Es possible adaptar la formació presencial aprofitant els recursos online?

Carles Murillo Fort

Director del Màster en Negocis Internacionals a la UPF Barcelona School of Management.

 

 

Us diu alguna cosa “la ruta de la seda” ? Doncs bé, “La ruta de la seda” (una xarxa de més de 8.000 km de ruta comercial entre Àsia i Europa, novel·lada por Baricco) dona compte de com sortir d’una crisi amb imaginació i esforç. És 1861 i per tot Europa s'estén la pebrina, una epidèmia que causa la mort dels cucs de seda. El protagonista, Hervé Joncour, emprén un llarg viatge per resorgir i reinventar-se. Així s'inicien els viatges d'Hervé Joncour cap a un nou món. 

Bé, la pandèmica del COVID-19 ens obre ara la porta a nous móns. I jo em pregunto, què passa amb el sector de l’educació superior? Quin és el viatge que ha d'empendre? Em venen al cap dues preguntes associades a la crisi actual:  Traslladem, sense més, el sistema de la formació online a la presencial? Què en fem del model Bolonya?

Deixeu que, per un moment faci una breu excursió al sector productiu. Moltes empreses han imitat comportaments exitosos. Aquest és el cas, per exemple, del sector de l’automoció al Japó i Corea del Sud. No sempre, però, l’exportació de idees brillants en un context geogràfic determinat ha donat els fruits esperats. Un exemple és el canvi obligat del color dels paraigües de les terrasses d’alguna franquícia del sector alimentació a la Xina. Prenent com a referència el que coneixem del món empresarial, diria que el que convé és adaptar més que imitar.

En l’àmbit de formació, com en la major part dels sectors econòmics, els avenços tecnològics han transformat models i procediments. La formació superior no és aliena a tota aquesta casuística. La formació dita a distància va començar traslladant els recursos pedagògics de les classes magistrals a format paper i comunicació per correu (postal i mes endavant electrònic). Poc a poc els cursos online han desenvolupat les seves pròpies eines com, ara per exemple, aquestes que de sobte tots hem fet nostres en aquests darrers dies i formen ja part de la “nostra família”. La formació presencial també ha evolucionat: hem canviat la pissarra pels retroprojectors de transparències, després per les presentacions Power Point però, sobretot, per la combinació de classes magistrals i seminaris.

Estic convençut que la crisi ens facilitarà el trànsit de la formació presencial clàssica cap un altre model de millor aprofitament dels recursos pedagògics, i molt especialment com molts dels que ja es fan servir amb èxit en la modalitat online.

En concret, cal repensar la docència presencial, al menys, en els següents aspectes:

  1. Aprofitar l’experiència i evolució de la formació online per fer-les servir en els cursos presencials.  
  2. Apropar (també virtualment) a professors i participants. 
  3. Reduir les hores de sessions a l’aula i, en el seu lloc, fer més treball dirigit i tutelat.
  4. Redefinir els sistemes d’avaluació dels coneixements per fer-los de veritat més lligats a les competències.
  5. Adaptar el sistema de retribució de la tasca del professorat al nou model.

En definitiva, ara mateix és un bon moment per fer canvis però aplicant el lema “importar amb seny en lloc de copiar sense adaptar”. Tots en sortirem guanyant.

.