Esquí i salut, oci i negoci


Carles Pont

Carles Murillo Fort
Director del Màster en Gestió Esportiva de la UPF-BSM

-

La incertesa climatològica per obrir les pistes ve enguany acompanyada d'altres factors com l'evolució del risc de contagi o la pressió assistencial en termes d'ocupació de llits d'UCI

Temporada esquí

L’esport d’hivern viu enguany una situació singular derivada de la crisi sanitària i econòmica. La pràctica esportiva a les estacions d’esquí ha esdevingut, en els darrers anys, un fenomen que atrau interès dels esquiadors però també d’un important nombre d’iniciatives empresarials. De fet, bona part del negoci que generen els equipaments esportius per la pràctica dels esports d’hivern té lloc fora de les pistes (allotjaments, restauració, comerç, transport i entreteniment).    

La temporada comença habitualment amb les primeres neus que els responsables de les instal·lacions i els esquiadors esperen esperançats pels primers dies de desembre i que, a casa nostra, coincideix amb un pont de dies festius. La incertesa climatològica ve ara mateix acompanyada per altres fets que fan complexa la presa de decisions com ara, per exemple, l’evolució del risc de contagi del coronavirus, la pressió assistencial en termes de l’ocupació de llits i de llits d’UCI als hospitals.

El poliedre es va eixamplant per moments. Les estacions d’esquí s’omplen d’esquiadors de fora de la comarca i, fins i tot, de fora del país. L’esbarjo de les hores del matí i primeres de la tarda es completa amb visites a l’oferta de restauració i oci nocturn. Ara, però, s’hi afegeix un nou element: les restriccions a la mobilitat ja no tan sols entre municipis, comarques i comunitats autònomes, sinó també entre països.

Els responsables de les instal·lacions asseguren que les mesures per dificultar la transmissió del virus es poden garantir sense hipotecar el grau de satisfacció dels esquiadors

La cancellera alemanya Angela Merkel ja s’ha manifestat en el sentit d’ajornar l’obertura de les estacions d’esquí alemanyes tractant, a més, de convèncer als principals socis europeus en l’oferta dels esports d’hivern: França, Àustria, Itàlia, entre altres. Àustria, al moment de redactar aquestes línies no veu amb bons ulls la proposta dels seus veïns del nord i reclama algun tipus de compensació econòmica. No podem perdre de vista que aquesta activitat és una de les que impulsa de manera decisiva el fet que tant Àustria com la República Federa d’Alemanya estiguin al capdavant dels països on l’esport té un major pes econòmic.

El negoci

L’interès per la pràctica dels esports d’hivern mou aproximadament 400 milions de persones arreu del món. Els ressorts dels Alps representen el 43% del total en un sector en què guanya presència la pràctica indoor. El turisme esportiu és un fet diferenciador d’aquest subsector: els habitants de la regió alpina representen tan sols el 16% de totes les visites a les estacions d’esquí, mentre que 1 de cada 5 dels esquiadors provenen dels països de l’Europa Occidental (que reben el 10% del flux total). El Regne Unit i Alemanya són els dos principals emissors d’esquiadors cap als ressorts de la resta d’Europa.

Tabla esquí

Més a prop nostre, tenim el complex esportiu andorrà de Grandvalira (Soldeu-El Tarter) que és el ressort més important de tot el Pirineu. Ocupa el lloc 15 en el rànquing mundial per la seva importància en una ordenació dominada ampliament per l’oferta alpina. El conjunt de les estacions d’esquí andorranes atrauen anualment 2,5 milions d’esquiadors, majoritàriament espanyols, francesos, britànics i russos. Els estrangers suposen el 90% del total de visitants. En canvi, les 32 estacions d’esquí repartides per la geografia espanyola atrauen aproximadament 5 milions de visitants, dels que tan sols el 10% són estrangers. Ofertes diferents que tenen mercats diferents i, per tant, estratègies diverses.

El treball fet des del Centre d’Estudis UPF Sports_Lab estima -amb dades de les temporades 2015, 2016 i 2017- que les estacions d’esquí dependents dels FGC (La Molina, Núria, Vallter2000 i Ski Pallars) generen un impacte econòmic sobre la producció de 223 milions d’euros, que suposen un impacte total net de 121 milions d’euros, gairebé 2.200 llocs de treball i 3,7 milions d’euros d’impacte fiscal a la regió.

La dependència de la climatologia i les exigències de la renovació de les infraestructures obliguen a generar ingressos per sobre dels preus dels forfaits

Les inversions en infraestructures constitueixen un dels pilars d’èxit de l’oferta de les estacions d’esquí. La seva repercussió ha estat objecte d’anàlisi i quantificació. Els autors de l’estudi assenyalen també que per cada milió d’euros d’inversió i despeses corrents es generen aproximadament uns 20 llocs de treball estables. Si prenem en compte que, segons Sánchez i altres (2016), les Inversions anuals en les estacions d’esquí espanyoles han estat d’aproximadament 70 milions d’euros, la repercussió en ocupació presenta xifres notables. Una altra consideració no menys important és la relativa als resultats econòmics i financers de les estacions d’esquí. Amb les excepcions de Baqueira, Masella i Grandvalira els resultats, històricament parlant, no han estat precisament positius. La dependència de la climatologia -sovint suplementada amb neu artificial- i les exigències de renovació de les infraestructures, obliguen a generar ingressos pel damunt del preu dels forfaits.

El dilema

La situació a què s’enfronten els operadors i els polítics és prou complicada per dir que aquesta temporada és la més incerta en molts anys. Tot està preparat, però les variables que condicionen el resultat son més de les habituals. Per fer front a les incerteses no queda més remei que posar-hi imaginació i empenta. Ara mateix, però, la decisió sobre la forma, condicions i moment en què es permetrà la mobilitat de persones resulta un factor prioritari pel damunt de la climatologia. Si els països de la Unió Europea es posessin d’acord en seguir la iniciativa de la cancellera alemanya, que defensa retardar l’obertura de les estacions, Suïssa en resultaria la gran beneficiada, sempre que la mobilitat es relaxés i faciliti l’arribada de famílies europees.

Els responsables de les instal·lacions asseguren que les mesures per a dificultar la transmissió del virus es poden garantir sense hipotecar el grau de satisfacció dels esquiadors. Però el dubte rau en saber si, al capvespre, aquest mateix control es pot seguir garantint fora de les pistes. La situació és incerta, no hi ha precedents i el fenomen requereix un nou esforç organitzatiu i també una especial presa de consciencia per part dels practicants.

En el moment de tancar aquest escrit, s'anuncia que les estacions d'esquí catalanes obriran passat el pont de desembre, les andorranes no obriran fins, com a mínim, principis de gener i, mentrestant, des de l'Aragó es proposa sincronitzar les dates de la posada en marxa de les diferents estacions pirinenques. 

.