"La nostra forma de pagar canviarà abans del que havíem pensat"

La revolució digital ha afectat el conjunt de l'economia i, per tant, el sector financer no n'ha sigut una excepció. Així començava la seva ponència el director acadèmic del Postgrau en Banca Digital i Big Data, Xavier Freixas, al webinar sobre Tendències 'fintech' 2021: evolució de la banca digital, organitzat per la UPF Barcelona School of Management.

L'actual context de pandèmia ha entorpit el creixement de molts sectors, però, segons va apuntar Freixas, "alguns estudis calculen que amb la covid-19 el procés de fintech s'ha accelerat uns 5 anys". En aquest sentit, les previsions indiquen un futur prometedor per a les empreses financeres amb un alt component tecnològic i, lluny de ser vistes com a competència, David Igual, professor de la UPF-BSM i soci cofundador de Pensium, ha animat a veure les fintech "com una col·laboració". "Encara que al principi eren vistes com a competència, la realitat és que quasi el 80% de les fintech s'orienten a la col·laboració o complementarietat", ha argumentat Igual.

Què ofereix una fintech?

Però, què ofereix una fintech? En paraules del soci cofundador de Pensium, aquesta prestació es basa en la tecnologia per "oferir un servei millor, més barat, o innovador pensat en clau mobile-first". En el cas de l'estat espanyol, l'auge de nous agents atès, en part, a l'abaratiment de la tecnologia, està permetent ocupar espais que fins ara havien estat monopolitzats per les institucions bancàries i, alhora, "trencar barreres", ha indicat el professor.

Ara bé, hi ha cap recepta màgica que garanteixi l'èxit de les fintech? El director del Postgrau en Banca Digital i Big Data de la UPF-BSM ha donat algunes claus:

• Dades i intel·ligència artificial
• Personalització
• Economies de gamma
• Escalabilitat
• Efectes de xarxa
• Costos i rapidesa

Clars exemples d'això, d'acord amb el que ha explicat Freixas, són els casos d'Alipat; Lending Club; M-Pesa, Ping An Group; Quadriga o Wirecard. A l'altra cara de la moneda, els aspectes acreditats que han portat al fracàs segons el director acadèmic han sigut "un control intern i de riscos deficients; un govern corporatiu deficient i, òbviament, el frau".

El futur pròxim de la blockchain

Luz Parrondo, directora del Postgrau en Blockchain i altres tecnologies DLT, així com directora acadèmica del departament de Finances i Comptabilitat de la UPF-BSM, ha sigut clara: "la tecnologia blockchain ajuda a millorar tots els aspectes clau en l'èxit de qualsevol fintech, sobretot aquells relacionats amb les dades". A més, ha apuntat Parrondo, "redueix costos, incrementa la rapidesa i crea grans efectes de xarxa".

Més enllà de l'estreta vinculació entre l'optimització del sector financer a través de les fintech i, per extensió, de la blockchain, la directora del Postgrau en Blockchain i altres tecnologies DLT ha advertit que "la nostra forma de pagar canviarà abans del que havíem previst". Segons Parrondo, els bancs centrals del món estan analitzant la possibilitat "d'emetre diners comuns en format digital i estan avaluant blockchain com a plataforma per fer-ho".

Què permetria aquest avenç? Segons Parrondo, i sempre juntament amb altres tecnologies com el Big Data, la intel·ligència de les coses o la intel·ligència artificial l'emissió de diners via blockchain permetria, més enllà d'una gran capacitat d'auditoria i traçabilitat, "programar els diners més enllà del que ara podem entendre". Per fer-ho comprensible, la directora del departament de Finances i Comptabilitat ha posat un exemple quotidià: "Es podrà establir que els diners per comprar alcohol només puguin utilitzar-se si som majors d'edat. I serà inviolable".