El Projecte STOP arriba a l’Amèrica Llatina amb el suport de TikTok

El Projecte STOP, una iniciativa creada per Ana Freire, Vicedegana d’Impacte Social i Innovació Acadèmica de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), ha rebut un finançament de 100.000 dòlars de TikTok, que s’utilitzaran per escalar el projecte a nivell internacional (Colòmbia, Perú, Xile i Panamà), col·laborant amb fundacions o governs locals que tinguin experiència en oferir suport emocional de manera gratuïta.

Creat l’any 2017, el Projecte STOP utilitza la intel·ligència artificial per estudiar patrons associats a problemes de salut mental en l’ús de les xarxes socials, mitjançant l’anàlisi de publicacions, imatges i comportament en xarxes, de manera totalment anònima. “Fem servir els avenços de la intel·ligència artificial per estudiar el patró demogràfic i de comportament comú d’usuaris amb ideació suïcida, depressió i trastorns de la conducta alimentària (TCA), i així enviar telèfons o xats d’ajuda a usuaris que encaixin en aquests perfils. Sense l’existència d’aquestes campanyes, moltes persones no coneixerien els telèfons o xats d’ajuda”, explica Freire.

La primera campanya, llançada el desembre de 2020, va generar un increment del 60% en el nombre de trucades des de les xarxes socials al Telèfon de Prevenció del Suïcidi de Barcelona. Des d’aleshores, a Espanya s’han dut a terme un total de 4 campanyes. A més, aquest telèfon va incorporar un xat d’ajuda el juny de 2022 (ja que molts joves el preferien a una trucada telefònica), i les campanyes de STOP van augmentar el nombre de converses fins a un 1000%, essent la majoria missatges de dones (70%) i gairebé la meitat d’elles menors d’edat (40%) de tot Espanya.

La IA com a aliada per combatre els problemes de salut mental

La IA és cada vegada més present en la salut i també en la prevenció de la salut mental. “Avui dia, la IA ja està sent utilitzada per professionals de la salut mental, per exemple, per monitorar certs pacients quan són a casa o fan vida normal. És el cas del trastorn bipolar: hi ha dispositius com polseres o rellotges intel·ligents que permeten monitorar i predir quan una persona està entrant en una fase de mania o en una fase de depressió”, explica Freire.

També els chatbots, com ChatGPT o Gemini, comencen a tenir un paper rellevant, oferint suport emocional a usuaris que s’expressen a través d’aquests sistemes. “Hem vist molts casos en què persones amb problemes de salut mental han buscat alleujament en aquestes plataformes, i és comprensible, perquè els sistemes d’atenció a la salut mental que tenim actualment són molt deficients”, assenyala l’experta.

En aquests casos, el chatbot redirigeix cap a recursos d’ajuda, com línies telefòniques d’emergència, i per això el 024 (telèfon del suïcidi a Espanya) ha experimentat un canvi important en el perfil d’usuari que trucava a aquest número. “Ha passat de ser d’entre 45 i 49 anys a entre 15 i 19 anys, perquè els joves conversen amb aquestes plataformes d’IA, i aquestes els recomanen trucar a números d’ajuda del seu país”, explica Freire.

Per a la investigadora, la intel·ligència artificial té el potencial de ser un fort aliat del sistema de salut pública i fins i tot d’arribar on l’humà no arriba: “I si la IA generativa fos un complement a un sistema de salut pública ineficient pel que fa a la salut mental? Per descomptat, sempre desenvolupada juntament amb equips multidisciplinaris de psicòlegs i psiquiatres”, apunta la docent.

A Espanya hi ha només 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea se situa al voltant dels 18 i les llistes d’espera són llargues, mentre que “els sistemes d’intel·ligència artificial generativa són gratuïts, estan disponibles les 24 hores i simulen de manera força convincent l’empatia humana”, explica. “Insisteixo que ha de ser una IA ben dissenyada, juntament amb professionals de la salut mental, per gestionar aquest tipus de casos”, conclou la Vicedegana de la UPF-BSM.