"Veig un futur en què s'integri totalment la conciliació sense entrar en qüestions de gènere"

Mónica Silva
Directora Santander Private Banking. Coach
Alumni MBA (2004-2005)

Per què vas triar dedicar la teva vida professional al sector de la banca?

Mónica Silva: Sempre he tingut una gran influència dels meus pares pel mercat financer i, concretament, pels fons d'inversió. Recordo el meu pare, quan jo tenia 14 anys, donant-me un llibre de Caja Madrid sobre fons d'inversió i dir-me: estudia-te'l bé!

Quan vaig iniciar la carrera de Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat Pompeu Fabra, la part de mercats i el professorat em va encantar, així com les pràctiques de borsa que vam fer a l'àtic de l'edifici del Banc Sabadell.

Vaig tenir un petit conat de voler conèixer el món de la consultoria i auditoria, però clarament el meu perfil era més dinàmic i comercial, tot i tenir una vocació molt tècnica. Vaig estar fent pràctiques d'estiu a Caixa Girona durant dos anys, així com a una empresa on comercialitzàvem fons d'inversió americans. Per això, quan va sorgir l'oportunitat d'entrar a Banc Santander no vaig voler desaprofitar-la. A l'entrevista de selecció vaig expressar molt clarament la meva vocació per estar en un dels departaments relacionats amb els mercats financers i, un cop havent entrat al banc, vaig tenir la gran sort que es va crear el departament de Banca Privada en què em vaig incorporar i quasi fins avui!

Ha sigut una carrera molt intensa i d'esforç incessant, però també d'un gran aprenentatge professional i personal del qual me'n sento molt orgullosa per la meva posició directiva a una entitat de referència mundial

Han passat 25 anys i he desenvolupat diversos càrrecs de responsabilitat tant a Banca Privada com a Banca Personal, aprenent del món de la Banca Comercial i de la Banca Privada. Ha sigut una carrera molt intensa i d'esforç incessant, però també d'un gran aprenentatge professional i personal del qual me'n sento molt orgullosa per la meva posició de directiva en una entitat de referència mundial com és Banc Santander. Vist el pas dels anys, no em penedeixo de la meva decisió perquè gràcies al meu desenvolupament directiu a Santander, el banc m'ha brindat l'oportunitat d'estar a mentoria i coaching i transmetre la meva experiència, coneixement i habilitats a altres persones, cosa que m'és molt gratificant.

Quines creus que són les barreres més comunes i difícils que troben les dones als rols directius? Quins són els reptes als quals s'enfrontaran els pròxims anys?

M.S.: Fa 25 anys que estic a banca, un sector històricament "de poques dones" i en què, no ho negaré, m'ha sigut complicat, sobretot els primers anys, essent una dona jove de 22 anys quan vaig començar que donava suport tècnic i comercial a directius "homes i grans", però també crec que això m'ha sigut útil per lluitar i fer-me un lloc que m'ha permès prendre responsabilitats importants a la meva entitat, poder dirigir tant a homes com a dones donant-los les mateixes oportunitats a ambdós gèneres i fomentant-ho.

Aquesta cultura és la que considero que ha d'imperar i que és la meva responsabilitat com a dona fer-ho per aplanar el camí a les generacions actuals i futures de dones. En el cas concret de la meva entitat, tenim la sort i l'exemple de la nostra presidenta, Ana Botín.

També penso que, en alguns casos, les dones ens posem les nostres pròpies barreres i que som responsables de fer-nos valdre, parlar clar i lluitar per nosaltres mateixes. Ens falta corporativisme des del meu punt de vista, ajudar-nos més entre nosaltres i ser més polítiques, no voler-ho fer tot sempre perfecte i pensar més enllà, amb visió i perspectiva. Amb personalitat i seguretat en tu mateixa, considero que pots fer-te un lloc en el rol directiu.

No negaré que m'ha sigut complicat, sobretot els primers anys, quan era una dona jove que donava suport tècnic i comercial a directors "homes i grans"

Jo veig un futur en el qual puguem parlar simplement de professionals preparats, no d'homes i de dones, i on s'integri totalment la conciliació amb responsabilitat, en un entorn altament digital, i on ens conscienciem tots, homes i dones, que podem col·laborar de manera consensuada a la llar i a la feina, per permetre un equilibri que impulsi la cosa professional sense entrar en qüestions de gènere. Segons el meu parer, és una qüestió que han d'abordar i treballar tant homes com dones en col·laboració.

Com a coach i mentora a programes dirigits a dones, quins consells llançaries a les dones que es plantegen avançar cap a posicions directives o emprendre els seus propis projectes?

M.S.: Que creguin en elles mateixes, en les seves pròpies habilitats, que es coneguin bé i treballin les seves àrees de desenvolupament, que tinguin clares les seves metes o desitjos i que lluitin dia a dia per ells, gestionant la bretxa existent entre el present i el futur desitjat, perquè les condueixi a l'acció i al canvi.

També que es relacionin, s'exposin i, sobretot, que tinguin un equilibri sostenible i saludable a la seva vida, per estar bé i poder donar la màxima energia que requereix la superació professional i personal... almenys això és el que faig a les meves sessions mentoring i coaching.