Fake News: un perill existencial per a les democràcies i el planeta?

Alexandra Theben
Professora Tenure Track
Professora del Full Time MBA
__

Vivim en un món en què les tecnologies modernes i Internet proporcionen un accés immediat a la informació des de qualsevol racó del món. El Dia Internacional de l'Accés Universal de la Informació, introduït el 2015 per la UNESCO, se celebra anualment el 28 de setembre per garantir l'accés públic a la informació i la protecció de les llibertats fonamentals. 

Encara que se suposava que Internet havia d'alliberar-nos, és possible que ens hagi confinat. La difusió de notícies falses es considera una amenaça real per la llibertat i la democràcia. El Club de Roma, un col·lectiu de destacats pensadors, considera fins i tot que la desinformació és una amenaça més perillosa que el canvi climàtic. El seu últim informe, "Earth for All", aborda les mesures més importants amb les quals encara seria possible un futur digne per a la humanitat.

"El repte més rellevant del nostre temps no és el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o les pandèmies, sinó la incapacitat col·lectiva de distingir entre realitat i ficció"

Cinquanta anys després del seu influent informe sobre la congestió de la Terra, els investigadors del Club de Roma han tornat a simular el futur de la humanitat. Segons els experts, encara és possible fer un gir a l'evolució negativa existent, i el nostre futur depèn, en gran manera, de "cinc girs extraordinaris per crear benestar global en un planeta (relativament) estable":

1. Erradicar la pobresa
2. Eliminar la desigualtat
3. Empoderar les dones
4. Constituir un sistema alimentari saludable per a les persones i els ecosistemes
5. Garantir la transició a les energies netes

Un altre factor que consideren molt rellevant és una "educació que ensenyi el pensament crític i el pensament sistèmic complex, tant a nenes com a nens".  

El paper de les emocions en la desinformació

El 2013, el Fòrum Econòmic Mundial va incloure la "desinformació digital" com una de les deu tendències a seguir el 2014. Va resultar ser premonitori, atès el paper gens menyspreable que va suposar la manipulació informativa quan Moscou va annexionar-se Crimea. La seva rellevància ha crescut des d'aleshores, en particular amb les "sorpreses" polítiques de 2016, com ara el fet que quasi semblava haver predit el Brexit i l'elecció de Trump. 

Abans del 2017, la desinformació era poc sovint un tema d'anàlisi primari en la investigació acadèmica. Però els esdeveniments de 2016 i les seves conseqüències van suscitar un gran interès pel tema en una àmplia gamma de disciplines, com la comunicació, la ciència política i la ciència de la informació. La propagació de la desinformació que va produir-se durant la pandèmia i les recents agressions russes a Ucraïna han dut un conjunt de parts interessades, incloses les empreses tecnològiques i la societat civil, a firmar un codi de pràctiques reforçat sobre la desinformació per crear un entorn en línia més transparent, segur i digne de confiança. 

"Internet ha facilitat la publicació d'històries falses i les xarxes socials n'han facilitat la difusió"
Ben Nimmo (2018)

Quan la informació falsa es crea i es difon amb la intenció d'enganyar intencionadament el públic o de causar-li dany, es converteix en una desinformació perillosa. És llavors quan hem de reaccionar a tots els nivells de la societat, de manera conjunta, per abordar el problema. El desenvolupament exponencial de les plataformes digitals ha augmentat considerablement el risc de manipulació de la informació de diverses maneres. Per augmentar el temps que els usuaris passen en línia, les plataformes han desenvolupat tecnologies que, per exemple, ens emparellen amb el contingut patrocinat que té més probabilitats de fer-nos reaccionar i fer clic per continuar navegant (tècnica d'emparellament). 

El principal canal de consum de notícies per part dels joves són les xarxes socials. La qüestió és que per a la majoria dels usuaris, aquestes plataformes són les "protectores" del web, les vies d'accés a la resta d'Internet. Les xarxes socials s'han convertit, de facto, en "curadors de notícies". A més, la desinformació està dissenyada específicament per fer-se viral. Està escrita amb un estil espectacular, emocional i sovint alarmista, jugant amb la por i l'ansietat, elements als quals generalment no es dona tanta prioritat en l'àmbit de les notícies reals. Per tant, són els nostres prejudicis cognitius els que contribueixen en gran manera a la difusió de les notícies falses. 

