Els fons article 9 ‘Dark Green’ encara són residuals (0,6 %) a Espanya, malgrat l’auge de la inversió sostenible

Només el 0,6 % de la inversió ESG a Espanya correspon a fons article 9, els productes amb més ambició d’impacte social i ambiental, segons la segona edició de l’informe Els reptes de la inversió sostenible “Dark Green” 2025 a Espanya, presentat avui a Madrid per la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), Gabeiras i Triodos Bank. L’estudi alerta que, tot i que la inversió sostenible s’ha disparat en els últims anys, el creixement es concentra majoritàriament en productes article 8, amb menys exigència i impacte en la sostenibilitat.

A juny de 2025, el patrimoni invertit en productes financers sostenibles a Espanya ascendeix a 159.504 M€, cosa que ja representa el 38 % del total del mercat. No obstant això, els fons article 9, concebuts específicament per generar un impacte positiu mesurable, apenas arriben als 2.582 M€, una xifra gairebé testimonial dins de l’univers ESG.

L’informe analitza en detall la sostenibilitat de les carteres dels 17 fons d’inversió UCITS espanyols classificats com article 9 o ‘Dark Green’ sota el reglament SFDR, i posa de relleu diversos reptes estructurals: una ambició transformadora limitada, la manca d’homogeneïtat en els criteris de sostenibilitat, el risc de greenwashing i l’absència d’estàndards clars que garanteixin l’impacte real de les inversions.

Segons Marcos Eguiguren, “Aquestes xifres posen en evidència que, tot i el boom de la inversió ESG a Espanya, els fons realment orientats a objectius de sostenibilitat (els article 9) no han despegat de la mateixa manera. Els gestors han optat majoritàriament per classificar els seus productes sota el paraigua de l’article 8”, ha remarcat aquest matí el Director de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles de la UPF-BSM i Triodos Bank.

Per la seva banda, Susana Cabada, directora de Personal Banking de Triodos Espanya, ha assenyalat que: “Per accelerar la transició ecològica i social, seria desitjable incentivar un major llançament de fons article 9, potser mitjançant claredat regulatòria i pedagògica perquè les gestores tinguin més confiança en aquesta categoria”.

Greenwashing i manca d’homogeneïtat

L’estudi adverteix que molts inversors minoristes no distingeixen amb claredat entre els diferents nivells de sostenibilitat dels productes financers, i això es deriva de “l’asimetria d’informació i la complexitat del marc normatiu, no pas d’una intenció d’engany per part dels gestors, però persisteix el risc que un client inverteixi en un fons pensant que és més sostenible del que realment és”, ha apuntat Oscar Elvira, coautor de l’estudi i professor de la UPF-BSM. L’informe destaca que la solució passa per una major transparència i educació financera en aquest terreny.

A més, l’anàlisi revela una manca d’homogeneïtat en els indicadors de sostenibilitat dels fons article 9, cosa que dificulta la comparabilitat entre productes. “Per enfortir la credibilitat del mercat, seria molt convenient avançar cap a estàndards comuns o rangs de referència en aquests indicadors, una qüestió en què està treballant SFDR 2”, ha apuntat Elvira.

Tot i que les agències de rating ESG tendeixen a coincidir en l’avaluació de riscos, l’informe recorda que aquests ratings mesuren principalment riscos financers i no l’impacte real de les empreses sobre l’entorn social i ambiental.

L’informe revela que les carteres estan reduint la seva exposició a inversions amb riscos ESG elevats, convertint-se en un factor determinant en les decisions d’inversió dels gestors de fons article 9.

Article 9 no equival a sostenibilitat garantida

L’informe també conclou que la categoria article 9 SFDR no equival a un segell verd garantit. “El SFDR estableix obligacions de divulgació, però no defineix estàndards quantitatius mínims ni està servint en la pràctica per crear de facto una ‘etiqueta’ homogènia i transparent”, ha explicat Patricia Gabeiras, sòcia fundadora del despatx Gabeiras i coautora de l’estudi.

De fet, l’anàlisi realitzat mostra que la proporció del portafoli dels fons article 9 alineada amb els objectius de l’Acord de París, de limitar l’escalfament global per sota de 2ºC, ha disminuït del 72,4 % el 2022 al 63,6 % el 2024.

