Què són els 'nudges' en salut pública?

nudges

Maica Fernández Colomer
Teaching Assistant al Màster en Economia de la Salut i del Medicament
Coordinadora acadèmica dels programes en Economia de la Salut i Farmacoeconomia
__

 

Cada cop es parla més de la importància dels bons hàbits: meditar, fer esport, dormir vuit hores, etc. Aconseguir canviar la conducta i els hàbits d'un ésser humà és molt complex. No obstant això, si s'arriben modificar d'alguna manera, els resultats en la millora de l'estil de vida i la reducció de factors de risc són notables. Hi ha una estratègia prometedora per promoure certs canvis que es basa en l'economia del comportament, la branca del coneixement que combina principis psicològics i econòmics. Es tracta dels nudges.

Els nudges s'han aplicat de manera exitosa en casos com els de la vacunació, l'alimentació, l'activitat física, la cessació tabàquica i, fins i tot, la prescripció de medicaments

Nudge significa, literalment, "empenta" o "esperó". Esperó fa referència a l'estímul positiu que mou a una persona a dur a terme una acció o a actuar de determinada manera. És a dir, una mena d'impuls que aconsegueix que els individus modifiquin les seves conductes d'alguna manera. Els impostos i les prohibicions, per exemple, són la resposta a les errades del mercat tradicional, com ara les externalitats. Els nudges són la resposta a les errades del mercat "conductuals". Els darrers propicien que les persones prenguin decisions alineades amb el seu benestar

Nudges en salut pública

La morbimortalitat fa referència a la taxa de morts per malaltia en una població en un temps determinat. Gran part de la morbimortalitat deriva d'hàbits de vida i factors de risc que poden modificar-se o millorar. En l'article Economía del comportamiento para mejorar estilos de vida y reducir factores de riesgo, David Jiménez-Gómez i José María Abellán exposen la intervenció popularment coneguda com a nudge com a una solució o incentiu en el sector de la salut pública

Hi ha nudges que s'estan implementant arreu del món per contribuir a la resolució de problemes en salut pública, particularment l'obesitat, les dependències, el sedentarisme o la sobremedicació

Els nudges han estat aplicats de manera exitosa en casos com els de la vacunació, l'alimentació, l'activitat física, la cessació tabàquica i, fins i tot, la prescripció de medicaments. Així mateix, hi ha nudges que s'estan implementant arreu del món per contribuir a la resolució de problemes de salut pública, particularment l'obesitat, les dependències, el sedentarisme i l'infratractament o sobretractament. Hi ha nudges de diferents menes segons el mecanisme de canvi del comportament utilitzat, però es resumeix en tres grans estratègies: 

  • La reestructuració de l'entorn. Aquests són, entre altres, els recordatoris i les opcions per defecte. Un exemple d'això seria l'estudi dut a terme per fomentar la vacunació contra la grip. Es suggeria als individus apuntar el dia i l'hora que pensaven vacunar-se. Aquest nudge tan senzill va augmentar. la taxa de vacunació del 33% al 37%.
  • La informació al consumidor. Un bon exemple, en el context de l'alimentació, és el d'emprar sistemes d'etiquetatge amb colors (com el semàfor nutricional) per tal d'ubicar els aliments més i menys saludables a primer cop d'ull, així com les seves calories. Aquest nudge aconsegueix una moderada substitució dels aliments menys saludables pels més saludables. 
  • Els incentius. Aquesta estratègia compta amb el suport de diversos estudis. Un gimnàs va decidir prestar als clients iPods amb audiollibres perquè el desig de continuar escoltant-los augmentés la freqüència d'acudir a l'establiment. Això va permetre augmentar l'assistència al gimnàs en un 50%. De la mateixa manera, aquesta mena de nudge es considera molt efectiu amb persones fumadores. Una intervenció va oferir a persones fumadores un contracte de compromís que consistia a dipositar diners en un compte recuperable només passats sis mesos i després d'una prova d'orina. D'aquells que van acceptar participar-hi, el percentatge dels que van superar el test va ser un 3% i l'efecte persistia sis mesos després. 

Els nudges, asseguren els autors, no només poden canviar el comportament dels individus en general, sinó també dels professionals sanitaris. Així ho demostra un estudi que pretenia reduir la prescripció inadequada d'antibiòtics. S'hi demanava una justificació escrita del seu ús o proporcionar informació al metge comparant el seu comportament amb el dels seus companys. Amb l'aplicació d'aquesta efectiva mesura per aconseguir la reducció, va mostrar-se que aquesta mena d'intervencions poden contribuir a la disminució de la variabilitat injustificada de la pràctica mèdica. 

Els nudges tenen un gran potencial per ser aplicats en polítiques de salut pública, ja que a més de ser mesures cost-efectives, estan infrautilitzades a Espanya

A tall de conclusió, s'ha demostrat que els nudges tenen un gran potencial per ser aplicats en polítiques de salut pública, car a més de ser mesures cost-efectives, estan infrautilitzades a Espanya. Per al seu correcte ús i aplicació, Abellán i Jiménez-Gómez recomanen la creació d'"unitats de nudge". És a dir, grups especialitzats amb la missió del disseny i implementació gradual de nudges. Segons afirmen, aquestes unitats resultarien de gran utilitat a Espanya per tal de mitigar factors de risc conductuals. 

ODS Maica Fernández CAT

Agraïment a David Jimenez-Gomez per la revisió i suggeriments de millora de l'article.