Finances sostenibles: la difícil avinença entre bones intencions, sobreregulació i competitivitat

Beatriz Cabello Serrano
Alumni Màster Universitari en Banca i Finances *
Xavier Puig Pla
Cooordinador acadèmic del Màster Universitari en Banca i Finances **
 

-

El propòsit de la Unió Europa és esdevenir la pionera en sostenibilitat mediambiental, no amb innovació o creació, sinó regulant fins al mínim detall

A l'Amèrica del Nord, innoven i creen. A l'Àsia, incentiven i promouen. A Europa, regulem i penalitzem. Cadascú fa el que millor sap fer, també en el camp de la sostenibilitat.

L'any 2018, la Comissió Europea (CE) va aprovar un pla d'acció sobre finances sostenibles amb la finalitat de canalitzar les inversions per a la consecució dels objectius de l'Acord de París i de l'agenda de la Unió Europea de desenvolupament sostenible. Així, el propòsit de la UE és esdevenir pionera en sostenibilitat mediambiental, no amb innovació o creació, sinó regulant fins al mínim detall.

Es pretén que, a l'hora de prendre decisions d'inversió, més enllà d'avaluar les clàssiques variables financeres, s'incorpori una anàlisi extrafinancera de les empreses en relació amb un seguit de paràmetres sostenibles, els anomenats criteris ESG (Environment, Social and Governance). Aquests criteris fan referència als tres factors clau per mesurar la sostenibilitat i l'impacte social d'una inversió:

• Factors ambientals. Es tracta de conèixer la repercussió de les decisions d'inversió de les empreses en el medi ambient.
• Factors socials. L'objectiu és tenir en compte com afecta l'activitat de l'empresa en certs aspectes socials, com ara els drets humans o la igualtat.
• Factors governamentals. En aquest punt, la clau és analitzar l'impacte del govern de l'empresa en termes com ara la composició dels consells d'administració, la transparència d'informació o els drets dels accionistes.

El pla d'acció europeu

Actualment no hi ha un conjunt d'estàndards comuns per mesurar l'acompliment i el desenvolupament que fan les empreses respecte dels ESG. En el sector financer, s'utilitzen diverses mètriques i es tenen en compte diferents factors o dades que varien segons l'analista que mesuri l'acompliment d'aquests criteris. En conseqüència, els resultats que obtenen les empreses de qualificació de l'avaluació i comparació del grau de desenvolupament ESG són discordants.

No és estrany que entre les 20 empreses tecnològiques més grans del món, només una sigui a la Unió Europea. De la vintena de les grans del sector financer, no hi ha cap a la UE

El pla d'acció de la Comissió Europea respecte a finances sostenibles estableix un seguit d'accions, és a dir, un seguit de regulacions –no oblidem que estem a Europa. Així, durant l'any 2021 començaran a aplicar-se les següents "accions":

• Reglament de Taxonomia
  La mesura més important i urgent prevista en el pla d'acció és l'establiment d'un sistema de classificació unificat de les activitats sostenibles. Per aquest motiu, el Reglament de Taxonomia, aprovat el 18 de juny de 2020, estableix els criteris per determinar si una activitat econòmica es considera mediambientalment sostenible a efectes de fixar el grau de sostenibilitat mediambiental d'una inversió i, alhora, fixa un llenguatge comú en el camp de les finances sostenibles. D'acord amb aquest reglament, es crearà un sistema de classificació comú de la UE que permetrà definir, en l'àrea ambiental dels criteris ESG, què es considera sostenible i com es mesura. S'espera que en els pròxims anys es pugui implementar també un sistema per identificar i mesurar els impactes socials i de govern.

• Integració d'ESG
  Aquest punt entrarà en vigor quan s'adaptin les normatives UCITS i MiFID II i es transposi a la normativa estatal (s'estima que serà a finals del 2021). S'afegiran nous requisits que afectaran:
  • L'organització de les empreses: en els procediments organitzatius s'hauran d'integrar els riscos de sostenibilitat.
  • La selecció d'inversions: en la presa de decisions d'inversió s'haurà de tenir en compte la seva sostenibilitat.
  • La gestió de riscos: s'afegirà el risc de sostenibilitat a l'anàlisi de riscos tradicional.
  • La relació amb el client: establirà l'obligació de tenir en compte les preferències de sostenibilitat a l'hora de definir i distribuir el producte.

• Divulgació - SFDR (per les seves sigles en anglès Sustainable Finance Disclosure Regulation)
  Aquesta és l'acció més imminent, ja que part del Reglament de Divulgació entrarà en vigor el pròxim 10 de març. Aquest reglament pretén augmentar la transparència de la integració ESG per part de l'equip gestor i assessor. Entre altres aspectes, obligarà a:
  • Afegir un apartat al web de les gestores anomenat "Informació relacionada amb la sostenibilitat" on s'informi de la integració dels riscos de sostenibilitat en la presa de decisions d'inversió i en la política remunerativa.
  • Pel que fa al producte, hauran de modificar-se els fulletons per incloure el risc de sostenibilitat, la metodologia que s'utilitza per mesurar-lo i els possibles impactes negatius sobre la rendibilitat del producte.
  • En cas de prestar serveis d'assessorament o de gestió de carteres, serà necessari informar dels factors de sostenibilitat en el procés de selecció d'instruments financers i caldrà incloure en l'informe d'idoneïtat els motius pels quals la recomanació és idònia i respon a les preferències de sostenibilitat del client.

• Implicació a llarg determini d'accionistes
  La directiva SRD II (per les seves sigles en anglès Shareholder Rights Directive) està pendent de ser transposada. El projecte de lleiestà en fase d'emissió de l'informe per part de la Comissió d'Afers Econòmics i Transformació Digital des del 3 de desembre del 2020. Aquesta normativa obligarà les gestores a tenir una política d'implicació a llarg termini en les empreses on inverteixin i augmentarà les normes de transparència pel que fa a les polítiques de drets de vot.

Les conseqüències de la sobreregulació

Actualment, el mercat d'inversions socialment responsables a l'Estat es troba en etapa de creixement. Així ho demostren les dades publicades, que indiquen que l'Estat compta amb un creixement positiu i de qualitat des de 2003. La integració dels criteris ESG, doncs, és un repte necessari per al sector financer. Si més no, reglaments com el de Taxonomia ajudaran a minorar les asimetries d'informació permetent una avaluació més objectiva dels criteris ESG i reduiran la discordança dels resultats.

El mercat d'inversions socialment responsables a l'Estat es troba en una etapa de creixement i, per tant, la integració de criteris ESG és un repte necessari"

Tot i això, aquestes normatives se sumen a la gran càrrega reguladora europea cap al sector financer. I no només. Els consells d'administració de les corporacions de la UE ocupen bona part de la seva energia a seguir el ritme d'acompliment de l'allau de noves regulacions, dificultant així el desenvolupament dels plans d'innovació o de tecnologies de futur. No és estrany, doncs, que de la vintena d'empreses tecnològiques més grans del món, només una sigui a la Unió Europea. D'entre la vintena de companyies més grans del sector financer, no hi ha cap a la UE.

La sobreregulació europea dificulta la competitivitat global de les empreses i frena la capacitat d'innovació. Potser s'hauria d'adoptar una visió més propera a la cultura anglosaxona, que creu més en la supervisió que no pas en la regulació.

* Beatriz Cabello Serrano és cap d'Àrea de Compliment Normatiu a Gesiuris Asset Management SGIIC SA
** Xavier Puig Pla és soci i conseller de Gesiuris Asset Management SGIIC SA