Hello Kitty i la 'nova normalitat'

Oriol Montanyà

- Professor i director de l'Àrea d'Operacioes i Tecnologia a la UPF Barcelona School of Management
 

 

Hello Kitty no té boca perquè la gent pugui projectar els seus propis sentiments en ella. El mateix ens passa amb la 'nova normalitat'. Cada dia escoltem múltiples prediccions però com no tenim precedents comparables, la majoria acaben convertint-se en una projecció d'anhels personals i conviccions ideològiques.

Hello Kitty és la famosíssima gateta japonesa, de color blanc i forma antropomòrfica, que des de la seva primera aparició a mitjans dels 70 va anar guanyant popularitat fins a esdevenir un fenomen planetari, adornant milers de productes de tota mena i arribant a generar uns ingressos anuals superiors als 250 milions d'euros.

Una de les característiques més curioses de Hello Kitty és que no té boca, però el que poca gent sap és que la seva dissenyadora, Yuko Yamaguchi, està convençuda que aquesta peculiaritat és una de les claus de l'èxit del personatge. En una entrevista el 2008 ho explicava així: "Hello Kitty no té boca perquè la gent que la miri pugui projectar els seus propis sentiments en ella. Té una cara inexpressiva, així que Kitty sembla feliç quan la gent és feliç i sembla trista quan ells estan tristos".

Doncs el que li passa Hello Kitty també li està passant a la crisi del coronavirus, i és que la seva naturalesa incerta li atorga tanta elasticitat conceptual que la converteix en dipositària de passions, temors i voluntats. Cada dia llegim i escoltem múltiples prediccions sobre la "nova normalitat" que ens deixarà la pandèmia, però com que no hi ha precedents comparables sobre els quals ancorar aquestes teories, la majoria acaben convertint-se en una projecció d'anhels personals i conviccions ideològiques, que es barregen entre si per satisfer la perenne necessitat social d'obtenir respostes taxatives.

En aquest context, hi ha un cert denominador comú al voltant de la convicció que les coses canviaran. Res tornarà a ser igual, ens diuen. Una altra cosa és el tipus de transformació que presumptament ens tocarà experimentar, i és que aquí ja apareix la cara inexpressiva de Hello Kitty, on els optimistes són capaços de veure un món millor, mentre els pessimistes només perceben un futur ple d'ombres. I no ens oblidem de la minoria més escèptica, sabedora del poc recorregut que tenen els desitjos de canvi quan es formulen a través de la tercera persona gramatical ("que canviïn altres").

Més enllà de les hipòtesis a mig termini, la veritat és que aquesta crisi sanitària ha posat al descobert les fortaleses i debilitats de tot el sistema, deixant entreveure on podem focalitzar els esforços.

Però més enllà de les hipòtesis a mig termini, la veritat és que aquesta crisi sanitària ha posat al descobert les fortaleses i debilitats de tot el sistema, deixant entreveure on podem focalitzar els esforços quan el temporal escampi. Una pandèmia mundial és una realitat extremadament excepcional i, per tant, tampoc cal excedir-se a l'hora d'extreure conclusions determinants per quan recuperem l'escenari habitual, però sí que ens pot servir el reafirmar algunes línies de treball que millorin la nostra capacitat de reacció davant adversitats més comuns.

Si ens fixem en la cadena de subministrament, per exemple, podrem veure com la pandèmia ha demostrat la gran resistència d'aquells models que aposten per la col·laboració estreta entre els seus actors i la robustesa del seu sistema d'aprovisionament, basat en els fluxos curts (proximitat ) i un nivell raonable d'existències. Això ha fet possible que el sector de la distribució alimentària hagi estat capaç d'aguantar una monumental sacsejada, mantenir el servei de productes bàsics i evitar així el col·lapse social.

En canvi, durant aquestes setmanes també hem comprovat la feblesa d'aquells models que s'han sustentat sobre una productivitat mal entesa i que, ajudats per l'estalvi de costos, han anat construint cadenes de subministrament cada vegada més llargues i estretes, situant la producció en països llunyans i aprimant els estocs fins a límits incongruents. Per desgràcia, aquesta concepció de la Supply Chain és responsable directa de la manca de disponibilitat de material sanitari que hem patit.  

Hello Kitty no té boca ni expressió però sí que atresora uns ulls sempre oberts. La capacitat d'observar i aprendre és fonamental en una conjuntura que, més enllà d'aquesta crisi sanitària, seguirà molt exposada a altres turbulències de naturalesa mediambiental, social o política.         

És cert que Hello Kitty no té boca ni expressió, però sí que atresora uns ulls sempre oberts. És probable que la seva dissenyadora entengués que la capacitat d'observar i aprendre és fonamental en una conjuntura que, més enllà d'aquesta crisi sanitària, seguirà molt exposada a altres turbulències de naturalesa mediambiental, social o política.               

.