Exposició a sectors poc sostenibles

L’estudi adverteix que en alguns fons article 9 s’han trobat exposicions a indústries poc sostenibles com tabac, armament o petroli. Tot i que el 89,9 % de la cartera d’aquests fons està involucrada en sectors no controvertits, l’estudi ha identificat un 9,6 % que inverteix en sectors controvertits.

Entre les conclusions, destaca també el fet que les gestores de fons article 9 fan referència en algun moment als ODS com a marc de les seves inversions, però en la majoria dels casos es tracta de referències “genèriques, poc precises i de difícil mesurament”, apunta l’informe.

Un acte per impulsar les finances sostenibles

L’acte de presentació de l’informe, celebrat a l’espai Harmon de Madrid, ha estat presidit per Marcos Eguiguren, director de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles de la UPF-BSM, i per Susana Cabada, directora de Personal Banking de Triodos Espanya, i ha comptat amb les intervencions dels autors de l’estudi: Oscar Elvira, professor de la UPF-BSM; i Patricia Gabeiras, sòcia fundadora de Gabeiras.

La trobada també ha comptat amb una taula rodona amb la participació de Pablo Esteban, subdirector general de Spainsif; Antonio Ortiz, subdirector adjunt de finances sostenibles i digitals del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital del Govern d’Espanya; Begoña López, subdirectora del Departament d’Estratègia, Innovació i Finances Sostenibles de la CNMV; i Claudia Antuña, sòcia d’AFI.

Antonio Ortiz ha assenyalat les línies de treball que s’estan desplegant en el marc del Consell de Finances Sostenibles per impulsar el finançament sostenible. Ortiz ha remarcat que la setmana passada es va presentar al Consell l’Eco-Track, una eina que permet a les pimes oferir de manera senzilla informació sobre sostenibilitat. “Aquesta mesura ajudarà les empreses a detectar oportunitats d’inversió i a les entitats financeres a gestionar de manera més eficient la seva cartera de préstecs, contribuint en última instància a mobilitzar finançament”, ha dit Ortiz, que també ha posat en valor la revisió del reglament SFDR, que reorientarà la norma cap a un instrument normatiu “genuïnament de producte, i que s’espera aporti claredat, coherència i simplificació al marc europeu de finances sostenibles”.

Begoña López ha remarcat que: “tal com es conclou en l’acció conjunta de supervisió a nivell europeu realitzada el 2025, la informació sobre sostenibilitat continua sent, en molts casos, massa vaga”. Per a López: “És fonamental que les afirmacions de sostenibilitat siguin justes, clares i no enganyoses, estiguin fonamentades i siguin coherents amb les carteres. Per això, la lluita contra el greenwashing i la millora de la transparència són prioritats a nivell global on hem de continuar concentrant els nostres esforços. D’altra banda, donem la benvinguda a la revisió del SFDR i estem a favor de la simplificació, sense perdre de vista els objectius de la regulació”.

Pablo Esteban ha explicat que “existeix una lògica prudència per part de les gestores per raons reputacionals i regulatòries. Les mètriques ESG són complexes i el mercat reflecteix una forta concentració en banca i utilities per polítiques de reducció de risc. Per això, és clau avançar en interoperabilitat, especialment amb les normes de distribució i amb la normativa que assegura l’accessibilitat i disponibilitat de dades fiables de sostenibilitat. Així mateix, també serà molt rellevant clarificar la metodologia de càlcul per assolir els llindars específics per a cada categoria i comprovar si aquestes etiquetes són realment comprensibles per a l’inversor”.

Finalment, Claudia Antuña ha conclòs: “La predominança de renda fixa respon a l’oferta i al fet que permet identificar millor la inversió sostenible i la seva traçabilitat. La nova proposta de revisió del SFDR podria millorar la comprensió per al client, tot i que el seu impacte en la demanda és encara incert. Per això, la preparació i l’anticipació estratègica de les gestores seran clau, perquè puguin dissenyar una estratègia prou sòlida, però també prou flexible per adaptar-se a aquests canvis.”