Podem parlar d'un concepte de "dona"?

Podem parlar d'un concepte de “dona”? Per intentar donar una resposta a la qüestió, el 7 de març, vigília del Dia Internacional de la Dona, la UPF Barcelona School of Management i el Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF van organitzar una taula rodona on es va debatre sobre les diferents perspectives i definicions del concepte des dels àmbits de la biologia, la lingüística i el dret de la mà de tres experts en les respectives matèries: Lorenzo Pasquali, professor de genètica del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF (MELIS-UPF); Montserrat Ribas, professora titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF; i Laura Esteve, investigadora predoctoral al Departament de Dret de la UPF.
Va moderar la taula rodona la directora del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF-BSM, Gema Revuelta, que també dirigeix ​​el Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF.

En primer lloc, Lorenzo Pasquali, metge especialista en pediatria, va assegurar que el concepte de dona pot semblar senzill, però presenta molts matisos, perquè el fenotip que determina ser home o ser dona revesteix certa complexitat, ja que s'han de tenir en compte els aspectes genètics, però també els aspectes ambientals.

Pasquali va dividir la determinació sexual en quatre categories: el sexe cromosòmic (que pot ser XX, XY o, al voltant d'un 2% dels casos, una altra variant), el sexe gonadal (si la persona té ovaris o testicles), el sexe fenotípic (és a dir, els caràcters sexuals secundaris), i el sexe identitari (el sentit que té cada persona sobre a quin sexe pertany, sigui home, dona o una altra variant).

El significat por variar: nous marcs
Tot seguit, la professora Montserrat Ribas, que ha estudiat acadèmicament aspectes com el discurs i la cognició social, la llengua i el gènere, i els paisatges lingüístics de la dissidència, va explicar que “els significats normatius poden no ser els que solem evocar habitualment” . Cada paraula evoca un marc conceptual i una experiència sociocultural, i el concepte de “dona” no n'és una excepció: l'experta va recordar que, en general, la idea de “dona” s'ha associat al mal, a la bruixeria, al que és dimoniac , etc., però també a aspectes com la prostitució, la neteja, la cura, el fet de constituir el pilar familiar, etc. “Però el significat pot canviar: es pot resignificar o recontextualitzar”, va assegurar, i per això és perfectament possible activar noves designacions que generin nous marcs.

Tres possibles respostes
Finalment, des del punt de vista del dret, la Laura Esteve, les principals línies de recerca de la qual giren al voltant del dret de la persona i la família amb una perspectiva feminista i LGTBIQ, va reconèixer que el dret no ofereix una definició clara del que és ser dona: com a molt, es té en compte el criteri mèdic, és a dir, una persona és dona si consta com a tal al registre civil.

Esteve va recordar que recentment s?ha derogat l?art. 4.1 b) de la Llei 3/2007, que també reconeixia com a dona aquelles persones que així ho reclamaven i “que han estat tractades mèdicament durant almenys dos anys per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat”. En canvi, a partir d'ara, la Llei per a la Igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, més coneguda com a “Ley Trans”, reconeix la lliure determinació de gènere per la mera voluntat de la persona a partir dels 16 anys.

La investigadora predoctoral va concloure la seva intervenció preguntant-se quina és la funció de la categoria “dona” al dret, i va oferir tres possibles respostes. Segons els diferents feminismes jurídics, el concepte de “dona” podria ser:
a)   El mecanisme per assolir la igualtat formal i efectiva
b)   Un concepte imperfecte, però útil i necessari per destapar la falsa neutralitat del dret
c)   O bé un concepte que podria arribar a ser contraproduent si no es desconstrueix.

Després de finalitzar la intervenció dels ponents, el públic assistent va tenir una alta participació generant un debat posterior en què es van qüestionar nombrosos temes i aspectes que afecten la diversitat de gènere a la nostra societat i que va ser molt enriquidor, ampliant mires cap a on hauríem d'avançar .