Ètica i mercat en temps de pandèmia

Salvador Estapé
Professor de la UPF Barcelona School of Management
Vicedegà de professorat

És qüestionable que davant d'una situació d'emergència econòmica i sanitària determinats sectors treguin partit a costa d'altres? Ens hauríem d'indignar davant d'aquesta sensació d'injustícia?

Aquests dies assistim a un intens debat sobre les diferents mesures que proposa, o hauria de proposar, el govern espanyol per fer front a la situació d'emergència econòmica en el que es troben determinats sectors i col·lectius de persones. Condonar o ajornar el pagament dels lloguers, aplicar moratòria del pagament de quotes de la seguretat social per autònoms però deixant fora la resta de càrregues tributàries, etc. Assistim perplexos i impotents al tancament d'empreses, a un accelerat increment de l'atur, etc.

No obstant això, hi ha determinats sectors que tot i el moment tan difícil, segueixen operant i treballant, obtenint més guanys que abans. O, fins i tot, hi ha qui amb beneficis rep milions d'euros a fons perdut per part de l'estat. És qüestionable que davant d'una situació d'emergència econòmica i sanitària determinats sectors treguin partit a costa d'altres? Ens hauríem d'indignar davant d'aquesta sensació d'injustícia?

Michael J Sandel, en un dels seus llibres, fa referència al debat que es va produir als EUA arran del pas de l'huracà Charly. El 2004, l'huracà, després del seu pas per les costes de Florida, va deixar, a més de la pèrdua de vides humanes i elevats danys econòmics, una discussió sobre "preus abusius". En efecte, davant de la desesperació de la població per la manca d'abastiment de determinats productes hi va haver qui es va aprofitar de la situació pujant de manera "abusiva" els preus ⁽¹⁾.

Aquest tipus de qüestions que es plantegen en situacions extremes, giren al voltant de tres idees: maximitzar el benestar, respectar la llibertat i promoure la virtut.

L'autor ens explica que aquest tipus de qüestions que es plantegen en situacions extremes, giren al voltant de tres idees: maximitzar el benestar, respectar la llibertat i promoure la virtut. El debat sobre com actuar en moments d'emergència per mitigar el patiment de part de la població, a costa de la pèrdua de guanys d'alguns, no es refereix només al benestar i la llibertat, sinó també a la virtut. La virtut entesa com el cultiu de les qualitats que corresponen a una bona societat. L'argument de la virtut es basa en un judici. Però qui jutja què és virtut i què no? No és perillós imposar judicis relatius a la virtut per mitjà de lleis? Ha de ser l'Estat neutre? Una societat justa ha de perseguir el foment de la virtut dels seus ciutadans? O es millor que els ciutadans en el seu conjunt tinguin llibertat d'escollir com volen viure?

Preguntar-se si una societat és justa, ens diu Sandel, és preguntar-se per com distribueix les coses que aprecia: ingressos i patrimonis, deures i drets, poders i oportunitats.

Preguntar-se si una societat és justa, ens diu Sandel, és preguntar-se per com distribueix les coses que aprecia: ingressos i patrimonis, deures i drets, poders i oportunitats. Però com es destrueix i en base a què? La justícia es percep de diferent forma segons els ideals de benestar, llibertat o virtut. Cada un d'aquests ideals suggereix una forma diferent de concebre la justícia.

• La justícia utilitarista. Es tracta de com i per què hem de maximitzar el benestar, o dit d'un altre manera, com i per què hem de buscar la major felicitat per al major nombre de persones. En societats de mercat com la nostra una part important del debat gira entorn de com es podria augmentar la prosperitat, millorar el nostre nivell de vida, estimular el creixement. La prosperitat ens importa perquè contribueix al nostre benestar.
• La justícia a partir de la llibertat. Aquí hi caben diferents postures, algunes fins i tot rivals, com per exemple: "laissez-faire" versus equitat. Els defensors del "laissez-faire" són els llibertaris defensors del lliure mercat, que creuen que la justícia consisteix a respectar la llibertat d'elecció. La de l'equitat la defensen, en canvi, els teòrics igualitaris que sostenen que els mercats sense restriccions ni són justos, ni són lliures. Per aquests, la justícia requereix polítiques que posin remei als desavantatges socials i econòmics i donin a tots equitativament oportunitats per triomfar.
• Hi ha, però, una tercera forma representada per aquelles teories que veuen la justícia associada a la virtut i a una vida bona. Aquí podem situar a Michael Sandel, i altres autors com Charles Taylor o Amitai Etzioni. Segons aquest corrent ens hem de preguntar com podem imaginar una política que es prengui seriosament les qüestions ètiques i morals i que les apliqui per dirimir sobre les dificultats econòmiques i cíviques. Com seria aquesta nova política del bé comú? Sandel en destaca alguns punts.

Caldria comptar amb un intens sentiment comunitari, és a dir, s'hauria de trobar una forma de conrear en els ciutadans una preocupació pel conjunt i una dedicació al bé comú.

En primer lloc, caldria comptar amb un intens sentiment comunitari, és a dir, s'hauria de trobar una forma de conrear en els ciutadans una preocupació pel conjunt i una dedicació al bé comú. En segon lloc, ens hem de preguntar quines normes alienes al mercat volem protegir de la intromissió d'aquest. Com ens recorda Sandel, regir una activitat social segons el mercat pot corrompre o degradar les normes que la defineixen⁽²⁾. Finalment, cal lluitar contra una bretxa excessiva entre rics i pobres ja que soscava la solidaritat que la ciutadania democràtica requereix. L'augment de la desigualtat, porta a rics i pobres a viure vides cada vegada més separades. Com a conseqüència del buidatge de l'esfera pública desapareix la solidaritat i el sentiment comunitari dels quals depèn la ciutadania democràtica. En definitiva, la desigualtat corromp les virtuts cíviques. La solució per evitar l'erosió de la vida pública és la reconstrucció de la infraestructura de la vida cívica.

Acabo tornant a fer referència a la situació actual del COVID-19. Aquesta crisi sembla deixar clar que perseguir un interès propi no és suficient. Si pensem així, aleshores posem en risc el benestar de la societat. Hem de desafiar la idea utilitarista que tothom només està perseguint la seva felicitat com a individus. Quan convivim en societat, depenem els uns dels altres. I d'aquí que tinguem obligacions els uns amb els altres. I això també te implicacions a l'àmbit econòmic. Per tant, ens caldrà trobar nous mecanismes de redistribució d'aquells guanys extraordinaris obtinguts per alguns gràcies a uns "ingressos generats per la desgràcia".