Els joves consumeixen notícies, principalment, a través de les xarxes socials. Cal tenir en compte que la desinformació està específicament dissenyada per fer-se viral, redactada amb un estil espectacular, emocional i, sovint, alarmista

La desinformació s'aprofita de la mandra intel·lectual natural, caracteritzada per no exercir sistemàticament el pensament crític i per escollir transmetre la informació de manera ingènua sense cercar proves que la validin. Tendim a afavorir la informació que confirma les nostres suposicions preexistents, valida les nostres posicions i no ofèn la nostra sensibilitat. Aquest fenomen es coneix popularment com a "biaix de confirmació", una debilitat de comportament que es desplega àmpliament en el camp de la publicitat. Hi ha elements de la sociologia, l'antropologia, la psicologia, la neurociència, l'alfabetització mediàtica, entre altres, en aquest impuls de compartir informació amb els teus amics i familiars. La recerca ha explorat diverses tècniques per combatre la desinformació, incloent-hi experiments que proven l'efecte de diverses mesures de protecció. 

Experiment per comprovar l'avaluació crítica de les notícies a les xarxes socials

L'objectiu principal d'aquest estudi era conèixer fins a quin punt la informació de la font i un missatge de protecció (un avís sobre notícia falsa) tenien un efecte en l'avaluació crítica dels usuaris holandesos a Facebook. Aquest estudi va demostrar que la informació de la font influeix en la mesura en què algú avalua críticament els missatges (de notícies) a Facebook. D'acord amb les nostres expectatives, els participants van avaluar més críticament un missatge de notícies quan s'exposaven a una font poc fiable en comparació a una de fiable. 

L'estudi mostra que la inclusió de mesures de protecció (informació sobre la font o un avís de notícia falsa), podria no afectar a l'avaluació crítica del contingut

Tanmateix, també esperàvem que un missatge de protecció que precedís la desinformació a Facebook tingués un efecte positiu a l'avaluació crítica dels participants, però no va ser així. Això podria significar que les solucions actuals ofertes per la Comissió Europea i les grans plataformes de xarxes socials (que prometen incloure missatges de protecció per millorar l'avaluació crítica amb l'objectiu de fer front a la desinformació), podrien tenir una eficàcia limitada, ja que la majoria de les persones creien que el missatge continuava sent vàlid i creïble. Aquest estudi va mostrar que la inclusió de mesures de protecció d'aquesta mena podria, de fet, no afectar a l'avaluació crítica. 

Malgrat els resultats positius d'un missatge protector trobats anteriorment, l'estudi no va trobar cap efecte d'un missatge protector en el processament crític de la informació de les notícies. Una possible explicació és que el flux dels participants mentre llegien les notícies a Facebook no s'interrompia i, per tant, no havien processat el missatge protector amb prou antelació. 

Tot i les evidències prèvies, sembla que un missatge de protecció no contribueix a la lluita contra la desinformació en línia, ja que els usuaris no el reben amb prou antelació i no el processen

Els resultats d'aquesta investigació serveixen de consell perquè Facebook mostri la font de forma més destacada, de manera que els usuaris puguin veure ràpidament i senzilla la informació sobre la provinença del missatge (notícia). Sorprenentment, els participants van considerar que la desinformació era més precisa quan procedia d'una font de notícies fiable, quelcom que suposa que les fonts de notícies fiables mai haurien d'incórrer en aquestes pràctiques. Cal més recerca que estudiï la identificació de la font com a intervenció quan volem simular el processament crític dels missatges informatius. 

Maneres de combatre la desinformació

Malauradament, la desinformació ha vingut per quedar-se. Es pot crear informació falsa i enganyosa sobre pràcticament tot. Per lluitar eficaçment contra la manipulació de la informació, cal, en primer lloc, identificar les arrels del problema. La Unió Europea (UE) ja ha reforçat els seus esforços per contrarestar les campanyes de desinformació russes amb el seu lloc web "Lluita contra la desinformació". A més, el codi de bones pràctiques reforçat, firmat el juny de 2022, va reunir a tot un conjunt d'actors per comprometre's de manera voluntària a lluitar contra la desinformació. 

Lluitar de manera eficaç contra la manipulació de la informació requereix, en primer lloc, identificar les arrels del problema

No obstant això, també podem posar-hi de la nostra part: pensar abans de compartir, qüestionar la font de les afirmacions, comprovar els fets i practicar la higiene de la informació... De fet, la higiene de la informació pot frenar la difusió d'informació enganyosa i perjudicial, especialment a les xarxes socials. La coordinació amb tres actors clau continuarà sent fonamental en la lluita contra la desinformació: les empreses tecnològiques, la societat civil i els verificadors de fets, així com les institucions acadèmiques. Aquestes últimes han d'ensenyar la importància del pensament crític i la visió de conjunt.