Salvador Estapé
Professor de la UPF Barcelona School of Management
Vicedegà de professorat
En una conversa recent amb el degà vam parlar sobre què passaria amb l'acte de graduació, i de la dificultat de fer-ho en les actuals circumstàncies. Jo li explicava com al Japó hi havia universitats que lliuraven diplomes a robots de telepresència. És a dir, robots amb un cap de ipad de mida normal unit a un cos de pal d'escombra, i el pal subjectat a un Segway, amb una càmera, un micròfon i uns altaveus.
En aquests dies de confinament molts som els que ens hem hagut d'habituar al teletreball. I hem passat de l'ús simple i corrent del correu electrònic a utilitzar eines més sofisticades de treball col·laboratiu en remot com Microsoft Teams, Zoom, Hangouts, Collective, etc. També el àmbit de l'oci, l'entreteniment i la cultura, i fins i tot l'activitat física, ha passat a realitzar-se "a distància". Potser no trigarem massa temps en veure un futur de reunions de hologrames.
Moltes altres activitats, en canvi, han tingut pitjor sort i s'han vist obligades a cancel·lar-se perquè l'opció remota no era factible, com totes aquelles relacionades amb el turisme i la restauració. En el comerç també hem vist com s'ha increment l'activitat en línia en detriment del petit comerç de proximitat que, excepte en el cas de productes d' alimentació i neteja, s'ha vist obligats a tancar.
L'ocupació és un element central de la societat en la que vivim. La prosperitat es basa en la qualitat de la feina. I d'això depèn en gran part l'estabilitat de la societat. En aquests dies més que mai estem aprenent a valorar els professionals de la salut i de la cura de les persones. Però, quines implicacions pot tenir el coronavirus, el confinament i la crisi econòmica en el futur de la feina? Evidentment el primer i més greu impacte ja s'està notant amb la pèrdua de llocs de treball. Però més enllà de la pèrdua directa no crec que el CoVid 19 hagi de suposar un canvi notable sobre les formes d'ocupació, més aviat posarà en evidència algunes de les tendències que ja es venen observant des d'aquests darrers anys, quines son aquestes tendències?
com assenyala l'economista Richard Baldwin en el seu últim i molt recomanable llibre[1]. Per Baldwin el terme "globótica" significa una combinació de globalització i robòtica. La globalització entesa com "telemigració", una nova forma de treball que permet als estrangers prestar serveis de forma remota. Per automatització es refereix a robots de coll blanc, programari que realitza funcions que abans només els humans podien realitzar. Sense arribar als extrems del personatge interpretat per Joaquin Phoenix en la pel·lícula Her, segur que més d'un aquests dies de confinament haurà començat a "intimar" més amb Alexa o algun que altre assistent digital basat en intel·ligència artificials (IA).
Com ens recorda Baldwim, la transformació digital és la tercera gran transformació econòmica que ha donat forma a les nostres societats en els tres últims segles. Gràcies a la primera, que es va iniciar al segle XVIII, les societats van passar d'agrícoles a industrials. Amb la segona, iniciada a la segona meitat de segle XX, els serveis van desplaçar a la indústria com a principal sector de l'economia. L'actual transformació es centra sobretot en el sector serveis, i està desplaçant treballadors cap a llocs de treball al marge de la competència ("protegits") dels telemigrants i dels robots de coll blanc. Es tracta d'una transformació iniciada a la dècada de 1970 quan es va començar a generalitzar l'ús dels ordinadors i els circuits integrats. Va ser durant aquest període que l'automatització va suposar el creuament d'una divisòria, permetent-nos passar de treballar amb les mans i els músculs a fer-ho amb el cap i el cervell. No obstant això, en aquell moment, els ordinadors només podien efectuar un tipus de pensament molt limitat. De fet, ni tan sols pensaven en un sentit estricte. Només seguien instruccions.
En canvi, la tecnologia digital ha portat a la informàtica a creuar una segona divisòria. Gràcies a l'"aprenentatge automàtic", des de fa tres o quatre anys, els ordinadors són tan bons com els éssers humans en algunes tasques mentals instintives i inconscients. Per exemple, el reconeixement de patrons de la parla o el traductor de Google. La conseqüència d'aquest nou tipus d'ordinador "pensant" és que ara l'automatització afecta als treballadors d'oficina, no només als de la fàbrica del passat.
Als segles XIX i XX l'automatització i la globalització van desplaçar molts llocs de treball. Però la inesgotable creativitat humana va inventar "necessitats" inimaginables en el passat. Per això molts de nosaltres avui en dia treballem en ocupacions que els haurien semblat rares als nostres rebesavis. Les ocupacions es van crear en sectors de serveis que estaven fora de perill de l'automatització i la globalització. Avui tornarà a passar el mateix, apareixeran llocs de treball en sectors protegits d'aquest "duo dinàmic". Però, quin tipus de llocs de treball seran?
No sabem quins seran els nous llocs de treball, però podem especular sobre com seran les ocupacions protegides del futur si analitzem l'avantatge competitiu dels telemigrants i dels robots, ens diu Baldwin. Els llocs de treball que sobrevisquin a la competència dels telemigrants seran els que requereixin interaccions cara a cara. Perquè hi ha un tipus de comunicació cara a cara que resulta molt més valuosa que la remota. Així doncs, els llocs de treball que sobrevisquin i els nous que sorgeixin hauran de desenvolupar-se en un centre de treball físic. La conseqüència d'això és clara: gràcies a aquests llocs de treball, serem més locals i segurament més urbans. Dit d'un altre manera, els llocs de treball que sobrevisquin a la competència de la IA i les noves ocupacions que es creïn seran aquelles que subratllin els grans avantatges del tracte humà. Sabem que les màquines (de moment) no han tingut molt èxit a l'hora d'adquirir la intel·ligència social, intel·ligència emocional, la creativitat, l'esperit innovador o capacitat per afrontar situacions imprevistes, ni son capaces de coordinar moltes persones. L'esperit humà serà important en gairebé tots els llocs de treball de futur. Per tant, l'economia del futur serà més local i més humana.
Els sectors protegits del futur seran aquells en què les persones hagin d'estar juntes fent coses en les quals l'esperit humà suposi un avantatge. Això significarà que en la nostra vida laboral hi haurà més afecte, contacte, comprensió, creació, empatia, innovació i gestió entre persones que estan efectivament en el mateix espai. Tota la resta ho faran les màquines.
En definitiva, la globalització i l'automatització s'han enlairat al mateix temps, i ambdues avancen a un ritme explosiu. Però com assenyala Baldwin, que no deixa de ser un economista de la corrent dominant, el progrés pot ser fantàstic però també pot comportar patiment. Treure profit del progrés i alleujar el malestar no serà fàcil. És aquí on els governs, per tal d'evitar l'increment de la precarietat laboral, hauran d'ajudar als treballadors a adaptar-se en quest nou desplaçament dels llocs de treball. I si cal, ajudar també a alentir el ritme de progrés. Perquè l'adaptació a aquest canvi laboral no pot suposar un increment de la inseguretat econòmica per als treballadors.
[1] Baldwin, Richard, The Globotics Upheaval: Globalization, Robotics and the Future of Work, 2019 (La convulsión globótica, Antoni Bosch Editor, 2019).