Els experts insten a la col·laboració publicoprivada per abordar la crisi de l’habitatge

• L’últim estudi de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) analitza els principals models de col·laboració en matèria d’habitatge assequible i entrevista experts del sector

• Els especialistes destaquen la importància de mesures com la cessió de sòl públic en dret de superfície o l’atracció de capital privat a través d’inversió pública tractora

• L’stock de d’habitatge assequible a Espanya amb prou feines arriba a entre l’1% i el 2,5% del total de llars, davant del 15–25% en països europeus de referència

(Barcelona, 3 de desembre de 2025).- La UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) ha presentat avui l’informe ‘Col·laboració publicoprivada en matèria d’habitatge assequible’, un estudi impulsat per la Càtedra d’Habitatge Digne i Sostenible de la UPF-BSM i la Fundació Metropolitan House. L’informe investiga la col·laboració publicoprivada com a via per afrontar la crisi de l’habitatge, mitjançant l’anàlisi de casos, entrevistes amb experts i la revisió d’experiències internacionals.

L’accés a l’habitatge assequible s’ha convertit en un dels principals reptes socials, econòmics i urbans a Espanya. “Estem travessant una crisi habitacional sense precedents, marcada per l’escassetat d’habitatge assequible”, assenyala Ramón Bastida, director de la Càtedra i un dels autors de l’estudi juntament amb la professora María Martín. “La col·laboració publicoprivada emergeix com un instrument clau per mobilitzar recursos, ampliar el parc residencial assequible i professionalitzar la gestió”, apunta el professor de la UPF-BSM.

L’informe ha comptat amb entrevistes a Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3; Joan Ramon Riera, comissionat per a l’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona; Carles Salas, director jurídic del Col·legi i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, i Donato Muñoz, conseller delegat de Cevasa.

“És imprescindible que el sector públic recuperi i ampliï l’stock assequible mitjançant inversió estable i mesures estructurals, complementades per la col·laboració publicoprivada per millorar la viabilitat econòmica de les promocions i així augmentar l’escala d’actuació”, apunten els experts a l’estudi.

Els especialistes entrevistats destaquen la importància d’impulsar mesures com la cessió de sòl públic en dret de superfície, la generació de marcs normatius i fiscals més estables i l’atracció de capital privat a través d’inversió pública tractora. A més, assenyalen que és “important” millorar la coordinació prèvia entre administracions i operadors privats per “garantir la viabilitat econòmica dels concursos públics i atraure capital en condicions de més seguretat”.

Diagnòstic de l’habitatge assequible

Segons l’estudi, l’habitatge assequible constitueix una categoria flexible que engloba diverses fórmules, des de l’habitatge protegit tradicional fins a les cooperatives en cessió d’ús o els projectes impulsats per privats amb suport públic. “Totes elles comparteixen un mateix objectiu: garantir preus de compra o lloguer proporcionals a la renda de les llars, especialment per als sectors mitjans i baixos que avui queden atrapats entre un mercat lliure inaccessible i una oferta pública insuficient”, apunta l’informe.

“El problema no rau únicament en el disseny de tipologies, sinó en la insuficiència estructural de l’oferta”, assenyala Bastida. Actualment, l’stock d’habitatge assequible a Espanya amb prou feines arriba a entre l’1% i el 2,5% del total de llars, davant del 15–25% en països europeus de referència. Aquesta situació es deu a factors com “l’escassetat de sòl urbanitzable, la insuficient inversió pública i privada, la competència amb l’ús turístic i temporal de l’habitatge, les rigideses normatives i administratives i els desajustos del parc existent”, explica el professor de la UPF-BSM.

Reptes de futur

Els experts que han participat en l’informe coincideixen que alguns dels principals reptes per solucionar el problema de l’habitatge assequible són: augmentar la disponibilitat de sòl, simplificar la burocràcia, assegurar la qualitat constructiva amb criteris sostenibles i apostar per la industrialització per tal d’abaratir costos i reduir terminis. També apunten a la necessitat de “revisar la fiscalitat associada a l’habitatge assequible, de manera que les reduccions tributàries es reflecteixin en preus més accessibles per a compradors i llogaters”, destaquen els experts.

“Tot això requereix un equilibri constant entre interessos públics i privats, en un marc de col·laboració que permeti respondre amb rapidesa a la magnitud de la crisi actual”, assegura Bastida.

En les conclusions de l’informe, es presenten un seguit de recomanacions per fomentar la col·laboració publicoprivada en habitatge assequible:

• Simplificar els processos burocràtics
• Revisar i simplificar les ordenances municipals
• Ampliar els programes d’ajuts directes
• Incrementar l’escala dels projectes
• Promoure la creació d’entitats de gestió especialitzada
• Aplicar incentius fiscals
• Garantir la seguretat jurídica en el lloguer assequible