Sobre el poder i el lideratge

Josep Maria Galí
Vicedegà d'Executive Education a la UPF Barcelona School of Management

-

El problema que tenim actualment en la governança global és que hi ha bons lideratges sense poder i molt poder en mans de persones sense capacitat de lideratge.

Aquests dies de cacofonia informativa m´ha cridat l'atenció unes declaracions del Secretari General de la ONU. Ha dit que el problema que tenim actualment en la governança global és que hi ha bons lideratges sense poder i molt poder en mans de persones sense capacitat de lideratge.

Aquest confinament per la gran majoria dels occidentals ha suposat un episodi de característiques completament diferents al que hem viscut en les nostres vides. Bona part de les generacions anteriors han viscut conflictes armats, situacions crítiques de pèrdua de llibertat i de la pròpia seguretat, amb risc per a les seves vides. La nostra generació a occident, de manera general, no ha viscut mai una situació semblant. I ara ens hi ha tocat. Sortir al carrer era posar en risc la nostra salut i la dels nostres, i hem assistit a una restricció de la nostra llibertat sense precedents en molts països. Carrers inhòspits, veïns sospitosos de portar el virus, desconfiança, incertesa legal i temor a tot, por i basarda, aquesta paraula tan nostra que descriu la por generalitzada de tot i de res en concret.

Potser la gran diferència respecte als conflictes socials que van viure els nostres pares radica en que d'informació n'hi ha: molta, alguna de qualitat, molta de mala qualitat, i una part indefinida, manipulació pura i dura. 

Potser la gran diferència respecte als conflictes socials que van viure els nostres pares radica en que d'informació n´hi ha, molta, alguna de qualitat, molta de mala qualitat, i una part indefinida, manipulació pura i dura. Però amb una mica de criteri és possible trobar molts elements que donarien credibilitat a la opinió del Secretari General de la ONU, un portuguès per cert, país que ha navegat bé pel mar turbulent de la pandèmia, “porque està más al oeste” segons alguns analistes.

Si el lideratge és una condició de la bona gestió (liderar és anticipar, escoltar, convèncer i decidir) és bastant evident que generalment el lideratge ha estat inexistent. De lideratge poc n´hi ha hagut. Liderar vol dir anticipar-se. Qui havia d´anticipar-se, no ho ha fet. S'ha anat tard i malament, sense criteris clars, tractant a la població d’irresponsables immadurs i sense detectar o fer cas almenys als símptomes prou clars del que venia. Un es pregunta com es poden tenir en compte amenaces a la salut pública per cancel·lar el Mobile i després es deixen entrar centenars d'avions amb provinença de llocs on la pandèmia estava fent estralls. Qui va prendre la decisió de cancel·lar el Mobile van ser les empreses. Una empresa és un institució especialista en el futur per definició: inverteix avui per recuperar demà. I les empreses estan acostumades a pensar en el demà.

Qui va prendre la decisió de cancel·lar el Mobile van ser les empreses. Les empreses que van bé solen estar ben liderades, saben el que fan, gestionen informació de l’entorn a gran velocitat, saben prendre decisions i saben explicar-les. 

Les empreses que van bé solen estar ben liderades, per visionaris o per equips cohesionats que saben el que fan i del que parlen. No improvisen però saben improvisar si cal. Gestionen informació de l’entorn a gran velocitat, saben prendre decisions i saben explicar-les. Tancar un aeroport és una decisió que pren el poder. No cal lideratge per tancar un aeroport o una autopista: cal un bon ús del poder.

Si es té poder i lideratge, les decisions es prenen ràpidament, i el poder dona velocitat a la implantació. Confinar a la població des del poder és relativament fàcil. Ha costat dues o tres setmanes entendre que desobeir el poder té el seu cost, i no és petit. Finalment tothom ho ha entès. Potser estar confinats dos mesos és el que calia fer. No ho sé. Però informacions d´algunes estratègies diferents que han donar resultat en altres latituds fan sospitar que hi havia altres maneres de contenir la pandèmia liderant la societat i utilitzant el poder d`una manera ben diferent. Per exemple, compartint-lo a diferents nivells. Fent-ne un us proporcionat. Donant informació veraç i real. Potser hagués estat més eficaç “ensenyar a la població el que passa als hospitals que mostrar els aplaudiments i concerts de pati de l’eixample”, deia un metge fart d´un reconeixement potser sincer però que sentia com una frivolització de la seva tasca.

Si es té poder i lideratge, les decisions es prenen ràpidament, i el poder dona velocitat a la implantació. Hom té la impressió general de que la classe política ha mostrat i està mostrant una manca de lideratge flagrant i repetida, que genera dubtes i aquest sentiment d'esgotament de la fe en el sistema. 

Si em permeteu la confessió, com a ciutadà m´he sentit tractat pel poder com un individu que no sap pensar ni prendre les seves pròpies decisions en benefici propi i de la col·lectivitat. Estic convençut de que alguns poders amb interessos desconeguts han aprofitat per retallar-nos no només alguns drets fonamentals sinó també una mica de la pròpia dignitat com a ciutadà. “Es que la gent són uns irresponsables” diuen. Tracta’ls com a irresponsables i mai no seran responsables. Hom té la impressió general de que la classe política ha mostrat i està mostrant una manca de lideratge flagrant i repetida, que genera dubtes més que raonables no ja sobre persones concretes, sinó sobre un sistema que permet que individus sense capacitat de liderar (anticipar, escoltar, convèncer i decidir) arribin al poder i siguin els responsables de les decisions que s´han de prendre en entorns turbulents cada dia més habituals. Els casos dels espectacles esperpèntics de dirigents als Estats Units, Regne Unit, Brasil, i alguns d´altres donen una dimensió addicional i global a aquest sentiment d´esgotament de la fe en el sistema. Potser és el que volia dir el Secretari General de la ONU, amb lucidesa...i resignació.

.