Capitalisme sense capital en l'economia intangible

Salvador Estapé
Salvador Estapé
Professor i director del Postgrau en Direcció d'Empresa de la UPF Barcelona School of Management

-

Els actius intangibles es comporten de manera diferent als tangibles perquè en si mateixos son diferents: els intangibles son més escalables, els seus costos son més propensos a estar enfonsats, estan més fortament inclinats a crear vessaments i son més propensos a produir sinergies

Les economies del món estan experimentant una forta transformació. De les indústries tangibles del passat avancem cap a economies impulsades per actius que no podem veure, tocar o sentir. Els actius intangibles, com ara el software, les noves idees tecnològiques, el disseny, els processos de negoci o la marca, a diferència dels actius tangibles, no tenen substància material. Els actius intangibles es comporten de manera diferent als tangibles, perquè en si mateixos són diferents. En Capitalism without Capital, Haskel i Westlake identifiquen quatre característiques principals que fan que els actius intangibles siguin diferents dels actius tangibles. Els actius intangibles són més escalables, els seus costos son més propensos a estar enfonsats, estan més fortament inclinats a crear vessaments i son més propensos a produir sinergies.

Els actius intangibles són, en la seva major part, béns no rivals. Un entrepà és un bé rival perquè una vegada me’l menjo, s'esfuma per sempre i ningú més se’l pot cruspir. Els actius intangibles, en canvi, són béns no rivals, es poden utilitzar una vegada i una altra per un nombre il·limitat de persones. Una app és un actiu intangible: es pot descarregar en un nombre infinit de telèfons mòbils. En canvi, com bé assenyala Bill Gates en la seva ressenya del llibre, imagineu-vos que Ford llança un nou model de cotxe. El primer cotxe costa una mica més per crear, perquè la companyia ha de gastar diners en disseny i proves. A partir d’aquest primer vehicle, cada cotxe següent requereix una certa quantitat de materials i mà d’obra. Per això,  el desè cotxe costarà el mateix que el  cotxe número 1.000. El mateix succeeix amb molts dels productes que han dominat l'economia mundial durant la major part del segle passat. El software, en canvi, funciona diferent. Microsoft pot gastar molts diners per desenvolupar la primera unitat d'un nou programa, però després la producció de cada nova unitat surt pràcticament gratis. A diferència dels béns que han impulsat l'economia en el passat, el software és un actiu intangible. I n’hi ha molts més, d’intangibles. Pensem en les dades, les assegurances, els llibres electrònics, o fins i tot pel·lícules. 

Aquesta capacitat d'utilitzar-se repetidament a gran escala i a uns costos molt baixos és l'escalabilitat a què es refereixen els dos autors de Capitalism without Capital. Aquesta escalabilitat es manifesta de tres maneres úniques en l'economia. En primer lloc, el caràcter escalable permet que algunes empreses creixin fins a dimensions enormes. Microsoft, Google o Facebook tenen mides astronòmiques en termes d'ingressos i poder de mercat. En segon lloc, en els mercats on les inversions escalables són habituals, es donen alts nivells de concentració industrial. En efecte, a causa de l'escalabilitat, si una empresa triomfa, les perspectives de rendibilitat son molt altes. La qual cosa incrementa la competència i, eventualment, es crea un sector en el qual només poden competir unes poques empreses dominants. En tercer lloc, l'escalabilitat promou el paradigma del "guanyador s'ho enduu tot". Com que les empreses poden escalar de forma fàcil i ràpida, l'espai per a un segon competidor pràcticament desapareix. 

