Setmana laboral de quatre dies: massa bo per ser cert?

Four day work week

Nia Plamenovaprofessora de l'àrea Business & Management Strategy

Cada vegada més empreses estan experimentant amb una setmana laboral de quatre dies, després de veure alguns exemples d'èxit de Nova Zelanda, Islàndia, Japó i altres. El maig del 2021 el Govern espanyol va avalar un programa pilot amb un fons de milions d'euros que es destinarà a donar suport a les empreses que vulguin implementar la setmana laboral de quatre dies. El Congrés Mundial d'Investigació en Gestió del Temps, celebrat a Barcelona el mes passat també va acabar amb un rotund "sí" a les setmanes laborals més curtes. Sembla que Espanya està avançant cap a la setmana laboral de quatre dies amb força rapidesa. Potser fins i tot massa ràpid, Desigual, per exemple, va ser una de les primeres empreses a implantar-la parcialment i va provocar molta polèmica ja que també hi va haver una rebaixa salarial, malgrat part de la plantilla no estar-hi d'acord.

És bona idea reduir la jornada laboral sense reduir els salaris? La investigació i la pràctica suggereixen que sí

És una bona idea, però, reduir la jornada laboral sense reduir els salaris? La investigació i la pràctica suggereixen que sí, sempre que tinguem en compte els factors organitzatius clau. Els beneficis d'una setmana laboral més curta s'han popularitzat àmpliament, de vegades exagerat en els mitjans de comunicació, amb mencions a l'augment de la productivitat, la reducció del risc d'esgotament, més implicació dels empleats i satisfacció laboral o millor equilibri familiar i laboral. Permet que les persones desconnectin de la feina completament, mitigant les conseqüències de les línies borroses entre feina i llar, que mai abans havien estat tan borroses. Aquest fet va en línia amb el setè hàbit de Stephen Covey de les persones altament efectives, Esmolar la serra, i es considera un factor clau en la productivitat. A més, com s'ha assenyalat recentment al Financial Times, treballar menys pot ser de gran benefici per al medi ambient, ja que redueix el trànsit i el consum.

Una setmana laboral més curta també requereix que tant empleats com empresaris entenguin realment que l'actiu més valuós del món laboral actual no és el temps, sinó l'atenció. Adam Grant (Universitat de Wharton), actualment el psicòleg organitzacional més reconegut, va afirmar en una de les seves publicacions de Linkedin: "Podem ser tan productius i creatius en 6 hores concentrats com en 8 hores desenfocats". És a través d'un treball centrat que aconseguim bons resultats, i les hores dedicades a treballar son, amb diferència, una de les mètriques menys fiables del rendiment.

Una setmana laboral més curta requereix que tant empleats com empresaris entenguin realment que l'actiu més valuós del món laboral actual no és el temps, sinó l'atenció.

Hi ha, per descomptat, qui no està a favor de la setmana laboral de quatre dies, com el president de la Confederació Empresarial de l'Aragó (CEOE Aragó) que va criticar durament la idea i va ser citat a The Guardian dient que "per sortir d'aquesta crisi es requereix més feina, no menys". Altres es preocupen que qualsevol efecte positiu sigui de curta durada perquè la gent s'acostumaria a la setmana de quatre dies i deixaria d'intentar "compensar" amb més productivitat; i menys temps i un enfocament extrem en la productivitat significa menys formació, reflexió, socialització, menys transferència de coneixement tàcit, tot això lligat a la innovació a llarg termini. També s'ha suggerit que reduir un dia completament no és tan productiu com reduir les hores de feina diàries, com es va fer en un llar d'avis a Suècia, obtenint bons resultats.

Per als que hi estan a favor, és temptador tractar una setmana laboral més curta com una simple manifestació de la llei de Parkinson: "La feina s'amplia per omplir el temps que se li assigna". Tanmateix, no és tan senzill, i els directius i els especialistes en recursos humans han de ser conscients de l'impacte de la cultura organitzativa, el clima i la comprensió compartida abans d'experimentar amb una setmana laboral més curta.

"Experiment" és la paraula clau aquí, ja que encara no en sabem prou sobre els efectes a llarg termini. Tot i que Harvard Business Review i altres publicacions de gestió han elaborat guies i estratègies sobre com implementar la setmana laboral de quatre dies, encara queden algunes preguntes: per a quins treballadors és més adequada? La nostra cultura d'empresa és adequada per a fer-la funcionar? Si hi ha bons resultats, com els mantenim? En quines àrees/mercats funciona millor? Com ens assegurem que els líders i els equips estiguin alineats i d'acord amb la setmana més curta?

Com més clares siguin les expectatives i els objectius, més persones podran treballar de manera intel·ligent en lloc de treballar dur

Els processos i les normatives es poden canviar més ràpidament que les mentalitats, i perquè això funcioni cal que hi hagi alineació i una visió comuna entre les diferents parts interessades. Qualsevol empresa que vulgui implementar una setmana laboral de quatre dies primer ha de crear una comprensió compartida del que això significa, què s'espera en termes de productivitat i resultats, i oferir als empleats molta claredat.

Això significa crear mètriques de rendiment útils, objectius significatius per a tasques i projectes. Gestionar contínuament per objectius i proporcionar feedback sovint pot augmentar la productivitat per hora (necessari si es vol treballar menys i produir el mateix) i eliminar el presencialisme. Com més clares siguin les expectatives i els objectius, més gent serà capaç de treballar de manera intel·ligent en lloc de treballar dur: no es tracta de fer-ho més ràpid, sinó de treballar de manera més intel·ligent i estratègica. Això pot requerir un esforç de la direcció superior i dels líders d'equip per minimitzar les reunions innecessàries i tenir cura del temps de concentració de les persones, així com el compromís de reavaluar i ajustar contínuament com es viu la setmana laboral més curta a l'organització.

ODS