"Espanya ha de multiplicar per 25 la seva taxa de rehabilitació d'edificis"

A la Unió Europea (UE)  els habitatges consumeixen el 40% tota l'energia, generen el 36% de totes les emissions comunitàries de CO₂ i consumeixen el 55% de tota l'electricitat. El doctor en Ciències Econòmiques, Llicenciat en Dret, Secretari del Patronat de la Fundació Metropolitan House i col·laborador de la Càtedra d'Habitatge digne i sostenible de la UPF Barcelona School of Management, José Luís Pellicer, parla sobre com la rehabilitació energètica d'edificis té un paper capdavanter en la transició ecològica.

Quina és la situació del parc d'habitatges a Espanya pel que fa a les necessitats de rehabilitació?

Dels 24 milions d'habitatges a Espanya, 10 milions han de menester una reforma urgent, essent el 50% de construcció anterior a 1980; d'aquests 1 milió d'habitatges es troben en estat molt deficient o ruïnós, dels quals 385.000 han estat construïts abans 1950. De fet, el 83% del parc d'habitatges espanyol té més de 40 anys.

A Espanya només 4,2 milions d'habitatges té certificat d'eficiència energètica, dels quals a Catalunya en són més d'1 milió. D'aquests només un 5% tenen qualificació A, B o C; el 66% té qualificació D o E i el 29% té qualificació F o G. Estem lluny d'assolir els objectius energètics fixats per la Unió Europea (UE).

"La fragmentació de la cadena de valor implica una barrera molt important en la renovació d'edificis"

Addicionalment, a la problemàtica energètica hi ha d'altres aspectes que afecten de forma greu les persones que hi viuen. El 50% dels habitatges no tenen resolta adequadament l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda, el 22% dels habitatges té un mal aïllament acústic i el 12% presenta greus problemes de contaminació.

Aquest panorama del parc residencial ens mostra tot el llarg camí en matèria de rehabilitació i regeneració que ens resta per fer.

Quina és la situació del parc d'habitatges a la UE?

A la UE els habitatges consumeixen el 40% tota l'energia, generen el 36% de totes les emissions comunitàries de CO₂ i consumeixen el 55% de tota l'electricitat. Amb aquestes dades la rehabilitació energètica d'edificis té un paper capdavanter en la transició ecològica.

Quin és el nivell de rehabilitació d'habitatges a Espanya respecte d'Europa?

La taxa de rehabilitació a Europa és de l'1%, si bé hauria d'estar entre el 2% i el 3% per poder assolir els objectius del Pacte Verd el 2050; Espanya és cuera al rànquing. La UE hauria de triplicar la taxa actual per arribar als objectius, però Espanya hauria de multiplicar per 25 la seva taxa de rehabilitació d'edificis.

Quina és l'activitat en matèria de rehabilitació a Espanya?

L'Observatori de l'Habitatge i del Sol ha constatat un interès creixent en la rehabilitació i millora del parc espanyol d'habitatges. Sobretot pels programes d'ajuda, la millora del finançament i la fiscalitat, així com les reformes en el marc normatiu que s'estan duent a terme.

Hi ha dubtes sobre si els fons Next Generation per a rehabilitació arribaran a la seva finalitat última de millorar la qualitat de vida de les persones en els seus habitatges

Segons l'enquesta d'Estructura de la Construcció, el 2019 el volum total de negoci d'edificació a Espanya va ser de 89.000 milions d'euros, del qual el 51% correspon a rehabilitacions de tota mena en 31.000 edificis. Per actuacions de rehabilitació, 19.000 milions d'euros es van destinar a construcció i 15.000 milions d'euros a instal·lacions. Amb relació al nombre de llicències atorgades a Espanya, el 57% fou per a rehabilitació; al País Basc representà el 93%, a Canàries el 38% i a Catalunya el 53%, però va ser capdavantera en el nombre d'edificis amb actuacions de rehabilitació, més de 4.000.

Sembla que hi ha un canvi de tendència, per diversos motius, vers la rehabilitació d'edificis front l'obra nova.

Quins són els motius que la rehabilitació encara sigui un sector incipient a casa nostra?

A parer meu hi ha quatre factors que incideixen negativament: la manca de professionals qualificats; l'excés de burocràcia; una manca de continuïtat en les ajudes i l'excés d'intermediaris.

La fragmentació de la cadena de valor implica una barrera molt important en la renovació d'edificis. En qualsevol procés de rehabilitació d'habitatges intervenen molts actors: companyies d'energia, propietaris, llogaters, fabricants i entitats públiques. Sovint aquests tenen interessos diferents que no faciliten gens l'acceleració de la renovació d'edificis.

Les ajudes europees a la rehabilitació són molt ambicioses i es reparteixen per a rehabilitació d'edificis, eficiència energètica i rehabilitació de barris. Aquests diners arribaran a la ciutadania o se'ls quedaran "els de sempre"?

Es generen rellevants dubtes sobre si aquests fons arribaran a la seva finalitat última de millorar la qualitat de vida de les persones en els seus habitatges. Sovint les ajudes pressupostades per la UE no arriben a usar-se a Espanya completament. De vegades pels interessos de les Administracions o pel complicat sistema burocràtic, que es reflecteix en la manca d'informació als beneficiaris i la gestió complicada i lenta.

Els fons derivats del Next Generation en matèria de rehabilitació podrien també patir aquesta situació, malgrat que s'ha introduït per primera vegada la figura de l'agent rehabilitador professional i homologat, garants del procés que hauria de facilitar-ho tot. El dubte del sector rehabilitador es troba en el fet que malgrat que aquest agent hauria de dinamitzar tot el procés, quin paper realment tindran els organismes implicats als quals la normativa els hi atorga solament la funció supervisora del procés.

Gran part de les ajudes són per a rehabilitar edificis, però tothom sap que posar d'acord una comunitat de veïns és un desori, serà un escull això per a implementar les ajudes?

Certament, la unanimitat en els acords no és sovint prevalent a les comunitats de propietaris per tota mena de motius: posició (propietari-llogater), edat, renda disponible...

La manca de subministraments frenarà, probablement, el nombre o abast de les rehabilitacions

El finançament de la part del propietari resulta capital, per tal que l'obra es realitzi i en conseqüència es pugui beneficiar de les subvencions previstes.

La crisi de materials pot endarrerir els objectius del Govern de rehabilitació d'habitatges?

Ens trobem davant d'una situació excepcional, que està generant manca de matèries primeres i de materials de construcció; això està incidint directament en el subministrament, l'encariment dels costos i del transport.

Òbviament, mentre duri aquesta situació és possible que s'hagin d'aturar temporalment les obres. Simultàniament, l'encariment incidirà en el cost total de la rehabilitació i menys ajudes. Per tant, fora previsible a curt termini, la reducció del nombre o abast de les rehabilitacions i, per tant, de les subvencions així com un major termini d'aqueixes.