El segon aspecte únic dels actius intangibles és el cost enfonsat associat a desenvolupar, implantar i crear un actiu intangible. Per a pràcticament tots els actius tangibles, hi ha un mercat secundari on poden vendre els actius en cas que el projecte no tingui èxit. Això minimitza el risc associat a un projecte, la qual cosa fa que sigui més probable invertir en aquell determinant projecte. Però, què passa amb els actius intangibles com la marca, els procediments operatius o la propietat intel·lectual? Probablement tenen algun valor molt incert quan l'empresa els hagi de liquidar. Per tant, com existeix una baixa probabilitat que es recuperi qualsevol valor en cas que el projecte no tingui èxit, el desenvolupament d'actius intangibles es considera com un cost enfonsat. Aquest enfonsament impacta en el mercat global de diverses maneres, i moltes son negatives. Per exemple, es fa difícil finançar inversions immaterials, especialment amb deute. Atès que hi ha poques oportunitats perquè es doni un mercat secundari d'actius intangibles, les empreses a la cerca de finançament tenen molt poc a oferir com a garantia. Aquest augment del risc provoca que els prestadors elevin el cost del deute o simplement optin per no invertir. La manca d'un mercat secundari contribueix també a elevar el nivell d'incertesa del valor dels actius intangibles. Sense que hi hagi mercats que ofereixin valors concrets per als actius intangibles es fa difícil consensuar el valor real d'un determinat actiu. 

La idea darrera dels spillovers consisteix en el fet que quan una empresa desenvolupa un nou actiu intangible, és relativament fàcil que altres empreses ho aprofitin. Això es deriva en gran part del fet que la part central de molts actius intangibles són les idees, les quals no son rivals i no excloïbles. És fàcil d'entendre quan es pensa en termes de R+D. Una empresa desenvolupa un nou producte o un nou disseny, comença a vendre'l i en poc temps ja té els competidors desplegant productes gairebé idèntics. Mentre que els spillovers son evidents en termes de R+D, també es poden estendre a altres actius intangibles, encara que en principi puguin semblar més difícils d'imitar, com ara els processos de negoci. Per exemple, antigament el sector de la consultoria de negocis estava dominat per veterans de la indústria que en un moment donat de la seva carrera professional oferien els seus coneixements i experiència com a consultors. McKinsey va revolucionar el camp de la consultoria de gestió sent la primera empresa a allunyar-se de la contractació de veterans de la indústria per passar a contractar graduats universitaris i posar-los en equips d'alt rendiment. Encara que McKinsey va ser el primer a fer el pas, la pràctica es va estendre i avui en dia és la norma a tot el sector de la consultoria. 

En l'economia actual cada vegada és més important mesurar amb precisió el valor dels intangibles per tal de tenir una imatge clara sobre l'estat de salut del mercat i fomentar la inversió a través de dades financeres representatives

La sinergia ens ve a dir que quan es combinen dues o més idees, productes o empreses, el conjunt és més gran que la suma de les parts. Les sinergies no son una exclusiva dels actius intangibles, però en els casos de la tecnologia o les idees, es fan més evidents. Un fet prou interessant de les sinergies, especialment les que tenen a veure amb els intangibles, és que son difícils de predir. Els autors expliquen l'interessant cas del microones. El microones va ser la idea d'una associació entre un contractista de defensa i un gran fabricant d'electrodomèstics. Aquesta imprevisibilitat de la col·laboració fa que sigui encara més important que les empreses estiguin ben connectades i interactuïn dins d'un entorn empresarial ampli. 

Les sinergies juguen un paper important perquè proporcionen un contrapès a l'amenaça dels spillovers. Mentre que aquests segons fan que moltes empreses siguin cauteloses i protectores dels seus actius intangibles, els possibles beneficis de les sinergies empenyen les empreses a ser més col·laboratives i obertes a compartir. Les empreses en lloc de jugar a un joc de suma zero intentant protegir tota la informació o apropiant-se-la, intenten col·laborar amb la finalitat de maximitzar els beneficis de les sinergies i minimitzar els riscos dels spillovers

La composició dels efectes d'aquestes quatre característiques singulars és el fet que actualment no tenim la capacitat de mesurar amb precisió el veritable valor dels actius intangibles. A causa de la dificultat de mesurar actius com el valor de la marca, els processos de negoci i la R+D, comptables, estadístics i economistes ignoren el veritable valor dels intangibles. Això no seria un problema si els intangibles representessin una petita part de l'economia, com en el passat, però en l'economia actual cada vegada és més important mesurar amb precisió el valor dels intangibles per tal de tenir una imatge clara sobre l'estat de salut del mercat i fomentar la inversió a través de dades financeres representatives. 

