze o vint anys. Les destacades innovacions tecnològiques que hem viscut en els darrers temps han conduït aquest canvi radical.

L'enfocament tradicional de la innovació consisteix que les empreses generen, desenvolupen, construeixen, comercialitzen i financen noves idees per elles mateixes. Però la forma en què les empreses innoven, ha evolucionat força, donant lloc al qual es coneix com el paradigma de la Innovació Oberta (Chesbrough, 2003). Segons aquest nou enfocament, les empreses poden, i han d'usar les idees internes així com les externes, i també vies internes i externes per desenvolupar-les, fabricar-les i comercialitzar-les.

Hi ha força exemples de grans empreses farmacèutiques que cerquen desenvolupaments interessants entre els milers de petites empreses biotecnològiques que hi ha al món

Sovint, una petita startup tecnològica desenvolupant una innovació, pateix mancances en recursos de tota mena: financers, tecnològics, de comercialització -domèstica i internacional-, habilitats de gestió empresarial, habilitats per a obtenir autoritzacions governamentals i protecció de la propietat industrial, entre d'altres.

Al mateix temps, les grans corporacions solen obtenir una baixa productivitat dels seus departaments de Recerca i Desenvolupament, als quals els pot mancar frescor i ambició, mentre que són un centre de cost força pesat i amb determinades inèrcies que no afavoreixen una innovació de caràcter més radical.

Per això, petites i grans empreses han après a col·laborar mitjançant aliances estratègiques i combinacions diverses. Hi ha força exemples de grans empreses farmacèutiques que cerquen desenvolupaments interessants entre els milers de petites empreses biotecnològiques que hi ha al món, en financen les fases que resten pendents i, si resulten exitosos, els fabriquen i distribueixen, estalviant-se les primeres fases de l'R+D, que són les que presenten un més alt risc de fracàs. D'aquesta manera, les petites empreses biotecnològiques aconsegueixen dur els seus desenvolupaments al mercat, amb major probabilitat d'èxit, i en molt menys temps, malgrat no comptar amb els recursos necessaris per fer-ho, i les grans farmacèutiques aconsegueixen llençar més productes al mercat, amb menys risc i menor cost.

Un bon exemple d'això ha estat el desenvolupament de la vacuna de la covid-19 per part de la biotecnològica alemanya Biontech i la gran companyia farmacèutica Pfizer. Aquestes dues empreses van formalitzar la seva aliança estratègica l'abril del 2020, a fi d'aconseguir accelerar les darreres fases de desenvolupament del vaccí dissenyat per Biontech, així com la fabricació i distribució de milions de dosis, en un curt període de temps mai vist abans.

Innovant amb Amazon i Google

En els sectors relacionats amb les tecnologies de la informació i comunicació, és freqüent la compra de la petita empresa per part de la gran corporació, adquirint-ne, d'aquesta manera, la tecnologia que la primera ha desenvolupat, així com el talent dels que ho han fet, o bé els contractes de llicència d'ús de les seves tecnologies. Aquesta és una de les formes del fenomen conegut com a Corporate Venturing.

Un cas prou conegut és el de Kiva Systems. Kiva Systems era una empresa israeliana de disseny i fabricació de robots industrials que funcionen amb aplicacions d'intel·ligència artificial. Amazon es va interessar per un tipus de robot concret per usar-lo als seus magatzems caòtics. Però Amazon no es va conformar de comprar els robots, sinó que va comprar l'empresa sencera, rebatejant-la amb el nom d'Amazon Robotics. D'aquesta manera, no tenia només els robots i les aplicacions d'intel·ligència artificial, també la tecnologia i les persones que l'havien desenvolupat.

L'altra forma d'operar del Corporate Venturing és mitjançant la creació d'empreses tecnològiques per part de les mateixes corporacions, que funcionen al marge de la matriu, a fi que tinguin la frescor i l'ambició abans esmentades, i desenvolupin noves idees. Aquesta manera de fer aporta més avantatges: en el cas que s'esdevingui el fracàs, bé en el desenvolupament, bé en la seva comercialització, aquest afecti tan poc com sigui possible la reputació de la corporació.

En la innovació hi ha molts competidors, però sovint també hi ha molts possibles col·laboradors, fins i tot, entre els competidors.

Per exemple, Google ha invertit en més de 300 petites empreses tecnològiques, que en la seva major part desenvolupen tecnologies diferents de l'activitat primària de Google. Moltes d'aquestes tecnologies seran possiblement promeses no complertes, però quan això passi, no serà Google qui n'assumeixi públicament el fracàs. En canvi, per a aquelles que tinguin èxit, la seva incorporació al gegant tecnològic serà una, molt bona nova a comunicar. Un altre exemple és de la multinacional Xerox, que va crear Xerox Technology Ventures -que compta fins i tot amb un fons de capital risc propi- de la que van sortir desenvolupaments importants, com el ratolí per a ordinador, patent que, per cert, va malvendre conjuntament dins un paquet amb moltes altres patents.

La innovació és una cursa amb molts corredors, i és molt difícil guanyar anant-hi sol. Hi ha molts competidors, però sovint també hi ha molts possibles col·laboradors, fins i tot, entre els competidors. Avui les empreses no innoven cap endins, sinó cap enfora: duen a terme desenvolupaments que en bona part, donaran lloc a productes i serveis que de forma expressa, seran compatibles amb productes i serveis d'altres empreses. Per tant, abans de desenvolupar una nova idea, cal mirar fora de les parets de la mateixa empresa, veure què hi ha més enllà, que pugui ser útil, i treballar en la manera d'aprofitar tots els recursos externs que convinguin per arribar a un producte o servei que tingui, de bon començament, unes prestacions augmentades gràcies als d'altres empreses, i una alta usabilitat per a un gran nombre de clients.

ODS 8 i 9

També et pot interessar

NEWSLETTER UPF-BSM
Subscriu-te per a rebre les nostres notícies en el correu electrònic