Les distorsions logístiques repercuteixen en les finances

Logística

Xavier Fornt
Professor del Màster Universitari en Negocis Internacionals
__

 

Durant els bons anys previs a la pandèmia, el món del comerç internacional funcionava com un rellotge. Engranatges perfectament engreixats que permetien que els aspectes logístics i financers es complementessin i es poguessin coordinar sense massa incidències. 

És cert que sempre han existit demores, però podien considerar-se anecdòtiques. Era sobre la base d'aquesta confiança en el sistema que els exportadors i importadors sabien que, aportant els documents de transport i les factures, els bancs no tenien massa problemes en finançar les exportacions –avançant el cobrament– o les importacions –ajornant el pagament– d'unes mercaderies que sortien d'origen i arribaven a destí amb puntualitat. 

Abans de la covid, el comerç internacional funcionava com un rellotge, però les actuals dificultats logístiques que demoren l'embarcació de mercaderies fan que el finançament del procés sigui incert

Primer precedent de distorsió

En les plàcides aigües d'aquest mar, s'hi havia produït algun avís uns anys abans. Ens referim, concretament, a la fallida el 2016 de la importantíssima naviliera sur coreana Hanjing Shipping, que va deixar moltes mercaderies embarcades als bucs noliejats per aquesta companyia sense poder entrar a port, alhora que els agents logístics no acceptaven descarregar-los, coneixedors que era pràcticament impossible cobrar de la naviliera en fallida. 

Les asseguradores tampoc van voler fer-se càrrec de la situació, ja que la fallida del transportista no era quelcom contemplat en les pòlisses d'assegurances del transport naval. Tot això va originar un enorme col·lapse logístic que va distorsionar per primera vegada la placidesa del sistema. Com a conseqüència, les operacions d'exportació i importació finançades pels bancs van patir demores i els terminis previstos de cobraments i pagaments no van poder-se respectar amb puntualitat. 

El cas Ever Given

Anys més tard, ja en plena pandèmia –concretament, el 7 de març de 2021–, l'enorme portacontenidors Ever Given va encallar al canal de Suez i va provocar un altre monumental embús de bucs no només al canal, sinó també en zones marítimes d'entrada i sortida, les conseqüències del qual potser encara estem pagant.

A causa d'aquell incident, van originar-se enormes distorsions en tot el sistema de comerç internacional. Pot ser que aquell fos l'origen de l'actual escassetat de contenidors en trencar-se la cadena de càrrega i descàrrega prevista i augmentar-se els preus dels nolis internacionals.

Les distorsions actuals

En el món prepandèmic, un exportador que rebia una comanda i necessitava finançar-ne la producció fins a l'embarcament, sabia que es podria dur a terme sense massa dificultats en la data prevista i, per tant, sol·licitava al seu banc un prefinançament d'exportacions, que es cancel·lava després de l'embarcament. 

Amb les actuals dificultats logístiques, és molt probable que l'embarcament de mercaderies ja fabricades es demori per la manca de contenidors i, com a conseqüència, el període de finançament sigui incert. Un risc que als bancs no els agrada assumir. 

Aquestes distorsions logístiques no només repercuteixen en l'augment de costos, sinó que poden arribar a minvar la confiança dels bancs en aquesta mena d'operacions de finançament de comerç internacional 

En el cas de finançar operacions ja embarcades, anticipant l'import a cobrar per l'exportador, en èpoques anteriors a la covid-19 els temps previstos de transport i descàrrega eren fàcilment previsibles. No obstant això, amb l'actual desori logístic, és molt possible que les mercaderies triguin més del compte a sortir del punt d'origen o a ser desembarcades en destí. Aquesta circumstància fa que els períodes de finançament esdevinguin incerts i posin en alerta els bancs finançadors. 

Si ens situem en el costat del finançament de les importacions, la problemàtica és similar. Amb embarcaments que es retarden en l'origen i despatxos que, lògicament, s'eternitzen a destí, provocant que els períodes previstos de finançament s'allarguin i alterin. Aquestes distorsions no només afecten l'augment de costos per interessos de les operacions finançades, sinó que poden arribar a minvar la confiança dels bancs en aquesta mena d'operacions de finançament del comerç internacional. 

En definitiva, si la cadena de subministraments s'altera en el seu vessant logístic, aquesta distorsió repercuteix de manera indefectible també en el seu finançament. Comencem a enyorar els plàcids temps prepandèmics en el procés que es coneix com a Supply Chain Finance