A causa d'aquests dos factors, el canvi cap a una economia intangible és probable que pugui alterar profundament la forma i la funció de moltes de les nostres institucions. De com es financen les empreses a repensar les necessitats d'infraestructures, l'arribada dels intangibles redibuixarà el paisatge institucional de la nostra societat. Entre els molts canvis que està comportant l'economia intangible, tres en són d'especial rellevància: l'auge de la desigualtat, la necessitat d'adaptar els estils de gestió i lideratge i la necessitat dels governs de promoure lleis i polítiques que facilitin la creixent riquesa del coneixement públic

La desigualtat és un terme ampli, però els autors en destaquen tres tipus en particular. En primer lloc, la desigualtat d'ingressos a conseqüència del pes cada cop més gran de l'economia intangible. En efecte, en una economia impulsada pels intangibles, els intèrprets estrelles d'aquesta economia son altament recompensats. En segon lloc, també augmentarà la desigualtat de la riquesa. Els intangibles suposen un increment de valor dels actius dels rics i també els facilita defugir una alta tributació. Finalment, també ens trobarem amb una desigualtat que els autors anomenen "d'estima". L'economia intangible s'adapta de manera única a aquells que tenen la capacitat d'acceptar i crear noves idees. Aquesta inclinació del mercat cap als que tenen unes determinades capacitats provocarà probablement pressions econòmiques que agreujaran les tensions polítiques i socials existents. 

La relació d'una empresa amb els intangibles, siguin usuaris o creadors, està promovent dos estils de management diferents. En l'economia intangible el que realment diferenciarà unes empreses d'unes altres és si els seus executius son simplement mànagers o son veritablement líders, que posseeixen tant les habilitats dures com suaus necessàries per inspirar empleats

Els intangibles també alteren els estils de management i el que significa ser un referent. La relació d'una empresa amb els intangibles, siguin usuaris o creadors, està promovent dos estils de management diferent. La gestió dels usuaris es torna més autoritària, mentre que la gestió dels creadors esdevé més igualitària. No obstant això, en una economia intangible, el que realment diferenciarà unes empreses d'unes altres és si els seus executius son simplement mànagers o son veritables líders. Els primers son merament gestors, mentre que els líders posseeixen tant les habilitats dures com suaus necessàries d'inspirar empleats. 

Finalment, els governs han de prendre un paper més important perquè l'economia del país estigui a l'avantguarda de la revolució intangible. A causa de les característiques singulars dels intangibles, com els costos enfonsats, la inversió privada en actius intangibles es podria veure molt afectada. Per tant, el sector públic haurà de recollir el relleu, sigui a través de finançament públic o de compres. A més, els governs hauran de crear i aplicar noves lleis de propietat intel·lectual. El que és important aquí és la claredat i l'estabilitat de la interpretació d'aquestes lleis, en lloc del seu rigor. 

En definitiva, com ens recorden els autors del llibre, el canvi cap a aquests actius intangibles és important tant perquè els intangibles son únics i diferents, com perquè tindran, a llarg termini, un impacte diferent en les nostres institucions i en les nostres normes socials. A mesura que els intangibles esdevinguin més importants per a les nostres economies, cada vegada serà més important que desenvolupem noves i sofisticades maneres de mesurar el seu valor per tal de promoure la inversió en aquests actius i tenir una visió completa de l'estat dels mercats globals. L'auge dels intangibles canviarà la forma i la funció de moltes de les nostres institucions més importants. 

.