Les línies mestres de la reforma fiscal

Reforma fiscal

Carmen Jover, professora del dpt. de Finances, Comptabilitat i Control

--

No hi ha dubte que la fiscalitat és un instrument que garanteix el “contracte social constitucional” que permet a tots els ciutadans accedir als serveis públics, entre ells a una sanitat pública, universal i gratuïta, que ha tingut una gran importància en aquests moments de crisi sanitària. Una idea fermament defensada per la Ministra d'Hisenda, la Sra. Montero.

A principis d'aquest 2022, el Ministeri està a l'espera de l'informe d'experts independents sobre la pròxima reforma fiscal que plantejarà les reformes que ha d'escometre el govern en matèria impositiva, i de la qual fins al moment, el Ministeri no coneix les línies mestres de la reforma, ja que s'ha deixat total llibertat als membres d'aquest comitè.

Si hi ha un tema que creï consens entre els experts és en la necessitat de renovar el sistema tributari per a adaptar-lo a la realitat econòmica i social

Aquest comitè d'experts està treballant en tres pilars fonamentals de la pròxima reforma fiscal, com són la tributació de l'impost de societats, la fiscalitat de l'economia digital i les activitats emergents i la tributació de la riquesa. 

Quant a la reforma de l'impost de societats, Montero ha defensat que està en línia amb els nous pilars plantejats per l'OCDE, de tributació mínima global de l'impost de societats d'un 15%.

Un altre dels plans de reforma del govern és el de la nova fiscalitat mediambiental, que segons el Ministeri, no està pensada ni al nostre país ni en el conjunt internacional, amb un afany recaptatori, sinó per a incentives mesures respectuoses amb el medi ambient. Tot això amb l'objectiu de canviar la conducta de les empreses i els ciutadans i augmentar el respecte pel medi ambient.

Si hi ha un tema que creï consens entre els experts és en la necessitat de renovar el sistema tributari per a adaptar-lo a la realitat econòmica i social.

Ha d'abordar-se tant una reforma a escala nacional com internacional de l'impost de societats. En l’àmbit internacional, en el cas d'empreses multinacionals amb un determinat nivell de facturació, haurien de tributar una part del seu benefici al país on es presten els seus serveis, malgrat no disposar en el mateix d'un establiment permanent, i en segon lloc aconseguir una tributació mínima global del 15%. A escala nacional, en l'impost actual han de modificar-se determinats aspectes, com eliminar la limitació de deducció de despeses financeres, eliminar la limitació de compensació de bases imposables, aconseguir una altra cop l'exempció del 100% de dividends i vendes de participacions d'entitats de les quals es compleixen determinats requisits; així com revisar en profunditat el sistema de pagaments fraccionats.

Ha d'abordar-se la tributació mediambiental, i reunificar la normativa que ara es troba dispersa i diversa en funció de la normativa pròpia de cada CCAA

Ha d'abordar-se la tributació mediambiental, i reunificar la normativa que ara es troba dispersa i diversa en funció de la normativa pròpia de cada CCAA.

Un altre dels punts que han de tractar-se és la tributació de la riquesa, sobretot en relació amb l'Impost sobre el Patrimoni i l'Impost sobre successions i donacions. Quant a l'Impost sobre el Patrimoni ha de replantejar-se la seva existència, ja que som l'únic país europeu en el qual continua vigent, és un impost anacrònic que no aconsegueix l'objectiu pretès que és la distribució de la riquesa.

Cal un sistema tributari més eficient, clar i senzill, un sistema tributari global, modern i eficient
 

Quant a l'Impost sobre successions, ha d'analitzar-se les grans diferències entre CCAA i determinar si el govern ha d'introduir reformes que unifiquin quant al màxim i/o mínim a tributar, per evitar moviments de persones per motius fiscals dins d'un mateix país. 

Finalment, s'ha de plantejar com ha de ser el tipus màxim de l'impost sobre la renda. Recordem que a partir de la declaració del 2021, algunes CCAA assoliran un tipus màxim del 50%. Fa uns anys els Tribunals a Alemanya van sentenciar que un tipus marginal a partir del 50% tenia la consideració de confiscatori. Això no obstant, en els anys posteriors a la crisi immobiliària, a Catalunya es va aconseguir un marginal màxim del 56%. Es va considerar que tipus marginals tan elevats desincentiven la inversió, i la generació de riquesa que és el motor bàsic per a continuar amb l'estat de benestar que tots pretenem.

Fa falta aconseguir un sistema tributari més eficient, clar i senzill, per aconseguir una fàcil aplicació, una reducció de la conflictivitat i aconseguir la seguretat jurídica necessària per a un sistema tributari global, modern i eficient.