ESPECIAL FINANCES SOSTENIBLES (I): L'inversor coneix els productes de finances sostenibles?

Carolina Luis Bassa
Directora del Departament de Business & Management Strategy de la UPF Barcelona School of Management
Directora de la Càtedra Mercadona d'Economia Circular

-

Les institucions financeres han començat a desenvolupar productes que tenen com a objectiu reorientar els fluxos de capital cap a inversors que potencien un creixement sostenible i inclusiu, que integren la sostenibilitat en la gestió de riscos i que fomenten la transparència i les inversions a llarg termini

S'entenen per finances sostenibles aquelles que adopten un criteri ètic i es relacionen amb el "finançament per realitzar inversions a llarg termini tenint en compte qüestions mediambientals, socials i de govern". Aquestes inclouen, també, productes financers destinats a subvencionar projectes que presenten una iniciativa social o "verda", terme que s'utilitza per referir-se a productes i serveis que satisfan les necessitats dels clients sense causar contaminació o detriment del medi ambient.

Arran del pla d'acció dissenyat per la Comissió Europea (2018) per finançar el desenvolupament sostenible, les institucions financeres han començat a desenvolupar productes que tenen com a objectiu reorientar els fluxos de capital cap a inversors que potencien un creixement sostenible i inclusiu, que integren la sostenibilitat en la gestió de riscos i que fomenten la transparència i les inversions a llarg termini.

Les finances sostenibles poden classificar-se en funció de la seva naturalesa o criteris als quals es destinen els fons. Dins d'aquesta classificació, se'n destaquen:

• Inversió Socialment Responsable (ISR). Son inversions que inclouen criteris mediambientals, socials i de governança, a més d'altres purament econòmics com la liquiditat, la rendibilitat i el risc. L'elecció d'aquest producte comporta, llavors, una part subjectiva per part de l'inversor en la seva decisió d'invertir o no en aquest tipus de producte. Aquestes inversions busquen associar les empreses en col·laboració amb organismes públics per tal d'avançar cap a una nova era de sostenibilitat per aprofitar oportunitats i evitar riscos. En aquest tipus de producte, es poden incloure, també, les inversions a llarg termini.

• Banca ètica. També coneguda com a social o alternativa. Es denomina Banca Ètica a totes aquelles entitats que ofereixen productes financers els objectius dels quals és crear una utilitat de caràcter social per a l'entorn que els envolta, anant més enllà de la cerca del benefici econòmic. Aquest objectiu social fa referència a la rendibilitat social del capital invertit i a la responsabilitat social de l'inversor. A aquests aspectes s'afegeixen altres qüestions com la sostenibilitat i la democràcia en la seva gestió buscant transmetre, a més del comportament econòmic, un comportament ètic a través del finançament de projectes amb impacte social i ambiental. Aquesta diferència pot arribar fins i tot a la gestió interna de la companyia basant les decisions en la participació dels empleats.

• Microfinances. Es tracta de serveis financers bàsics (préstecs, targetes de dèbit, etc.) per a persones/col·lectius amb pocs recursos que no poden accedir al sistema financer tradicional. Les microfinances associen els seus productes a finalitats no exclusivament econòmiques com ara la promoció del creixement d'una determinada regió. L'objectiu principal és incloure a persones amb pocs recursos en l'ús de productes financers.

En funció d'aquests criteris de classificació, les institucions financeres han creat diversos tipus i varietats de productes de finances sostenibles per invertir segons la seva naturalesa:

• Fons de pensions d'inversió. Instrument de canalització de l'estalvi de particulars cap a un model d'inversió sostenible, administrat per un organisme gestor. Els estalviadors cada cop es preocupen més pel futur, bé sigui per mantenir el seu poder adquisitiu en el moment de la jubilació, bé per garantir la sostenibilitat del futur més immediat.

• Bons verds i socials. Son títols de deutes emesos per entitats públiques o privades amb l'objectiu d'aconseguir capital dels inversors per finançar projectes amb impacte social o ambiental positiu, per contribuir a una economia amb baixes emissions de carboni i resistent al clima.

• Microcrèdits. Els instruments de les microfinances van ser creats els anys seixanta i corresponen a petites quantitats de diners prestades per l'emprenedoria o desenvolupament de negocis que no poden accedir als tipus més tradicionals de finançament. Serveixen per impulsar l'autoocupació d'aquells amb més dificultats.

Segons l'informe de l'Observatori Espanyol de Finançament Sostenible, durant l'any 2019 a Espanya van realitzar-se 19 emissions de bons verds realitzats per 25 entitats financeres. El rànquing d'entitats financeres va ser liderat per HSBC, que va participar-hi amb l'emissió de 1.411,7 milions d'euros, suposant el 14,5% del total emès. La van seguir Santander, amb 1.350 milions d'euros, representant el 13,9% i BBVA, que va emetre bons per valor de 1.251,7 milions d'euros que suposa un 12,9% del total d'emissions. De les emissions de bons verds, el 31% va procedir d'entitats financeres, el 39% d'empreses no financeres com ara Iberdrola o Telefónica i, el 30% restant, d'organismes públics.

Però, és conscient l'inversor de l'existència, característiques i avantatges d'aquests productes?

Un estudi realitzat el 2019 per la firma Schroders, afirma que només el 14% dels espanyols inverteix actualment en productes que es regeixen per criteris sostenibles. Això podria extrapolar-se també als productes financers sostenibles.

Un estudi realitzat el 2019 afirma que només el 14% dels espanyols inverteix actualment en productes que es regeixen per productes sostenibles. Això sembla indicar que les institucions financeres haurien de fer especial menció en els aspectes de la rendibilitat a l'hora de promocionar els productes de finances sostenibles

Un altre estudi realitzat a la UPF-BSM [1] per poder entendre com els consumidors estan percebent els productes de finances sostenibles, va evidenciar que els productes financers sostenibles no estan essent adquirits actualment pels consumidors espanyols. Només el 8,5% d'enquestats n'ha adquirit alguns. Una altra troballa interessant d'aquest estudi destaca que la majoria de les persones enquestades va assenyalar que no invertien en aquests productes perquè percebien que els productes sostenibles no son rendibles o son menys rendibles que els productes tradicionals. Això sembla indicar que les institucions financeres haurien de fer especial menció en els aspectes de la rendibilitat a l'hora de promocionar els productes de finances sostenibles.

QUIN ÉS EL PERFIL DE L'INVERSOR EN FINANCES SOSTENIBLES?
ESBRINA-HO, AQUÍ.

[1] L'estudi l'han desenvolupat Miquel Duran Ylla-Català, Pablo López Liras i Josep Oliver Sivill com a Treball de Final de Grau d'Administració d'Empreses sota la direcció de Carolina Luis Bassa durant el període de març-juny 2020.